Els millors insults catalans il·lustrats i traduïts a altres idiomes.
Ja la tenim aquí! Ja ha arribat! Aquesta és una classificació dels millors —o pitjors, segons es miri— insults de la llengua catalana. Per elaborar el rànquing, l’equip de Tocat del Bolet ens hem estat injuriant i escarnint una bona estona per copsar tots els matisos de cada mot i experimentar en primera persona el grau d’ofensa.
Avís d’exempció de responsabilitat (DISCLAIMER) Si us plau, que tothom entengui això pel que és: una curiositat lingüística. Si algú es pot sentir ofès per insults o renecs, recomanem que no llegeixi més enllà d’aquesta línia. És només una recopilació sense cap ànim d’ofendre ningú. Aquests insults no van dirigits a ningú. Hi ha un munt de recopilacions d’insults en molts idiomes a internet. A més, l’Art 20 de la CE i l’Art 11 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE regula i protegeix la llibertat d’expressió i d’informació i és d’aplicació directa com a dret fonamental.
El contingut d’aquest post podria ofendre algunes sensibilitats. Es recomana discreció. Aquesta publicació no està recomenada per a menors de 18 anys.
No cal dir que això és només un recull de paraules i que no van dirigides absolutament a ningú en particular. Com diem a l’apartat “Sobre aquest bloc” , tocat del Bolet està absolutament compromès amb la llibertat d’expressió i és contrari a la censura, vingui d’on vingui, bé per l’esquerra com per la dreta com pel centre.
Això sí: si voleu escarnir algú, podeu recórrer a un munt d’insults d’allò més nostrats. Vegeu, sense més dilació, els millors insuts de la nostra preuada llengua:
Nyicris
Aquest insult, o greuge, ofensa, ultratge, afront, injúria (digues-li com vulguis) és el nostre preferit. Ens encanta com sona. Nyi-cris 😂 Ets un nyicris! vol dir que Ets un fluix, poca cosa. Podem traduir-ho a l’anglès com a wimp o weakling, al francès com a gringalet o faible i al castellà com a Flojo, canijo, debilucho o fins i tot, mierdecilla.
Nyicris
Bleda assoleiada
La versió femenina de nyicris. Si no tens ni energia, ni caràcter, si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una bleda assoleiada. És un greuge molt català, en anglès podem trobar el mot similar silly, o virago, en francèsdinde o godiche, i en castellà ho podríem traduir com a pava.
Bleda assoleiada
Pixapins
Terme despectiu per anomenar els barcelonins. És tan pròpia que no hi ha equivalents en altres idiomes. Podriem traduir-ho literalment a l’anglès com a “Pinepisser” i en francès com a pisseurpins” i en castellà com a “meapinos”, tot i que aquestes paraules no existeixen en aquestes llengües.
Avís d’exempció de responsabilitat (DISCLAIMER) Si us plau, que tothom entengui aquesta publicació pel que és: una curiositat lingüística, una mera recopilació. Aquests insults no van dirigits a ningú. Hi ha un munt de recopilatoris d’insults en molts idiomes a internet. Si algú es pot sentir ofès per insults o renecs, recomanem que no llegeixi més enllà d’aquesta línia. És només una recopilació sense cap ànim d’ofendre a ningú.
Mitja merda
En tercera posició tenim ser un/a mitja merda, que vol dir ser un/a covard/a, o una persona que no val res. En anglès és un little-shit, un shitbird o un white-feather, en francèspetit con, petite merde, lâche, coquin o peureux, en castellà un mierdecilla.
Tros d’ase
Tros d’ase vol dir poc llest o beneit. En anglès, dumb, simple o naive, en francèsbête o idiot, con o conne, i en castellà, so burro, tontaina o bobo.
Carallot
Si ets més aviat tontet, una mica curt de gambals o molt innocent i et prenen el pèl fàcilment, llavors et poden dir carallot. En anglès, dumb, simple o naive, en francèsbenêt, con o conne, i en castellà, bobo.
Un cul d’olla és bàsicament un inútil, un cero a l’esquerra. En anglès un good for nothing, en francès, un bon à rien (masculí) o bonne à rien (femení). En castellà, un inútil o que no es bueno para nada.
