Fes clic a la imatge de sota i descobreix tots els articles de Els Ximplets! Samarretes, bosses, dessuadores, tasses i tota mena de regals d’allò més nostrats.
La Diada Nacional de Catalunya, que se celebra cada any l’onze de setembre, commemora la defensa heroica de les institucions i lleis catalanes abans de la caiguda de Barcelona a mans de la Castella absolutista l’any 1714.
La celebració va ser suprimida per l’Espanya franquista el 1939, i relegada a l’àmbit familiar i a l’esfera privada, però es va continuar celebrant en la clandestinitat.
Els catalans han lluitat per la democràcia i els drets civils des de temps immemorials.
Us deixem una explicació en anglès perquè la compartiu amb els vostres amics estrangers i així ens puguin entendre una mica més 😉
Diada Nacional de Catalunya en anglès
En anglès direm “The National Day of Catalonia“, tot i que, almenys al Regne Unit, cada cop es coneix més amb el nom de Cataunya.
Diada Nacional de Catalunya en francès
En francès direm la “Fête Nationale de la Catalogne” .
Poesia “Al fossar de les moreres”
L’onze de setembre de 1714, durant la Guerra de Successió, l’últim reducte resistent era format per Santa Eulàlia, els baluards de llevant i de Santa Clara, així com el barri sencer de Ribera. El fossar era el cementiri més proper i en ell varen ésser enterrats els seus defensors.
Al fossar de les moreres (de Frederic Soler)
Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor. Així mestre Jordi, un dia cavant, deia en lo fossar, quan Barcelona sentia que l’anaven a esfondrar. La batien bronze i ferro dels canons de Felip Quint. Ell els mata i jo els enterro – lo fosser deia, enfondint.
Quin vellet el fosser Jordi! Jo l’havia conegut; no hi ha pas qui se’n recordi que no el plori condolgut. Havia passat la vida mirant la mort fit a fit, i era una ànima entendrida; no l’havia això endurit.
Era vell: mes ningú ho veia veient-lo al fossar, cavant; aquell pit que tot és teia quan és sec no aguanta tant. Son dol no el feia commoure, i, la ge, el veia patint; era un cor dur com un roure que sentia com un nin.
Sempre al fossar anava a cavar amb un nét seu; si ell el seu magall portava, – Jo – el nin deia – porto el meu! – I cavant els dos alhora, i fent fosses al fossar, sempre dels morts a la vora se’ls sentia mormolar: – Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor.
Molts jorns feia que, sitiada la ciutat pels de Verwick, amb l’ànima trasbalsada el vell cavava amb fatic. Els fossars de Barcelona s’omplien de gom a gom. Pel tros d’or d’una corona si se’n gastava de plom!
Mestre Jordi, que això veia, cavant deia en el seu nét: – Felip Quint que tan se’n reia vet aquí el què n’haurà tret: rius de sang i un munt de ruïnes per pujar al tron reial. Ni essent d’or i pedres fines, val res un ceptre que tant val?
I així dient, el vell plorava, i ofegava amb el seu plor una pena que el matava i li trossejava el cor. Tenia un fill, que era pare d’aquell nin que li era nét, i li enrogia la cara la vergonya d’un secret.
Que aquell fill… taca afrontosa! no tenint la pàtria en res, va abandonar fill i esposa i es va vendre al francès. Compteu, doncs, si del vell Jordi no fóra amargant el plor; no hi ha pas qui se’n recordi que no el planyi amb tot el cor.
Ell tan lleial a Catalunya, i el seu fill tan criminal…! Qui, si té bon cor allunya aquest pensament mortal? Per aixo el pobre vell plorava com si cavés el clot seu, i tot cavant, mormolava: – Si sigues… no ho voldrà Déu! Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor.
Cava el pobre vell la terra amb l’ajuda del seu nét. Fa ja avui tres jorns que enterra; tants de morts li duu la guerra que són pocs els clots que ha fet. De trenc d’alba a la vesprada, de la nit al dematí, els morts li van com riuada i ell obre pas amb l’aixada a aquell riu que no té fi.
– Bé en tenim, fill meu, de feina! – Oh, mon avi, aqueixa rai! Mentre no torni a la beina l’arma del soldat, nostra eina no espereu que pari mai. – Mes, al fossar – respon l’avi – no hi hem d’enterrar a ningú que a la pàtria faci agravi. Que cap traïdor se n’abali! Si jo em moro, pensa-hi tu.
Conec bé de quina banda són els morts que van venint al fossar a esperar tanda. No en vull cap dels que comanda el botxí de Felip Quint, Ja hi ha un clot fet per eixos fora el marge del fossar; traïdors amb traïdors mateixos. Així els vils tindran esqueixos per plantar i replantar.
I, així dient, lo nét i l’avi anaven clots enfondint, mentre obrint just el llavi, com si dir-ho fos agravi, seguien, baix, repetint: – Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor.
Ai, pobreta Barcelona, Com t’estrenyen Felip Quint l’assalt et dóna i t’ofega amb sa corona apressant ton fi mortal. Mes tots fills per ço no afluixen i combaten sempre forts, i en los murs que, caient cruixen, entre rius de sang que els ruixen s’alcen altres murs de morts.
