Microrelat ~ La resistència anti Big-Data

Relat breu de ficció. Big Data. Blockchain. Qualsevol semblança amb la realitat és simple coincidència.

relat
big data
ficció

La resistència anti Big Data

—On sóc? Qui sou vosaltres? Què voleu? On és el meu mòbil? M’heu drogat? Què collons està passant?
—Alguna pregunta més? Tranquil. Encara no n’ets conscient, però sabem per les dades biomètriques que hem interceptat, que dubtes. I si dubtes, ets dels nostres. Si dubtes, existeixes.
—Què t’empatolles? Què és aquesta cambra? Auxili!
—Quan et tranquil·litzis, t’explicaré per què ets aquí.


Al cap d’una estona…


—D’acord. Ja estic més tranquil.
—Ja ho sabem. No cal que ens ho diguis. Hem piratejat les teves dades biomètriques.

—Què collons has dit?!

—Volies saber com has arribat fins aquí, oi? Te’n faré cinc cèntims:
La crisi sanitària va ser molt greu. Tothom semblava en estat de xoc.
Van dir que era necessari, per raons de salut pública, i els vam cedir les nostres dades.
A partir d’aleshores van saber què llegíem, què miràvem, què ens agradava i què detestàvem, amb qui ens creuàvem quan anàvem a passejar, on anàvem, amb qui parlàvem, en què créiem…
Més tard, amb la nova crisi, ens van demanar les dades biomètriques i van importar el sistema xinès del “bon ciutadà”.
Estàvem confosos i espantats. Així doncs, els vam cedir la nostra mateixa essència. Els qui s’hi negaven van ser titllats de mals ciutadans primer i acusats de terroristes perillosos, després.
Llavors van saber, en temps real, el nostre estat de salut, el nostre estat d’ànim, a qui estimàvem, a qui odiàvem, de qui estàvem enamorats, què ens posava més, quines eren les nostres perversions més inconfesables… Sabien perfectament quines imatges mostrar-nos per aconseguir adhesions incondicionals a les seves mesures dràstiques, com fer-nos por, com donar-nos esperances, com fer-nos odiar els que ells anomenaven “terroristes”… De fet, podien anticipar perfectament qualsevol reacció.
Els humans es van veure reduïts a una massa tan previsible com manipulable. De sobte érem més manejables que un ramat d’ovelles. Malgrat que intel·lectuals com Yuval Noah Harari o Naomi Klein ens havien advertit, la gent, acrítica, va anar cedint tota la seva intimitat fins a l’última engruna d’informació personal a canvi d’una suposada seguretat.

Mira, com t’ho diria?… Fora vius en un món d’ombres, d’emocions prefabricades, d’ideologies limitants… fins i tot el que anomenen “art subversiu” està prèviament decidit perquè encaixi perfectament en l’arquitectura del que un dia van anomenar la “nova normalitat”. Però uns quants, malgrat l’estigma de “mal ciutadà” o de “terrorista”, hem decidit trencar les cadenes i alliberar el món…

—Molt bé. —aplaudint sarcàsticament—. De puta mare, tot plegat! Esteu com una cabra. Felicitats. Ja me’n puc anar?

—No. Com tots els altres, et retindrem una setmana i et mostrarem tot el que t’han fet des de que vas néixer. Després podràs decidir si quedar-te o anar-te’n.

—Però què collons dieu? És algun programa de càmara oculta o què?

Silenci

— Merda! Ostia! D’acord… I la meva dona? Bé li he de dir alguna cosa, no? Deu estar preocupada…

—La teva dona!—. El segrestador fa un somriure sardònic—. Encara et penses que l’has escollit tu, oi? Com et deia, tot i que encara no n’ets conscient, hem detectat que tens un pensament alternatiu. Aquesta és la raó per la qual t’hem dut aquí. De fet, t’hem salvat.
T’hem capturat abans que les forces de l’ordre et detinguessin per pressumpte terrorista (detenció preventiva, ara en diuen). De fet a la pantalla pots veure com la teva dona els està ajudant a trobar-te. Pensa que fa el correcte.

—Almenys diga’m on collons sóc i què voleu de mi !

—Ets en una cambra especial anti ones wifi. Aquests són els teus nous companys… Treballem anònimament a través d’una xarxa encriptada i descentralitzada. Prenem les decisions mitjançant mecanismes de consens. Som la resistència anti Big Data. Tots titllats de “mals ciutadans” i “pressumptes terroristes”, exactament com tu, ara mateix. Et necessitem perquè ets una peça clau per fer col·lapsar l’algorisme del “bon ciutadà”.

—Aneu d’anti-sistemes i esteu fent servir el Big Data, exactament com els que afirmeu voler combatre!

—Ho veus? Aquest és el tipus de bucle que ens cal per fer caure el sistema!

—Ostia! Putos pirats! Però per què m’ha de passar a mi, això!? Es pot saber ja on sóc?

Encara no et puc dir on ets, excepte que aquí és on comença la revolució.

La propietat intel·lectual d’aquest relat pertany a tocatdelbolet.cat

Llegir el microrelat Déu existeix ★ ★ ★ ★ ★

Llegrir els microrelats Virus letal i Coronavirus ★ ★ ★ ★ ★

Llegir el microrelat El suïcidi de Maslow ★ ★ ★ ★ ★

Llegir el microrelat Vampirs ★ ★ ★ ★

Llegir el microrelat Barcelona, parc temàtic ★ ★ ★ ★

Llegir el microrelat Una nova vida ★ ★ ★ ★ ★

Llegir el microrelat Tribu nord-americana ★ ★ ★

Llegir el microrelat L’ecosistema del doctor Fawler ★ ★ ★

Llegir el microrelat Relat quàntic ★ ★ ★ ★ ★

Llegir el microrelat Inconcebible ★ ★ ★ ★ ★

Llegir microrelat Paradoxa Temporal ★ ★

Microrelat ~ L’ecosistema del Doctor Fawler

microrelat, conte curt en català

microrelat, conte curt en català
Microrelat en català
relat breu en català
minirelat en català
microhistoria en català
Aquest microrelat és propietat Intel·lectual de Tocat del Bolet.

Llegir el relat “Resistència anti Big Data”

Llegrir els microrelats Virus letal i Coronavirus

Llegir el microrelat Confinament

Llegir el microrelat Vampirs

Llegir el microrelat Una nova vida

Llegir el microrelat Tribu nord-americana

LLegir el microrelat Barcelona, parc temàtic

Llegir el microrelat Relat quàntic

Llegir microrelat Far-West

Llegir el microrelat Paradoxa temporal

Llegir el microrelat El suïcidi de Maslow