Cul d’olla
Pallús
Molt similar a carallot. Es diu d’algú més aviat tontet, una mica curt de gambals o molt innocent i que es deixa entabanar fàcilment. En anglès, dumb, simple o naive, en francèsbenêt, con o conne, i en castellà, bobo.
Pallús
Meuca
Una mala persona. També dit d’una treballadra del sexe (que pot ser perfectament una bellíssima persona, que no se’ns tiri a sobre cap censura, només fem un recull de paraules aquí). En anglès és Bitch, en francèssalope (que és un terme molt informal i ofensiu).
Avís d’exempció de responsabilitat (DISCLAIMER) Si us plau, que tothom entengui això pel que és: una curiositat lingüística, que ningú enviï cap escamot de la censura políticament correcte. Si algú es pot sentir ofès per insults o renecs, recomanem que no llegeixi més enllà d’aquesta línia. És només una recopilació sense cap ànim d’ofendre a ningú.
Pelacanyes
Pelacanyes és una persona molt pobre. S’empra despectivament. També es fa servir per descriure algú sense massa rellevància, en anglès un nobody, en francès un pauvre diable, en castellà un pelagatos.
Pelacanyes
Capsigrany
Un capsigrany és una persona de poc seny i poc enteniment. En anglès, dumb, simple o naive, en francèsbenêt, con o conne, i en castellà, bobo o que tiene pocas luces.
Capsigrany
Mencions honorífiques
TORRACOLLONS
Persona que enutja, molesta i toca el voraviu. En anglès es pot traduir com a Pain in the arse (literalment, dolor al cul), en francès com acasse-couille(també per a designar una persona irritant) i en castellà com a Plasta.
Figaflor
Molt similar a bleda assoleiada. La versió femenina de nyicris. Si no tens ni energia, ni caràcter, si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una figaflor. Insult (tou) molt català, en anglès podem trobar el mot similar silly, o gullible, en francèsdinde o godiche, i en castellà ho podríem traduir com a pava.
Figaflor
Llepaculs
Un llepaculs — o llepaire— és un adulador (sovint amb intencions de treure’n algun rèdit, per exemple, en l’àmbit laboral). En anglès kiss-ass o arselicker. En francès és un lèche-cul. En castellà és un lameculos.
Exemple: Ets tan llepaculs! (CAT) You are such a kiss-ass! (EN) Tu es un tel lèche-cul! (FR) ¡Eres tan lameculos! (SP)
Cap de suro
Un pòtol, un beneit. En anglès es pot traduir com a dimwit o airhead, en francèsTête de linotte, i en castellà cabeza de chorlito.
Estaquirot
Es diu d’algú més aviat aturadet, tontet, sense iniciativa. En anglès, idiot o dimwit, en francès carpe, crétin, i en castellàpasmarote.
Exemples: Explica-m’ho, en comptes de quedar-te palplantada com un estaquirot (CAT). Explique-toi, au lieu de rester là comme une carpe (FR). Explain, instead of just standing there like a dimwit (EN). Explícate, en vez de quedarte ahí como un pasmarote (SP).
Estaquirot.
CALÇASSES
Persona que es deixa manipular per la seva parella. En anglès és “Wimp”, en francès “mou”, “molle” o “femelett”e i en castellà “calzonazos”.
Calçaces
ESCANYAPOBRES
Persona egoista i mesquina que s’aprofita de la situació de misèria econòmica dels altres. En anglès és “loan shark” o “usurer”, en francès, “usurier”; i en castellà “usurero”. L’Escanyapobres també és el títol d’una novel·la escrita el 1884 per Narcís Oller.
Pocatraça
Dit d’una persona maldestre. En anglèsbutterfingers o simplement clumsy, en francèsmaladroit(e), en castellà patoso o torpe.
AIXAFAGUITARRES
Persona avorrida, que “talla el rotllo”. En anglès “Party pooper” o “wet blanket”, en francès “rabat-joie” i en castellà “aguafiestas”.
BRÈTOL
Individu sense escrúpols capaç de qualsevol cosa. En anglès és “scoundrel” o “rascal”; en francès, “crapule” o “canaille”; en castellà és “crápula” o “canalla”.
BOTIFLER
Partidari de Felip V de Castella durant la guerra de Successió als Països Catalans. Per extensió, traïdor que col·labora amb l’enemic del país, sovint per interessos propis. És de difícil traducció, i tot i que no té exactament les mateixes connotacions, es pot traduir a l’anglès com a “traitor”, al francès com a “traître(esse)” i al castellà com a “traidor”.