I a rengleres, a rengleres els van portant a enterrar al fossar de les moreres entre fum i polsegueres i un retrò que fa esglaiar. Barrejats en un munt cauen els d’un i d’altre cantó, i encara quan morts ja jauen sembla que en combatre es plauen el lleial amb el traïdor!
De sobte, l’avi es fa enrera en mirar un mort que han dut, i el nin, en veure qui era, tant és el que s’esparvera, que, de l’esglai, resta mut; contemplant-se’l, nét i avi s’estan al mig del fossar sens obrir per res el llavi; a tots dos los sembla agravi el mot que han de pronunciar.
I mentrestant, allà, al lluny, encara la canonada, fent núvols de fum, retruny i el vell veu l’eina mullada de sang del seu fill, al puny. – No, no – al fi esclata, amb foc que llança pels ulls la ira del cor seu – Mira’l, Déu n’ha pres venjança Duu el vestit de l’host de França… i és el teu pare, fill meu!
I el vell, que el magall empunya, diu tot d’una al nin que plora: – El seu crim dels bons l’allunya, fou traïdor a Catalunya. – On l’enterrem? – A fora. Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor.
Embarbussaments en català, anglès, francès, italià, gaèlic, castellà…
Què és un embarbussament?
Un embarbussament (tongue-twister en anglès, virelangue en francès, trabalenguas en castellà i zungerbrecher en alemany) és un joc de paraules que utilitza la dificultat de pronunciar certs mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el locutor els intercanviï creant un efecte còmic. Els embarbussaments són una molt bona eina per aprendre a pronunciar bé un idioma i guanyar desimboltura (el que els anglesos anomenarien fluency i els francesos aisance o maîtrise).
Embarbussaments en català
Aquí podem veure un dels nostres ídols i mestres, Màrius Serra, de ben jove. Més avall trobareu un munt d’embarbussaments en català. No us els perdeu!
En cap cap cap el que cap en aquest cap
Al Marroc un marrec tira un roc i cau al rec. Un ric li diu: Roc no siguis ruc que jo no ric.
En un pot no pot haver-hi hagut mai vi del fort sense un embut.
En quin tinter té tinta en Ton?
Al peix li neix un feix de greix que creix.
Visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.
Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc.
Un plat pla blanc, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc pla, ple de pebre negre està.
Plou poc, però quan plou, plou prou. > Plou poc, però per poc que plou, plou prou.
Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un heretge. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat que encara penja. Si el penjat es despenja, es menja els setze fetges dels jutges del jutjat que l’han penjat. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despengés, es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat.
A l’hort de la tia Maria, que entrava i sortia, collia codonys, codonys collia. > A l’hort de la tia Maria, que entrava i sortia, collia codonys, codonys collia.
Plou poc, però per poc que plou, plou prou. > De ploure prou que plou, però pel que plou, plou poc.
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els sis fills no haguessin sigut xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Embarbussaments en anglès (Tongue-twisters)
I thought of thinking of thanking you
Not these things here but those things there
The thirty thousand thieves thought they thrilled the throne throughout Thursday.
How can a clam cram in a clean cream can?
Peter Piper picked a peck of pickled peppers A peck of pickled peppers Peter Piper picked If Peter Piper picked a peck of pickled peppers Where’s the peck of pickled peppers Peter Piper picked?
Betty Botter bought some butter But she said the butter’s bitter If I put it in my batter, it will make my batter bitter But a bit of better butter will make my batter better So ‘twas better Betty Botter bought a bit of better butter
How much wood would a woodchuck chuck if a woodchuck could chuck wood? He would chuck, he would, as much as he could, and chuck as much wood As a woodchuck would if a woodchuck could chuck wood
She sells seashells by the seashore.
I scream, you scream, we all scream for ice cream
Fuzzy Wuzzy was a bear. Fuzzy Wuzzy had no hair. Fuzzy Wuzzy wasn’t fuzzy, was he?
Embarbussaments en francès (Virelangues)
Si je suis ce que je suis, et je suis ce que je suis, qu’est-ce que je suis?
Si mon tonton tond tontonton ton tonton sera tendu.
As-tu vu le vert ver allant vers le verre en verre vert ?
Je veux et j’exige du jasmin et des jonquilles.
Un chasseur sachant chasser chasse sans son chien.
La bébé baleine bleu balance son booty
La poudre pure est pourrie pendant la période.
Les chaussettes de l’archiduchesse sont-elles sèches? Archi-sèches?
Si six scies scient six cyprès, six cent six scies scient sic cent six cyprès.
Un chausseur sachant chasser sait chasser sans son chien.
Je veut et j’exije d’exquises excuses du juge. Du juge, j’exige et je veux d’exquises excuses.
Doit on-dire: seize sèches chaises ou bien seize chaisses sèches?
Embarbussaments en Èuscar o basc (Aho-korapilo)
Akerrak adarrak okerrak ditu. Okerrar adarrak akerrak ditu. (el boc té la banya torta, la banya torta té el boc)
Akerrak adarrak okerrak ditu. Adarrak okerrak akerrak ditu.
