Ens en fem creus, però a l’estranger la gent encara es resisteix a untar el pa amb tomàquet (opcionalment també all), i afegir-li oli d’oliva i sal. Hem vist horroritzats com tallen el tomàquet en rodanxes i el posen sobre el pa. Però no, així no! Com és possible que aquesta tradició encara no l’hàgim sabut exportar? Hi ha un autèntic abisme entre el pa sol i el pa amb tomàquet — o amb tomata, com diuen a Lleida i al Gironès. Catalans, uniu-vos en aquest lloable propòsit i ensenyeu a la reta del món com fer un bon pa amb tomàquet . Ajudeu-los a veure la llum!
Oda al pa amb tomàquet
Cal que sigui un requisit,
per acompanyar un bon àpat,
no oblidar el toc exquisit,
d’afegir un bon pa amb tomàquet.
Poseu-li all, si voleu,
amb sal i oli d’oliva
i en pocs segons gaudireu
d’una experiència divina.
Tocat del Bolet
Origen del pa amb tomàquet
El tomàquet va arribar a Europa provinent d’Amèrica al segle XVI. A Catalunya, ja existia el pa amb oli, al que de vegades se li fregava un all, i que era anterior a l’arribada del fruit vermell.
Algunes fonts diuen que el “pa amb tomàquet” és una variació del pa amb oli d’oliva, un àpat que es troba a la cuina mediterrània de l’antiga Grècia. De fet, el segle XVII Jaume Olivier ofereix en un llibre de receptes un “panbolibo” (pa amb oli d’oliva extra). Però no és fins el segle XVIII que la gent comença a menjar tomàquets suculents d’Amèrica del Sud. El 1884 apareix el primer esment escrit del pa amb tomàquet, que, segons la referència, tindria els seus orígens en les antigues granges catalanes. Per no tirar pa ranci, es van estendre tots els ingredients del pa amb tomàquet per fer-lo més tendre i més deliciós. Per altra banda, altres fonts diuen que el “pan tumaca” era en realitat un menjar típic dels treballadors murcians que van venir a ajudar en la construcció a Barcelona. Es diu que aquells homes havien cultivat tomaqueres als camins que conduïen a la seva feina. De totes maneres, les referències escrites semblen indicar que el pa amb tomàquet va nèixer a l’àmbit rural català.
Nèstor Luján, (periodista, escriptor i gastrònom) sostenia que la primera referència escrita de pa amb tomàquet és del 1884 — és a dir, dos segles després de l’arribada del tomàquet a Europa!— i s’hauria creat a l’àmbit rural en un racó indeterminat dels països catalans, en un moment d’abundància de tomàquets, que sembla que, entre d’altres usos, s’aprofitaven per a estovar el pa sec.
El pa amb tomàquet es va idear dos segles després de l’arribada del tomàquet a Europa!
Al començament, el pa amb tomàquet es menjava amb una arangada a sobre i es feia amb pa de pagès. Avui dia es fan servir tipus molt variats de pa i s’acompanya amb tota mena d’embotits, a part de peix, amanida o carn a la planxa o rostida.
Com es fa un pa amb tomàquet com cal?
Però abans d’evangelitzar la resta del món en la preparació i consum d’aquesta senzilla meravella, cal dominar la tècnica per elaborar tan gloriós àpat:
Per fer un pa amb tomàquet per a llepar-se’n els dits, necessites:
1 pa de pagès de 1/2 kg
4 tomàquets madurs
sal
oli d’oliva
all
Preparació: Talla el pa de pagès en llesques i torra-les, per les dues bandes, al forn o a la torradora. Un cop torrades, refrega l’all (opcional) i després refrega els tomàquets per una banda de la llesca, fins que quedi ben vermella. Finalment, posa-li sal i oli d’oliva per sobre. Bon profit!
Com fer un bon pa amb tomàquet
Expliquem-ho també en anglès perquè ens entenguin fora:
Pa amb tomàquet en anglès
En anglès podem dir Catalan Tomato Bread, Bread with tomato o també la versió més aclaridora (tot i que no del tot completa) Bread rubbed with tomato. Vegem un vídeo en anglès:
Pa amb tomàquet en francès
En francès podem dir Pain Catalan o Pain à la tomate. Vegem un vídeo en francès sobre com fer pa amb tomàquet:
Ja posats, expliquem-ho en un meme en francès:
Fins aquí el post dedicat al pa amb tomàquet. Però no sense abans emmarcar l’oda al pa amb tomàquet de tocat del bolet!
Si t’ha agradat aquesta publicació sobre el pa amb tomàquet, et pot interessar també:
Bon profit, doncs! Gràcies per visitar Tocat del Bolet. Esperem que la publicació hagi estat del teu interès. Recorda que en aquest bloc hi trobaràs altres tradicions curioses com El caganer o Sant Jordi, dites, refranys i expressions il·lustrades i traduïdes d’allò més nostrades, com per exemple fer el cor fort, tocat del bolet, n’hi ha per llogar-hi cadires, somiatruites, arribar i moldre, figues d’un altre paner, treure de polleguera, bon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més! Fem que el català creui fronteres! Comparteix aquestes publicacions!