Avís d’exempció de responsabilitat (DISCLAIMER) Si us plau, que tothom entengui això pel que és: una curiositat lingüística. Si algú es pot sentir ofès per insults o renecs, és només una recopilació sense cap ànim d’ofendre a ningú. Aquests insults no van dirigits a ningú. A més, l’Art 20 de la CE i l’Art 11 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE regula y protegeix la llibertat d’expressió i d’informació i és d’aplicació directa com a dret fonamental.
GALIFARDEU
Persona traïdora i covarda. En anglès és “rogue” o “crook”, en francès és “escroc” o “voyou” i en castellà és un “granuja”.
MALA PÈCORA
Persona que es fica en la vida dels altres mitjançant estratagemes i argúcies. En anglès és “scheming prostitute” o “malicious prostitute” o, encara més pejorativament, com a “scheming whore” o “malicious whore” , en francès és “harpie”, “salope” o “gribiche” i en castellà també “mala pécora”. Recordem, a risc de fer-nos pesats, que això és simplement una llista, un recompte d’insults en català sense cap altra intenció.
Mal parit
Se sol emprar per a referir-se a una mala persona o a una persona maliciosa. En anglès podem dir Son of a bitch o motherfucker, en francès connard i en español mal nacido i en espanyol llatinoamericà malparido.
SÒMINES
Encantat, mancat d’agilitat mental. En anglès és “simpleton”, “duple” o “sucker”, en franès és “benêt”, en un to més familiar “gourde”, “pigeon” o “gogo”és en castellà és “papanatas”.
CURT DE GAMBALS
Curt d’enteniment. Persona poc intel·ligent. En anglès britànic podem emprar l’expressió One sandwich short of a picnic, i en francès Avoir une case en moins (literalment, “tenir una caixa menys”).
**********
Sisplau, ajuda’ns a mantenir el blog i a fer que el català creui fronteres amb un petit donatiu, que som uns pelacanyes. Moltíssimes gràcies!
Donatius. Gràcies de part de tot l’equip de Tocat del Bolet! Necessitem recursos per portar la cultura catalana a tot el món.
TANOCA
Babau, curt/a. Es pot traduïr a l’anglès com a silly i al francès com a ridicule, idiot/e i en castellà o espanyol,tontaina.
TÒTIL
Tòtil/tòtila: Encantat/da, babau, curt/a d’enteniment. En anglès podem dir daft, fool o idiot; en francès idiot y en castellà primo.
GAMARÚS
Persona molt rude. Es pot traduir a l’anglès de diferents maneres: dimwit, nitwit, half-wit, doofus… En francès podríem dir bête. En castellà podríem dir garrulo.
DESGRACIAT/DA
Pot tenir molts sentits en funció del context, que poden anar des d’ingenu a mal parit. En anglès jerk o dummy; en francès podríem dir misérable; i en castellà o espanyol, desgraciado.
PÒTOL
Mandrós que no treballa. En anglès és idler; en francès paresseux/-euse; i en castellà o espanyol manta, vago o perezoso.
TAP DE BASSA
Dit despectivament d’una persona molt baixa. Una expressió catalana similar és nap-buf. En anglès es pot dir half-pint; en francès nain i en castellà enano/a o mequetrefe.
CAGABANDÚRRIES
Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara.
Mosqueta morta
Mort de gana
POCA-SOLTA
Estúpid/a. Poc formal. En anglès crackpot, crack o cranck.
BANDARRA
Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció. Sinònims: bergant, brètol, brivall
Què és “Cantar la canya”?
Bé, ara ja tens un munt d’insults per poder cantar la canya a algú. “Cantar la canya” vol dir “dir les veritats” o “dir el que es pensa obertament a algú, tot mostrant disconformitat amb ell; fer-li retrets greus” . Això vol dir que quan algú “canta la canya” a una altra persona, li està dient les veritats sense embuts.
Ja n’hi ha prou d’aquest color. Fins aquí hem arribat. Li vaig a cantar la canya!
Created with GIMP
… I QUÈ ÉS “Cantar les quaranta”?
No és pròpiament un insult o un renec, però sí que pots utilitzar els que acabes de veure si vols cantar les quaranta a algú. Cantar les quaranta vol dir clavar crits (normalment no pas amb paraules dolces ni lloances), renyar o reprendre… Vaja, en altres paraules: estirar les orelles.
Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Aquest relat s’ampara en la llibertat d’expressió, dret fonamental recollit a l’article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans, i en la majoria dels sistemes democràtics.
Fes clic a la imatge de sota i descobreix tots els articles de Els Ximplets! Samarretes, bosses, dessuadores, tasses i tota mena de regals d’allò més nostrats.
Anar molt a poc a poc. L’equivalent anglès seria “at snail’s pace” (literalment, “a pas de cargol”), i en francès, “à une allure d’escargot” (també, a pas de cargol”).
Afluixar la mosca
Pagar, una mica a contracor. En anglès es fa servir el verb “(to) fork out”; en francès es pot emprar “rembourser” o “faire raquer”; en castellà és “apoquinar”
Agafar el bou per les banyes
Ser valent i afrontar una situació. En altres idiomes és molt similar: “(to) take the bull by the horns” en anglès; “prendre le taureau par les cornes”, en francès i “Coger el toro por los cuernos” en castellà.
Anar peix
Si no has fet colzes, no has estudiat i no et saps l’assignatura, llavors vas peix. En anglès és “(to) be clueless”; en francès “n’y connaître rien à [qch]”
Ni idea, tu!
Dir el nom del porc
Cantar les quaranta, insultar.
Li ha dit el nom del porc!
L’ase dels cops
Si ets l’ase dels cops, tens totes les de rebre.
Fer volar coloms
Fer volar coloms vol dir il·lusionar-se amb projectes sense tocar gaire de peus a terra, sense ser gaire realista.
I un be negre!
“I un be negre!” és una interjecció que vol dir “Sí home!”, “De cap de les maneres!”, “Ni pensar-hi!”. En anglès podríem dir “No way!”.
I un be negre!
Costar més el farciment que el gall
“Costar més el farciment que el gall” vol dir que la part supèrflua o no tan important és més costosa que la part essencial. Exemple: amb el tuning que el neng de Castefa li ha posat, el cotxe fa patxoca, però el motor està fet pols. Ha costat més el farciment que el gall.
Aquí hi ha gat amagat
Haver-hi gat amagat vol dir que hi ha alguna trampa, alguna cosa sospitosa…
Gras com un teixó
Es diu d’una persona molt grassa. En anglès podem dir “Fat as a pig” (gras com un porc).
De Joseps, Joans i ases, n’hi ha a totes les cases
Vol dir que a tot arreu passen coses dolentes, que cap lloc està lliure de problemes. L’equivalent anglès d’aquesta dita seria “In every country dogs bite”; i en francès “Il est des sots de tout pays” ; en castellà “En todas partes cuecen habas”.
Modismes d’animals en anglès
I ara uns quants modismes d’animals en anglès i els seus equivalents en català!
Fes clic a la imatge de sota i descobreix tots els articles de Els Ximplets! Samarretes, bosses, dessuadores, tasses i tota mena de regals d’allò més nostrats.
La Diada Nacional de Catalunya, que se celebra cada any l’onze de setembre, commemora la defensa heroica de les institucions i lleis catalanes abans de la caiguda de Barcelona a mans de la Castella absolutista l’any 1714.
La celebració va ser suprimida per l’Espanya franquista el 1939, i relegada a l’àmbit familiar i a l’esfera privada, però es va continuar celebrant en la clandestinitat.
Els catalans han lluitat per la democràcia i els drets civils des de temps immemorials.
Us deixem una explicació en anglès perquè la compartiu amb els vostres amics estrangers i així ens puguin entendre una mica més 😉
Diada Nacional de Catalunya en anglès
En anglès direm “The National Day of Catalonia“, tot i que, almenys al Regne Unit, cada cop es coneix més amb el nom de Cataunya.
Diada Nacional de Catalunya en francès
En francès direm la “Fête Nationale de la Catalogne” .
Poesia “Al fossar de les moreres”
L’onze de setembre de 1714, durant la Guerra de Successió, l’últim reducte resistent era format per Santa Eulàlia, els baluards de llevant i de Santa Clara, així com el barri sencer de Ribera. El fossar era el cementiri més proper i en ell varen ésser enterrats els seus defensors.