De moment facilitem la traducció dels embarbussaments irlandesos a l’anglès, però aviat la tindreu en català.
An bhfaca tú an bacach, nó an bhfaca tú a mhac? Ní fhaca mé an bacach is ní fhaca mé a mhac, ach dá bhfeicfinnse an bacach nó dá bhfeicfinnse a mhac, ní bhacfainn leis an mbacach is ní bhacfainn lena mhac! Did you see the beggarman or did you see his son? I didn’t see the beggarman nor did I see his son, but if I should see the beggarman or should I see his son, I’d ignore the beggarman and I’d ignore his son!
D’ith damh dubh ubh amh ar neamh inniu. The black ox ate a raw egg in heaven today.
Dhá shú the dom féin. Two hot soups for myself (Ulster dialect)
Bhí banjo ag Joe, ní banjo ag bean Joe, ach is fearr go mór banjo ag Joe ná an banjo ag bean Joe go deo. Joe had a banjo, Joe’s wife didn’t have a banjo. but Joe’s banjo was always much better than Joe’s wife’s banjo.
Bhí bean ag Joe Is bhí banjo ag Joe Is bhí banjo ag bhean Joe B’fhearr go deo Joe ar an mbanjo Ná bean Joe ar an mbanjo go deo. Joe had a wife, and Joe had a banjo, and Joe’s wife had a banjo. Joe was always better on the banjo than Joe’s wife ever was.
Seacht sicín ina seasamh sa sneachta lá seaca. Seven chickens standing in the snow on a frosty day.
Bíonn báisteach uafásach san fhásach. There is terrible rain in the wilderness / desert.
Fear feargach ag faire na farraige fuaire. An angry man watching the cold sea.
Cheannaigh cailín cliste ceanúil císte. A clever, affectionate girl bought a cake.
Chuaigh ceannaí cneasta cliste thar chlaí crua chloch. A smart, kind merchant went over the hard stone wall.
Cearc ag piocadh piobair de phláta Pheadair. A chicken is picking peppers from Peter’s plate.
Bhí bean bheag bhocht breoite bruite leis an bhfuacht. The poor little sick women was scaled with the cold.
Rinne Máire gáire gan náire ag an fhaire i nDoire anuraidh. Mary laughed shamelessly at the look-out in Derry last year.
Embarbussaments en italià (Scioglilingua)
Trentatré trentini entrarono a Trento, tutti e trentatré trotterellando.
Li vuoi quei kiwi? E se non vuoi quei kiwi che kiwi vuoi?
A quest’ora il questore in questura non c’è.
Treno troppo stretto e troppo stracco stracca troppi storpi e stroppia troppo
Una platessa lessa lesse la esse di Lassie su un calesse fesso.
Ma fossi tu quel barbaro barbiere che barbassi quella barba così barbaramente a piazza Barberini.
Se oggi seren non è, doman seren sarà, se non sarà seren si rasserenerà.
Tito, tu m’hai ritinto il tetto, ma non t’intendi tanto di tetti ritinti.
Una rana nera e rara sulla rena errò una sera.
Assolto in assise l’assassino dell’assessore di Frasassi in missione segreta a Sassari.
Eva dava l’uva ad Ava, Ava dava le uova ad Eva, ora Eva è priva d’uva mentre Ava è priva d’uova .
Sul tagliere gli agli taglia non tagliare la tovaglia la tovaglia non è aglio se la tagli fai uno sbaglio.
Forse Pietro potrà proteggerla.
Caro conte chi ti canta tanto canta che t’incanta.
Chi ama chiama chi ama, chiamami, tu che chi ami chiami. Chi amo chiamerò se tu non chiami.
In un pozzo poco cupo si specchiò una volta un lupo, che nel cupo pozzo andò a sbattere di cozzo con un cupo tonfo fioco da smaltire a poco a poco e credette di azzanare un feroce suo compare, ma rimase brutto e cupo il feroce lupo
Filastrocca sciogligrovigli con la lingua ti ci impigli ma poi te la sgrovigli basta che non te la pigli
Filo fine dentro il foro, se l’arruffi non lavoro, non lavoro e il filo fine fora il foro come un crine.
Guglielmo coglie ghiaia dagli scogli scagliandola oltre gli scogli tra mille gorgogli.
Ho in tasca l’esca ed esco per la pesca, ma il pesce non s’adesca, c’è l’acqua troppo fresca. Convien che la finisca, non prenderò una lisca! Mi metto in tasca l’esca e torno dalla pesca.
Sa chi sa se sa chi sa che se sa non sa se sa, sol chi sa che nulla sa ne sa più di chi ne sa.
Sopra la panca la capra campa, sotto la panca la capra crepa.
Sotto un cespo di rose scarlatte offre il rospo té caldo con latte. Sotto un cespo di rose paonazze tocca al rospo sciacquare le tazze.
