Heus aquí el microrelat més curt en català. Amb només 9 paraules s’estableix una gran paradoxa temporal. Si li trobeu alguna explicació, compartiu-la a comentaris. Gràcies!
Estic llegint un microrelat que algú ha compartit per internet. No les tinc totes. De moment la curiositat em pot més que la mandra. Qui ho hagi escrit ha posat un punt i a part. No entenc molt bé el propòsit. I menys l’entenc ara. No té cap sentit narratiu. Provant, provant… Ep, lector, tingues paciència. Ara ho entendràs tot. Ostres. M’ho diu a mi? Sí, sí, a tu. Et veig llegint el relat. És difícil d’explicar (física quàntica). Quan t’observo determino el teu estat. Estic flipant… De què vas! Això no quedarà així! El lector rumia alguna cosa… I mentre mires com llegeixo el relat comences a pensar en què faràs demà i la teva concentració es dissipa. He de trucar la mare i comprar una clau Allen… La teva observació perd força, ja no determina el meu estat. Espera, què fas!? El relat és meu! I de sobte l’escriptor perd del tot el control del relat… Un moment! I això qui ho ha dit!? Exclamen tots dos. L’escriptor comença a córrer cap al lector sense parar de llegir el relat, però el seu entrecuix topa amb una pilona del carrer. El dolor és intens. Mal parit! Torna’m el meu relat! Ja no el tinc jo! Se l’ha endut una dona de vermell
Aquest microrelat és propietat Intel·lectual de Tocat del Bolet.