Al fossar de les moreres (de Frederic Soler)
Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor. Així mestre Jordi, un dia cavant, deia en lo fossar, quan Barcelona sentia que l’anaven a esfondrar. La batien bronze i ferro dels canons de Felip Quint. Ell els mata i jo els enterro – lo fosser deia, enfondint.
Quin vellet el fosser Jordi! Jo l’havia conegut; no hi ha pas qui se’n recordi que no el plori condolgut. Havia passat la vida mirant la mort fit a fit, i era una ànima entendrida; no l’havia això endurit.
Era vell: mes ningú ho veia veient-lo al fossar, cavant; aquell pit que tot és teia quan és sec no aguanta tant. Son dol no el feia commoure, i, la ge, el veia patint; era un cor dur com un roure que sentia com un nin.
Sempre al fossar anava a cavar amb un nét seu; si ell el seu magall portava, – Jo – el nin deia – porto el meu! – I cavant els dos alhora, i fent fosses al fossar, sempre dels morts a la vora se’ls sentia mormolar: – Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor.
Molts jorns feia que, sitiada la ciutat pels de Verwick, amb l’ànima trasbalsada el vell cavava amb fatic. Els fossars de Barcelona s’omplien de gom a gom. Pel tros d’or d’una corona si se’n gastava de plom!
Mestre Jordi, que això veia, cavant deia en el seu nét: – Felip Quint que tan se’n reia vet aquí el què n’haurà tret: rius de sang i un munt de ruïnes per pujar al tron reial. Ni essent d’or i pedres fines, val res un ceptre que tant val?
I així dient, el vell plorava, i ofegava amb el seu plor una pena que el matava i li trossejava el cor. Tenia un fill, que era pare d’aquell nin que li era nét, i li enrogia la cara la vergonya d’un secret.
Que aquell fill… taca afrontosa! no tenint la pàtria en res, va abandonar fill i esposa i es va vendre al francès. Compteu, doncs, si del vell Jordi no fóra amargant el plor; no hi ha pas qui se’n recordi que no el planyi amb tot el cor.
Ell tan lleial a Catalunya, i el seu fill tan criminal…! Qui, si té bon cor allunya aquest pensament mortal? Per aixo el pobre vell plorava com si cavés el clot seu, i tot cavant, mormolava: – Si sigues… no ho voldrà Déu! Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor.
Cava el pobre vell la terra amb l’ajuda del seu nét. Fa ja avui tres jorns que enterra; tants de morts li duu la guerra que són pocs els clots que ha fet. De trenc d’alba a la vesprada, de la nit al dematí, els morts li van com riuada i ell obre pas amb l’aixada a aquell riu que no té fi.
– Bé en tenim, fill meu, de feina! – Oh, mon avi, aqueixa rai! Mentre no torni a la beina l’arma del soldat, nostra eina no espereu que pari mai. – Mes, al fossar – respon l’avi – no hi hem d’enterrar a ningú que a la pàtria faci agravi. Que cap traïdor se n’abali! Si jo em moro, pensa-hi tu.
Conec bé de quina banda són els morts que van venint al fossar a esperar tanda. No en vull cap dels que comanda el botxí de Felip Quint, Ja hi ha un clot fet per eixos fora el marge del fossar; traïdors amb traïdors mateixos. Així els vils tindran esqueixos per plantar i replantar.
I, així dient, lo nét i l’avi anaven clots enfondint, mentre obrint just el llavi, com si dir-ho fos agravi, seguien, baix, repetint: – Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor.
Ai, pobreta Barcelona, Com t’estrenyen Felip Quint l’assalt et dóna i t’ofega amb sa corona apressant ton fi mortal. Mes tots fills per ço no afluixen i combaten sempre forts, i en los murs que, caient cruixen, entre rius de sang que els ruixen s’alcen altres murs de morts.
I a rengleres, a rengleres els van portant a enterrar al fossar de les moreres entre fum i polsegueres i un retrò que fa esglaiar. Barrejats en un munt cauen els d’un i d’altre cantó, i encara quan morts ja jauen sembla que en combatre es plauen el lleial amb el traïdor!
De sobte, l’avi es fa enrera en mirar un mort que han dut, i el nin, en veure qui era, tant és el que s’esparvera, que, de l’esglai, resta mut; contemplant-se’l, nét i avi s’estan al mig del fossar sens obrir per res el llavi; a tots dos los sembla agravi el mot que han de pronunciar.