Significat, origen, exemples, traduccions a altres idiomes
Significat
Escampar la boira vol dir anar-se’n, tocar el dos, anar a passejar sovint per airejar-se. Però també pots enviar (o engegar) algú a escampar la boira perquè ja n’estàs tip. És clar que també pots enviar algú a “fregir espàrrecs”, a “fer punyetes” o directament a la me… Però en aquest bloc som més fins, oi? … O no? (no us perdeu la publicació sobre el caganer!). També podem escampar la boira per desentendre’ns d’una situació difícil o incòmode.
Exemples
Estic ofuscat. Val més que escampi la boira i després m’hi torni a posar. Me’n faig creus! Sempre que hi ha algun problema se’n va a escampar la boira. És un Project Manager de pa sucat amb oli. És que em treu de polleguera!
Troba la pau vora el riu. Quan vol escampar la boira cerca el caliu afectiu a França, a la vall del Loira.
Origen: d’on ve l’expressió “escampar la boira”?
Sembla que “escampar la boira” té el seu origen en els temps de la bruixeria (als països catalans sobretot entre els segles XV i XVII), en què les i els practicants caminaven pels camps proferint encanteris destinats a dissipar la boira.
L’expressió “escampar la boira” sembla que té els seus origens en la bruixeria.
Escampar la boira en anglès
En anglès podem dir “(to) make oneself scarce” (literalment, “fer-se un mateix escàs”), per exemple: “Mom’s really angry with you, so you’d better make yourself scarce” > “La mare està molt enfadada amb tu, així que més val que escampis la boira”).
Una altra manera de dir-ho és “(to) fly away (literalment, “anar-se’n volant”, per exemple: “The coast is clear, vultures have flown away” > “No hi ha roba estesa, els voltors han escampat la boira”. També podem dir “(to) run off” , “(to) take a hike” i “(to) punch out” (tot i que aquestes expressions són més semblants a “tocar el dos”).
Si vols engegar algú a escampar la boira pots dir “Go away!” o “Clear off!” (similar a “fot el camp”), “(to) tell [sb] to get lost” (literalment, “dir a algú que es perdi”) o “(to) send [sb] packing” (literalment, “dir a algú que faci les maletes”).
Escampar la boira en francès
En francès podem dir “Se faire discret/discrète” (literalment, “fer-se discret/a”). També podem dir “s’éclipser” (literalment, “eclipsar-se”)
Expressions semblants en francès són “dégage!” (que vol dir “toca el dos!”) o “va voir ailleurs si j’y suis” (literalment, “vés a veure en un altre lloc si hi sóc”), que és tant com engegar algú a escampar la boira. També hi ha altres expressions com “tire-toi” , “tirez-vous“, “casse-toi” , “cassez-vous” … que serien equivalents a “Toca el dos!” o “Fot el camp!”.
Escampar la boira en alemany
En alemany podem emprar “auf Tauchstation gehen” (literalment, “anar a l’estació de busseig”) per dir anar a escampar la boira.
rauf Tauchstation gehen (lit. “Anar a l’estació de busseig”) = Escampar la boira
Escampar la boira en castellà
En castellà, segons el sentit, tenim “ir a despejarse” (literalment, “anar a airejar-se”*) o “salir atomar el aire” (literalment, “sortir a prendre l’aire”*) o, si es vol engegar a algú, el podem “mandar al cuerno” (literalment, “enviar al corn”*). També podem dir “Vete con la música a otra parte” (literalment, “ves-te’n amb la música a una altra part”) si volem engegar algú a escampar la boira. * Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.
Estar més content que un gínjol vol dir estar molt alegre, d’allò més cofoi. També trobem l’expressió en les formes Estar més trempat que un gínjol i Estar més eixerit que un gínjol. Trobem també la variant Eixerit com (o més eixerit que) un pèsol.
Exemples de més content que un gínjol
Amb aquestes sabates italianes, està més content que un gínjol.
No les tenia totes, però des de que han tingut la filla, està més content que un gínjol.
A aquell noi tan altívol li ha tocat la loteria. Ara, més content que un gínjol, vol fer vida amb la pubilla. Però ella li ha dit que no, que ja se’n pot buscar una altra, que no viurà del seu or, sino de la seva traça.
Origen
L’origen de l’expressió és incert, però sembla que els catalans tenim certa tendència a considerar que els fruits petits (com els pèsols o els gínjols) fan goig i, per tant, són alegres. Bé, en general atribuïm característiques positives a les coses petites… Recordem la cançó infantil de l’astronauta (altrament coneguda com “El meu coet”): “Sóc petit però eixerit”, o la dita “Al pot petit hi ha la bona confitura” (que, per cert, podeu trobar en aquest bloc)… I què dir del Patufet!
Ginjoler (Ziziphus jujuba)
Gínjol ve del llatí vulgar zizulu o djinzulu, variants del llatí ziziphum, i aquest, al seu torn, del grec zízyphon, que té el mateix significat, amb influx de noms de plantes similars, com el grèvol (en llatí acrifulum) i la ginebre (en llatí jiniperus).
El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbust o arbre petit de la família de les Rhamnaceae. És originari de la Xina tot i que es conrea en diversos països de la conca mediterrània des de temps immemorials. El seu fruit, el gínjol, encara que menut, és comestible i es cull a la tardor.
