El caganer: una tradició entranyable
Un bloc com aquest no podia deixar de retre homenatge a la figura catalana més escatològica de les que es fan i es desfan: el caganer. Sí, els catalans tenim una evident tendència a l’escatologia. Des del caganer i el cagadubtes al tió… és quelcom que per algun motiu que no sabem explicar, ens surt de dins.
El caganer (també existeixen caganeres, què us heu pensat!) és una figura representada en l’acte de la defecació que apareix als pessebres de Catalunya i de les zones veïnes amb cultura catalana com Andorra, València i la Catalunya del nord. És més popular i estesa en aquestes àrees, però també es pot trobar —com podeu veure més avall— a Múrcia, Portugal i el sud d’Itàlia (Nàpols).
Tradicionalment, la figura està representada com un camperol, que duu la barretina i els pantalons vermells tradicionals mig abaixats, tot deixant al descobert el cul mentre fa les seves necessitats.
Avui dia es poden trobar caganers tant durant les festes de Nadal (especialment a les fires) com durant tot l’any (sobre tot a botigues de souvenirs). Podem trobar tota mena de caganers. Les darreres dècades s’ha posat de moda que els protagonitzin personatges famosos: des de jugadors de futbol a polítics, personatges de ficció o artistes.
Origen del caganer
Segons la societat Amics del Caganer , es creu que es va incloure al pessebre cap a finals del segle XVII o principis del segle XVIII, durant el període barroc. Però segons sembla, es van trobar unes restes a prop de Tornabous, a l’Urgell, que mostraven un sant guerrer ibèric que defecava. El fet va generar una discussió entre l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament d’Arqueologia de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya sobre si es pot considerar que la troballa és un proto-caganer (fet que situaria l’origen d’aquesta tradició molt abans que no es pensava) o només una representació d’un ritual de combat anterior.
També es creu que el caganer va sorgir com a metàfora de fertilització de la terra (prosperitat) o que servia per a representar en el pessebre els nounats que passaven a formar part de la família, atès que un bebè bàsicament plora, menja i defeca.
Exemples
El pessebre ha quedat perfecte. Només li falta el caganer.
A la fira de Santa Llúcia pots trobar parades amb caganers de tota mena.
Etimologia del mot caganer
Del llatí cacare, i aquest del protoindoeuropeu kakka-, “excrement”. El sufix -er indica ofici o activitat.
Poesia i versos sobre l’acte de defecar (amb perdó)
#1 El plaer de cagar
Dels plaers sense pecar,
el més dolç és el cagar,
amb un diari estès
i un cigarret encès
queda el cul immaculat
i la merda al seu forat.
#2 Amor de merda
Que trist és estimar sense ser estimat,
però més trist és cagar
sense haver esmorzat.
#3 Escriptors de lavabo
Els escriptors de lavabo són poetes d’ocasió
que busquen entre la merda
la seva font d’inspiració.
#4 Pensa en els que vindran després
Caga tranquil, caga sense pena,
però no t’oblidis d’estirar la cadena…
#5 Poeta de merda
En aquest lloc sagrat
que visita tanta gent,
on fa força el més covard
i es caga el més valent,
m’acomiado tot dient,
de la femta hem fet un art!
I fins aquí aquests versos de merda. Passem a veure què tenim en altres indrets del món i en altres idiomes…
Caganer en anglès
Caganer en anglès es tradueix com a “crapper” o “shitter” . Per a “shitter” s’entén una persona —o qualsevol altre animal— amb propensió a defecar freqüentment. Per exemple:
Craig is a shitter: the first thing he does when he comes over is go for a shit.
En Craig és un caganer: la primera cosa que fa quan ve a casa és anar a cagar.
Aquí podeu veure un vídeo del show d’Stephen Fry, un actor i còmic anglès que probablement us sona d’haver vist en més d’una pel·lícula. En el programa surt el tema de les tradicions escatològiques catalanes, i més concretament la del caganer.
També se’n fan ressó la BBC a Catalonia’s beloved scatological Christmas custom, o a l’article del Daily mail: The strangest Christmas traditions from around the world revealed… entre d’altres.
Però els britànics també gaudeixen del potencial poètic de l’escatologia, sinó llegiu aquest vers:
Traducció (lliure per a salvar la rima):
Aquí assegut amb el cor trencat,
procuro cagar però només surten pets.
Llavors després una llufa he intentat
però va i em cago als calçotets!
El caganer francès
La versió francesa del caganer va ser el “Père la Colique” (literalment, “pare còlic”), una joguina que consistia en una figura ajaguda a la gatzoneta que va aparèixer cap els anys 30. Es col·locava un recanvi en un forat i expedia una substància carbònica negra. Aquesta joguina, tan escatològica com divertida, va fer riure els nens des dels anys cinquanta fins als vuitanta. Al començament del vídeo podeu veure com funcionava:
El caganer alemany
A Alemània, tenien una joguina molt semblant al “père la colique” francès, que anomenaven “Choleramännchen” (literalment, “l’home del còlera”). Funcionava d’una manera molt semblant a la joguina francesa, tal com podeu apreciar al vídeo:
I parlant del país de l’Oktoberfest, fins i tot l’Spiegel Online es fa ressó de la tendència escatològica dels catalans…
El caganer a Múrcia
A Múrcia també existeix aquesta tradició, i l’anomenen “Cagón”.
Traducció* (lliure per a conservar la rima):
Dels plaers sense pecar,
el més dolç és el cagar,
amb un diari estès
i un cigarret encès
queda el cul immaculat
i la merda al seu forat.
*Tradït per als companys i les companyes de la Catalunya Nord.
El caganer a Nàpols
A Nàpols també existeix aquesta figura, i l’anomenen “cacone” o “pastore che caca” (respectivament, “caganer” i “pastor que caga”). Per cert, aquí teniu un article interessant sobre la figura del caganer (en italià): Il “pastore” la fa nel presepe? E’ tradizione.
El Caganer a Portugal
A Portugal també existeix la tradició dels caganers, que es coneixen amb el nom de “cagões“.
Si no t’agrada l’escatologia, sempre pots triar publicacions més pulcres i refinades, com: el més calent és a l’aigüera, tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, sopar de duro, bufar i fer ampolles, fer el préssec, oli en un llum… També descobriràs moltes il·lustracions, traduccions dels nostres modismes, versos, dites i frases fetes a altres idiomes. Gràcies per visitar-nos!