I mentrestant, allà, al lluny, encara la canonada, fent núvols de fum, retruny i el vell veu l’eina mullada de sang del seu fill, al puny. – No, no – al fi esclata, amb foc que llança pels ulls la ira del cor seu – Mira’l, Déu n’ha pres venjança Duu el vestit de l’host de França… i és el teu pare, fill meu!
I el vell, que el magall empunya, diu tot d’una al nin que plora: – El seu crim dels bons l’allunya, fou traïdor a Catalunya. – On l’enterrem? – A fora. Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor.
Embarbussaments en català, anglès, francès, italià, gaèlic, castellà…
Què és un embarbussament?
Un embarbussament (tongue-twister en anglès, virelangue en francès, trabalenguas en castellà i zungerbrecher en alemany) és un joc de paraules que utilitza la dificultat de pronunciar certs mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen, que fa que el locutor els intercanviï creant un efecte còmic. Els embarbussaments són una molt bona eina per aprendre a pronunciar bé un idioma i guanyar desimboltura (el que els anglesos anomenarien fluency i els francesos aisance o maîtrise).
Embarbussaments en català
Aquí podem veure un dels nostres ídols i mestres, Màrius Serra, de ben jove. Més avall trobareu un munt d’embarbussaments en català. No us els perdeu!
En cap cap cap el que cap en aquest cap
Al Marroc un marrec tira un roc i cau al rec. Un ric li diu: Roc no siguis ruc que jo no ric.
En un pot no pot haver-hi hagut mai vi del fort sense un embut.
En quin tinter té tinta en Ton?
Al peix li neix un feix de greix que creix.
Visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc.
Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc.
Un plat pla blanc, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc pla, ple de pebre negre està.
Plou poc, però quan plou, plou prou. > Plou poc, però per poc que plou, plou prou.
Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un heretge. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat que encara penja. Si el penjat es despenja, es menja els setze fetges dels jutges del jutjat que l’han penjat. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despengés, es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat.
A l’hort de la tia Maria, que entrava i sortia, collia codonys, codonys collia. > A l’hort de la tia Maria, que entrava i sortia, collia codonys, codonys collia.
Plou poc, però per poc que plou, plou prou. > De ploure prou que plou, però pel que plou, plou poc.
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els sis fills no haguessin sigut xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Embarbussaments en anglès (Tongue-twisters)
I thought of thinking of thanking you
Not these things here but those things there
The thirty thousand thieves thought they thrilled the throne throughout Thursday.
How can a clam cram in a clean cream can?
Peter Piper picked a peck of pickled peppers A peck of pickled peppers Peter Piper picked If Peter Piper picked a peck of pickled peppers Where’s the peck of pickled peppers Peter Piper picked?
Betty Botter bought some butter But she said the butter’s bitter If I put it in my batter, it will make my batter bitter But a bit of better butter will make my batter better So ‘twas better Betty Botter bought a bit of better butter
How much wood would a woodchuck chuck if a woodchuck could chuck wood? He would chuck, he would, as much as he could, and chuck as much wood As a woodchuck would if a woodchuck could chuck wood
She sells seashells by the seashore.
I scream, you scream, we all scream for ice cream
Fuzzy Wuzzy was a bear. Fuzzy Wuzzy had no hair. Fuzzy Wuzzy wasn’t fuzzy, was he?
Embarbussaments en francès (Virelangues)
Si je suis ce que je suis, et je suis ce que je suis, qu’est-ce que je suis?
Si mon tonton tond tontonton ton tonton sera tendu.
As-tu vu le vert ver allant vers le verre en verre vert ?
Je veux et j’exige du jasmin et des jonquilles.
Un chasseur sachant chasser chasse sans son chien.
La bébé baleine bleu balance son booty
La poudre pure est pourrie pendant la période.
Les chaussettes de l’archiduchesse sont-elles sèches? Archi-sèches?
Si six scies scient six cyprès, six cent six scies scient sic cent six cyprès.
Un chausseur sachant chasser sait chasser sans son chien.
Je veut et j’exije d’exquises excuses du juge. Du juge, j’exige et je veux d’exquises excuses.
Doit on-dire: seize sèches chaises ou bien seize chaisses sèches?