Pronunciació de Més content que un gínjol
Més content que un gínjol en anglès
En anglès tenim unes quantes expressions equivalents. Potser la que ens agrada més és Happy as a clam at high tide (literalment, “content com una cloïssa en marea alta”, tot i que la part de “at high tide”, és a dir, “en marea alta”, se sol elidir). També existeix la variant “Happy as a clam at high water”. La idea que sotsjau és que les cloïsses es poden alimentar millor i també costen més de capturar quan la marea és alta.
Happy as a clam
També tenim l’expressió “Happy as a lark” (literalment, “content com una alosa”). Una alosa és un ocell. L’origen de l’expressió estaria en el cant alegre que emet aquesta au.
A partir d’aquí tenim més de 300 variants o expressions sinònimes. Per anomenar-ne unes quantes: “As happy as can be” (tan feliç com es pot estar); “Like a dog with two tails” (com un gos amb dues cues); “On cloud nine” (al núvol 9), “As happy as a sandboy” (tan content com el noi de la sorra); o una un xic més brutota, “Happy as a pig in shit” (content com un porc en la merda), “Happy as Larry“… Realment els porcs tenen una fama que no es mereixen. Fent clic aquí podeu trobar més de 300 sinònims anglesos d’aquesta expressió.
Més content que un gínjol en francès
En francès tenim l’expressió “Heureux tel un coquillage” (literalment, “feliç com una closca”), “Gai comme un pinson” (literalment, “alegre com un pinsà”), “Être heureux comme un pape” (literalment, “feliç com un papa”) o “Heureux comme un poisson dans l’eau” (literalment, “feliç com un peix a l’aigua”). Si ens saps més, no dubtis a enviar-les a la secció de comentaris.
Més content que un gínjol en alemany
En alemany tenim el modisme ” Sich freuen wie ein Honigkuchenpferd/Schneekönig” (literalment, “Alegrar-se com un cavall (fet) de pastís de mel/rei de neu), “glücklich und froh wie der Mops im Haferstroh” (literalment “feliç i feliç (com el pug a la palla de civada)”). També trobem la versió “glücklich wie ein Fisch im Wasser” (literalment, “feliç com un peix dins l’aigua”) i “glücklich wie die Made” (literalment, “feliç com un cuc”…). Si en sabeu d’altres, sisplau envieu-los a la secció de comentaris més avall.
Més content que un gínjol en italià
En italià, com en el cas del castellà, tenim “Felice come una pasqua” (literalment, “feliç com una pasqua”). També tenim l’expressió “felice come un buddha” (literalment “feliç com un buda”)
Més content que un gínjol en èuscar (basc)
En èuscar tenim ” txoriak baino pozago” (literalment, “més content que els ocells”).
Més content que un gínjol en gaèlic escocès
Curiós, en gaèlic escocès, l’expressió és “cho sona ri bròg ” (literalment, “content com una sabata”).
Més content que un gínjol en gaèlic irlandès
En gaèlic irlandès tenim Cchomh sásta le píobaire” (literalment, “més feliç que un gaiter”)
Més content que un gínjol en neerlandès
En holandès o neerlandès tenim “gelukkig als een mossel” (literalment, “més feliç que un musclo”).
Més content que un gínjol en portuguès
Molt curiós també l’equivalent portuguès: “Mais feliz que pinto no lixo” (literalment “més feliç que un pollet a les escombraries”). No ens pregunteu el per què; ens imaginem moltes maneres millors de ser feliç, però és clar, vist des de la nostra posició antropocèntrica.
Més content que un gínjol en romanès
En romanès, com en el cas del francès, diuen “fericit ca o scoica“, (literalment, “feliç com una closca”).
Més content que un gínjol en castellà
En castellà tenim expressions com “Más contento que unas pascuas” (literalment, “Més content que unes pasqües”*); “Feliz como una perdiz” (literalment, “Feliç com una perdiu”*); “Feliz como una lombriz” (literalment, “Feliç com un cuc de terra”*… curiós, se’ns acudeixen altres formes de vida aparentment més joioses, però qui sap…) o “Contento como unas castañuelas” (literalment, “Content com unes castanyoles”*) * Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.
Origen, recepta i preparació. Com fer un bon pa amb tomàquet (en català, anglès i francès).
Ens en fem creus, però a l’estranger la gent encara es resisteix a untar el pa amb tomàquet (opcionalment també all), i afegir-li oli d’oliva i sal. Hem vist horroritzats com tallen el tomàquet en rodanxes i el posen sobre el pa. Però no, així no! Com és possible que aquesta tradició encara no l’hàgim sabut exportar? Hi ha un autèntic abisme entre el pa sol i el pa amb tomàquet — o amb tomata, com diuen a Lleida i al Gironès. Catalans, uniu-vos en aquest lloable propòsit i ensenyeu a la reta del món com fer un bon pa amb tomàquet . Ajudeu-los a veure la llum!