Embarbussaments en Èuscar o basc (Aho-korapilo)
Akerrak adarrak okerrak ditu. Okerrar adarrak akerrak ditu. (el boc té la banya torta, la banya torta té el boc)
Akerrak adarrak okerrak ditu. Adarrak okerrak akerrak ditu.
De moment facilitem la traducció dels embarbussaments irlandesos a l’anglès, però aviat la tindreu en català.
An bhfaca tú an bacach, nó an bhfaca tú a mhac? Ní fhaca mé an bacach is ní fhaca mé a mhac, ach dá bhfeicfinnse an bacach nó dá bhfeicfinnse a mhac, ní bhacfainn leis an mbacach is ní bhacfainn lena mhac! Did you see the beggarman or did you see his son? I didn’t see the beggarman nor did I see his son, but if I should see the beggarman or should I see his son, I’d ignore the beggarman and I’d ignore his son!
D’ith damh dubh ubh amh ar neamh inniu. The black ox ate a raw egg in heaven today.
Dhá shú the dom féin. Two hot soups for myself (Ulster dialect)
Bhí banjo ag Joe, ní banjo ag bean Joe, ach is fearr go mór banjo ag Joe ná an banjo ag bean Joe go deo. Joe had a banjo, Joe’s wife didn’t have a banjo. but Joe’s banjo was always much better than Joe’s wife’s banjo.
Bhí bean ag Joe Is bhí banjo ag Joe Is bhí banjo ag bhean Joe B’fhearr go deo Joe ar an mbanjo Ná bean Joe ar an mbanjo go deo. Joe had a wife, and Joe had a banjo, and Joe’s wife had a banjo. Joe was always better on the banjo than Joe’s wife ever was.
Seacht sicín ina seasamh sa sneachta lá seaca. Seven chickens standing in the snow on a frosty day.
Bíonn báisteach uafásach san fhásach. There is terrible rain in the wilderness / desert.
Fear feargach ag faire na farraige fuaire. An angry man watching the cold sea.
Cheannaigh cailín cliste ceanúil císte. A clever, affectionate girl bought a cake.
Chuaigh ceannaí cneasta cliste thar chlaí crua chloch. A smart, kind merchant went over the hard stone wall.
Cearc ag piocadh piobair de phláta Pheadair. A chicken is picking peppers from Peter’s plate.
Bhí bean bheag bhocht breoite bruite leis an bhfuacht. The poor little sick women was scaled with the cold.
Rinne Máire gáire gan náire ag an fhaire i nDoire anuraidh. Mary laughed shamelessly at the look-out in Derry last year.
Embarbussaments en italià (Scioglilingua)
Trentatré trentini entrarono a Trento, tutti e trentatré trotterellando.
Li vuoi quei kiwi? E se non vuoi quei kiwi che kiwi vuoi?
A quest’ora il questore in questura non c’è.
Treno troppo stretto e troppo stracco stracca troppi storpi e stroppia troppo
Una platessa lessa lesse la esse di Lassie su un calesse fesso.
Ma fossi tu quel barbaro barbiere che barbassi quella barba così barbaramente a piazza Barberini.
Se oggi seren non è, doman seren sarà, se non sarà seren si rasserenerà.
Tito, tu m’hai ritinto il tetto, ma non t’intendi tanto di tetti ritinti.
Una rana nera e rara sulla rena errò una sera.
Assolto in assise l’assassino dell’assessore di Frasassi in missione segreta a Sassari.
Eva dava l’uva ad Ava, Ava dava le uova ad Eva, ora Eva è priva d’uva mentre Ava è priva d’uova .
Sul tagliere gli agli taglia non tagliare la tovaglia la tovaglia non è aglio se la tagli fai uno sbaglio.
Forse Pietro potrà proteggerla.
Caro conte chi ti canta tanto canta che t’incanta.
Chi ama chiama chi ama, chiamami, tu che chi ami chiami. Chi amo chiamerò se tu non chiami.
In un pozzo poco cupo si specchiò una volta un lupo, che nel cupo pozzo andò a sbattere di cozzo con un cupo tonfo fioco da smaltire a poco a poco e credette di azzanare un feroce suo compare, ma rimase brutto e cupo il feroce lupo
Filastrocca sciogligrovigli con la lingua ti ci impigli ma poi te la sgrovigli basta che non te la pigli
Filo fine dentro il foro, se l’arruffi non lavoro, non lavoro e il filo fine fora il foro come un crine.