Oda al pa amb tomàquet Cal que sigui un requisit, per acompanyar un bon àpat, no oblidar el toc exquisit, d’afegir un bon pa amb tomàquet. Poseu-li all, si voleu, amb sal i oli d’oliva i en pocs segons gaudireu d’una experiència divina. Tocat del Bolet
Origen del pa amb tomàquet
El tomàquet va arribar a Europa provinent d’Amèrica al segle XVI. A Catalunya, ja existia el pa amb oli, al que de vegades se li fregava un all, i que era anterior a l’arribada del fruit vermell.
Algunes fonts diuen que el “pa amb tomàquet” és una variació del pa amb oli d’oliva, un àpat que es troba a la cuina mediterrània de l’antiga Grècia. De fet, el segle XVII Jaume Olivier ofereix en un llibre de receptes un “panbolibo” (pa amb oli d’oliva extra). Però no és fins el segle XVIII que la gent comença a menjar tomàquets suculents d’Amèrica del Sud. El 1884 apareix el primer esment escrit del pa amb tomàquet, que, segons la referència, tindria els seus orígens en les antigues granges catalanes. Per no tirar pa ranci, es van estendre tots els ingredients del pa amb tomàquet per fer-lo més tendre i més deliciós. Per altra banda, altres fonts diuen que el “pan tumaca” era en realitat un menjar típic dels treballadors murcians que van venir a ajudar en la construcció a Barcelona. Es diu que aquells homes havien cultivat tomaqueres als camins que conduïen a la seva feina. De totes maneres, les referències escrites semblen indicar que el pa amb tomàquet va nèixer a l’àmbit rural català.
Nèstor Luján, (periodista, escriptor i gastrònom) sostenia que la primera referència escrita de pa amb tomàquet és del 1884 — és a dir, dos segles després de l’arribada del tomàquet a Europa!— i s’hauria creat a l’àmbit rural en un racó indeterminat dels països catalans, en un moment d’abundància de tomàquets, que sembla que, entre d’altres usos, s’aprofitaven per a estovar el pa sec.
El pa amb tomàquet es va idear dos segles després de l’arribada del tomàquet a Europa!
El tomàquet és un fruit comestible originari d’Amèrica. Va arribar a Europa el segle XVI. Creix de la tomaquera, És àcid, rodó, de pell vermella, llisa i brillant, amb la polpa molt sucosa i unes llavors petites, groguenques i planes. Conté vitamines A, B1, B2, B3, B6, C, K i E i nombroses sals minerals, com potassi, clor, fòsfor, calci, sofre, magnesi, sodi, ferro, coure, zinc, iode, cobalt, manganès, crom , níquel i fluor, entre d’altres
Al començament, el pa amb tomàquet es menjava amb una arangada a sobre i es feia amb pa de pagès. Avui dia es fan servir tipus molt variats de pa i s’acompanya amb tota mena d’embotits, a part de peix, amanida o carn a la planxa o rostida.
Com es fa un pa amb tomàquet com cal?
Però abans d’evangelitzar la resta del món en la preparació i consum d’aquesta senzilla meravella, cal dominar la tècnica per elaborar tan gloriós àpat:
Per fer un pa amb tomàquet per a llepar-se’n els dits, necessites:
1 pa de pagès de 1/2 kg 4 tomàquets madurs sal oli d’oliva all
Preparació: Talla el pa de pagès en llesques i torra-les, per les dues bandes, al forn o a la torradora. Un cop torrades, refrega l’all (opcional) i després refrega els tomàquets per una banda de la llesca, fins que quedi ben vermella. Finalment, posa-li sal i oli d’oliva per sobre. Bon profit!
Com fer un bon pa amb tomàquet
Expliquem-ho també en anglès perquè ens entenguin fora:
Pa amb tomàquet en anglès
En anglès podem dir Catalan Tomato Bread, Bread with tomato o també la versió més aclaridora (tot i que no del tot completa) Bread rubbed with tomato. Vegem un vídeo en anglès:
Catalan tomato bread
Pa amb tomàquet en francès
En francès podem dir Pain Catalan o Pain à la tomate. Vegem un vídeo en francès sobre com fer pa amb tomàquet:
Ja posats, expliquem-ho en un meme en francès:
Pain Catalan à la tomate
Fins aquí el post dedicat al pa amb tomàquet. Però no sense abans emmarcar l’oda al pa amb tomàquet de tocat del bolet!
Si t’ha agradat aquesta publicació sobre el pa amb tomàquet, et pot interessar també:
Significat, origen, exemples i traducció a altres idiomes
Significat
Diem que quelcom o algú és “de pa sucat amb oli” quan volem indicar que és de poca qualitat, no gaire important o de poca vàlua. Un objecte podria ser també de nyigui-nyogui o de fira (qui no ha sentit mai “és una escopeta de fira”!?). Per cert, a l’empordà trobem la forma “de pa xucat amb oli”.
Origen
Sembla que l’expressió es refereix a la senzillesa de l’àpat (pa sucat amb oli), que no és res de l’altre món, més aviat poca cosa.
Exemples
Un país amb presos polítics i artistes exiliats, té uns valors democràtics de pa sucat amb oli.
Si en lloc de lliure comerç, hi ha un oligopoli, això és un liberalisme de pa sucat amb oli.
Un karateka de pa sucat amb oli:
De pa sucat amb oli en anglès
En anglès disposem de l’adjectiu “third-rate” (literalment, “de tercera categoria”). També, en funció del context, tenim “petty” (aquest més aviat vol dir “poca cosa”, “poc rellevant” ), “small time“, “of little importance” o fins i tot “B-list” . Per exemple: He is a scrounger of little importance (“és un lladregot de pa sucat amb oli”). En anglès també tenim l’expressió “two-bit” (especialment als EUA). Per exemple: You’re trembling, you two-bit hero! (“estàs tremolant, heroi de pa sucat amb oli!”). Finalment, tenim “of rags” , per exemple “thief of rags” (“un lladre de pa sucat amb oli”) i “sixpenny” (sispenics, així, tot junt, com a adjectiu).
De pa sucat amb oli: Third-rate, small time, B-list, two-bit, of rags, sixpenny.
De pa sucat amb oli en francès
Podem traduir de pa sucat amb oli al francès com “de pacotille” . El terme “pacotille” es refereix als temps del comerç d’esclaus, i ve de l’espanyol “pacotilla”. La pacotilla designava una mercaderia, generalment de molt baix valor, que els colons intercanviaven per aconseguir esclaus. També tenim l’expressió “À la petite semaine” , per exemple “Un arnaqueur à la petite semaine” (literalment, “un estafador de pa sucat amb oli”). També tenim “de bas étage” (literalment, “de baix nivell”), per exemple “Un delinquant de bas étage” (“un delinqüent de pa sucat amb oli”). Finalment, segons el context també podríem dir “de petite envergure” (“de petita escala”).
De pa sucat amb oli en alemany
En alemany tenim els mots “zweitklassiger” i “drittrangig” (que volen dir “de segona/ tercera classe o categoria”, vaja, “de pa sucat amb oli”).
De pa sucat amb oli en italià
En italià podem dir “da quattro soldi” , per exemple “Un avvocato da quattro soldi” (“Un advocat de pa sucat amb oli”); també podem dir “(di qualità) scadente, di terz’ordine” (literalment i respectiva, “pobre, de tercera classe”).
Un advocat de pa sucat amb oli / Un avvocato da quattro soldi:
De pa sucat amb oli en castellà
En castellà, per dir “de pa sucat amb oli” tenim “de poca monta” , “de tres al cuarto” o “de pacotilla” . Per exemple, “un orador de poca monta” (literalment, “un orador de pa sucat amb oli”), “un escritorzuelo de tres al cuarto” (literalment “un escriptoret de pa sucat amb oli”). De pacotilla també existeix en francès (vegeu origen a l’apartat relatiu a l’idioma francès).
Significat, exemples i traduccions a altres idiomes.
Significat de fer el cor fort
Fer el cor fort vol dir que cal afrontar amb coratge i fermesa els moments difícils o desagradables.
Exemples
La pèrdua de la seva dona ha estat un cop dur per a ell, però ara cal fer el cor fort.
Si totes van mal dades, Si no tens gens de sort, i flaqueges, de vegades, és quan cal fer el cor fort.
Fer el cor fort
Fer el cor fort en anglès
En anglès podem dir “(to) bite the bullet” (literalment, “mossegar la bala”). “Mossegar la bala”, és a dir, “fer el cor fort” és suportar una situació dolorosa o desagradable però inevitable. La frase va ser registrada per primera vegada per Rudyard Kipling en la seva novel·la de 1891 “The light that failed”. Sovint s’afirma que deriva històricament de la pràctica de tenir un pacient amb una bala a les seves dents com a forma de fer front al dolor extrem d’un procediment quirúrgic sense anestèsic, encara que les proves de si ve de mossegar una bala en comptes d’una corretja de cuir dur són més aviat escasses. També pot haver evolucionat a partir de l’expressió dels temps de l’Imperi britànic “mossegar el cartutx “, que ve de la rebel·lió Índia de 1857. Formes alternatives en anglès serien “(to) grit one’s teeth” (literalment, “serrar les dents”), “(to) muster the courage” o “(to) gather the/one’s courage” (literalment, “reunir coratge”). També es pot dir “What can’t be cured, must be endured” (que literalment vol dir “El que no es pot curar, ha de ser suportat”, però que es podria traduir com “al mal temps, bona cara”).
En anglès fins i tot podem utilitzar el phrasal verb “(to) muster up” . Per exemple: She mustered up all her remaining willpower (literalment “va treure tota la seva voluntat”).
Fer el cor fort en francès
En francès direm “Serrer les dents” (literalment, “serrar les dents”).Per exemple “Il faudra juste que tu serres les dents, il n’y a rien d’autre à faire” (Hauràs de fer el cor fort, no s’hi pot fer res). Alternativament, es pot dir “trouver le courage de faire [qch]” (literalment, “Trobar el coratge de fer quelcom”) o fins i tot “Prendre le pire avec le meilleur” (que vol dir agafar el millor del pitjor).