Guglielmo coglie ghiaia dagli scogli scagliandola oltre gli scogli tra mille gorgogli.
Ho in tasca l’esca ed esco per la pesca, ma il pesce non s’adesca, c’è l’acqua troppo fresca. Convien che la finisca, non prenderò una lisca! Mi metto in tasca l’esca e torno dalla pesca.
Sa chi sa se sa chi sa che se sa non sa se sa, sol chi sa che nulla sa ne sa più di chi ne sa.
Sopra la panca la capra campa, sotto la panca la capra crepa.
Sotto un cespo di rose scarlatte offre il rospo té caldo con latte. Sotto un cespo di rose paonazze tocca al rospo sciacquare le tazze.
Significat, origen, exemples, traduccions a altres idiomes
Significat
Escampar la boira vol dir anar-se’n, tocar el dos, anar a passejar sovint per airejar-se. Però també pots enviar (o engegar) algú a escampar la boira perquè ja n’estàs tip. És clar que també pots enviar algú a “fregir espàrrecs”, a “fer punyetes” o directament a la me… Però en aquest bloc som més fins, oi? … O no? (no us perdeu la publicació sobre el caganer!). També podem escampar la boira per desentendre’ns d’una situació difícil o incòmode.
Exemples
Estic ofuscat. Val més que escampi la boira i després m’hi torni a posar. Me’n faig creus! Sempre que hi ha algun problema se’n va a escampar la boira. És un Project Manager de pa sucat amb oli. És que em treu de polleguera!
Troba la pau vora el riu. Quan vol escampar la boira cerca el caliu afectiu a França, a la vall del Loira.
Origen: d’on ve l’expressió “escampar la boira”?
Sembla que “escampar la boira” té el seu origen en els temps de la bruixeria (als països catalans sobretot entre els segles XV i XVII), en què les i els practicants caminaven pels camps proferint encanteris destinats a dissipar la boira.
L’expressió “escampar la boira” sembla que té els seus origens en la bruixeria.
Escampar la boira en anglès
En anglès podem dir “(to) make oneself scarce” (literalment, “fer-se un mateix escàs”), per exemple: “Mom’s really angry with you, so you’d better make yourself scarce” > “La mare està molt enfadada amb tu, així que més val que escampis la boira”).
Una altra manera de dir-ho és “(to) fly away (literalment, “anar-se’n volant”, per exemple: “The coast is clear, vultures have flown away” > “No hi ha roba estesa, els voltors han escampat la boira”. També podem dir “(to) run off” , “(to) take a hike” i “(to) punch out” (tot i que aquestes expressions són més semblants a “tocar el dos”).
Si vols engegar algú a escampar la boira pots dir “Go away!” o “Clear off!” (similar a “fot el camp”), “(to) tell [sb] to get lost” (literalment, “dir a algú que es perdi”) o “(to) send [sb] packing” (literalment, “dir a algú que faci les maletes”).
Escampar la boira en francès
En francès podem dir “Se faire discret/discrète” (literalment, “fer-se discret/a”). També podem dir “s’éclipser” (literalment, “eclipsar-se”)
Expressions semblants en francès són “dégage!” (que vol dir “toca el dos!”) o “va voir ailleurs si j’y suis” (literalment, “vés a veure en un altre lloc si hi sóc”), que és tant com engegar algú a escampar la boira. També hi ha altres expressions com “tire-toi” , “tirez-vous“, “casse-toi” , “cassez-vous” … que serien equivalents a “Toca el dos!” o “Fot el camp!”.
Escampar la boira en alemany
En alemany podem emprar “auf Tauchstation gehen” (literalment, “anar a l’estació de busseig”) per dir anar a escampar la boira.
rauf Tauchstation gehen (lit. “Anar a l’estació de busseig”) = Escampar la boira
Escampar la boira en castellà
En castellà, segons el sentit, tenim “ir a despejarse” (literalment, “anar a airejar-se”*) o “salir atomar el aire” (literalment, “sortir a prendre l’aire”*) o, si es vol engegar a algú, el podem “mandar al cuerno” (literalment, “enviar al corn”*). També podem dir “Vete con la música a otra parte” (literalment, “ves-te’n amb la música a una altra part”) si volem engegar algú a escampar la boira. * Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.