Fer el cor fort en alemany
En alemany diríem “die Kröte schlucken” (literalment, “empassar el gripau”). És una expressió que també existeix en altres idiomes. Alternativament, es pot dir també “in den sauren Apfel beißen” (que vol dir “mossegar la poma agra”)
die Kröte schlucken
Fer el cor fort en italià
En italià, es pot dir “farsi cuore” (literalment, “fer el cor”), i, com en el cas del francès i el portuguès, podem dir “stringere i denti” (literalment, “serrar les dents”). També existeixen les expressions “Ingoiare il rospo” (literalment, “empassar-se el gripau”) i “Fare buon viso a cattiva sorte” (literalment, i aquesta ens agrada molt, “treure el millor de la mala sort”).
Fer el cor fort en portuguès
En portuguès, com en francès i italià, direm “Cerrar os dentes” (literalment, “serrar les dents”).
Fer el cor fort en castellà
En castellà tenim l’expressió “Hacer de tripas corazón” (literalment, “fer dels budells, cor”*). Una expressió alternativa seria “Al mal tiempo, buena cara” (literalment, “Al mal temps, bona cara”*) * Traduït per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.
Significat, exemples, expressions equivalents en anglès, francès, alemany, italià i castellà
És una expressió equivalent a guanyar-se la vida o guanyar-se el pa*. Generalment implica treballar dur per a mantenir-se financerament. Es diu sovint — tot i que no necessàriament— en contextos en què cal treballar, malgrat que no vingui especialment de gust, per a poder mantenir-se econòmicament. *Ja veurem que l’expressió “guanyar-se el pa” apareix en molts idiomes.
Origen
Si bé és cert que les garrofes s’han utilitzat gairebé sempre per a alimentar el bestiar, en temps de penúries (com va ser la postguerra), hom recorria a les garrofes com a font d’aliment. A tall de curiositat, antigament, s’havia emprat les garrofes seques amb fins medicinals, com a diurètics. La garrofa és el fruit del garrofer (en llatí Ceratonia siliqua), un arbre baix, de tronc gruixut i de fullatge permanent de la família de les cesalpiniàcies, del grup de les lleguminoses.
Garrofer
Exemples
Me’n vaig a treballar. Algú ha de guanyar-se les garrofes en aquesta casa! Tu continua jugant al Grand Theft Auto… I a veure si madures una mica, que tens 45 anys i una família per mantenir.
El Dropshipping és una forma molt novedosa de guanyar-se les garrofes. Tu et dediques a promocionar la teva web i a fer comunitat, i els proveïdors envien directament a casa dels clients els productes que han comprat al teu web.
Ostres, nano, no fots res, de fet, només filosofes, però amb el ser o no ser, No et guanyaràs les garrofes….
Guanyar-se les garrofes en anglès
En anglès diem “(to) earn one’s crust” (literalment, “guanyar-se la crosta”) o “(to) earn one’s living” (literalment, “guanyar-se la vida”). “(to) earn one’s crust” la trobem sobretot en anglès britànic. També tenim l’expressió “(to) bring home the bacon” (literalment, “portar el bacó a casa”). Altres maneres de dir-ho en alglès són “(to) pay the bills” (literalment “pagar les factures”) o “(to) pay the rent” (literalment, “pagar el lloguer”). Per cert, en anglès, garrofa és “carob”.
Guanyar-se les garrofes en francès
En francès podem dir “gagner sa vie” (literalment, “guanyar-se la vida”), “gagner son pain” (literalment, “guanyar-se el pa”), “Faire bouillir la marmitte” (curiosament vol dir “fer bullir l’olla”, però amb el significat de guanyar-se els aliments) o “Mettre du pain sur la table” (literalment, “posar el pa sobre la taula”). També trobem una expressió molt similar a l’anglesa (to) earn one’s crust, que és “gagner sa croûte” (literalment, “guanyar-se la crosta”), que és una variant de guanyars-se el pa. “Faire bouillir la marmitte” és una expressió familiar francesa que s’origina a principis del segle XVI, on l’al·lusió a l’olla simbolitza el menjar, la supervivència diària i, més concretament, el mitjà per assolir-la. Per cert, en francès, garrofa és “caroube”.
Guanyar-se les garrofes en alemany
En alemany podem dir “(seine) Brötchen verdienen” (literalment, “guanyar-se el pa”) o “sich seinen Lebensunterhalt verdienen” (sich en el cas datiu), literalment “guanyar-se la vida”.
Guanyarse les garrofes en italià
En italià podem dir “guadagnarsi da vivere” (literalment “guanyar-se la vida”).
Guanyar-se les garrofes en gaèlic irlandès
En gaèlic irlandès diríem “do chrústa a thuilleamh” (literalment, guanyar-se la crosta”, o “do chuid a shaothrú” (literalment, “guanyar-se la vida”).
Guanyar-se les garrofes en castellà
En castellà, a part de “ganarse la vida“, podem dir “ganarse el pan“, “ganarse las lentejas” (literalment, “guanyar-se les llenties”) o fins i tot “ganarse los garbanzos“(literalment, “guanyar-se els cigrons”). Per cert, en castellà, garrofa és “algarroba”.
