Significat, origen, exemples i traduccions a altres idiomes
Obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, destapar la caixa dels trons o destapar la capsa dels trons… totes són fórmules correctes.
Significat
Destapar (o obrir) la caixa dels trons és treure un tema o començar alguna cosa que de ben segur serà una font de discusions i conflictes.
Origen
L’expressió remet a la capsa de Pandora regalada per Zeus, Déu dels trons. D’aquí el paral·lelisme.
La capsa de Pandora és un dels grans mites de la Grècia clàssica. Pandora (que significa “la que té els dons”) va ser la primera dona de la terra segons la mitologia grega. Pandora, com a regal de bodes, va rebre una gerra o tina (i no pas una capsa, que és fruit d’una mala traducció*). Se li va donar l’ordre específica de no obrir-la sota cap concepte. Però, malgrat tots els advertiments, no va poder aguantar la curiositat de mirar què hi havia dins. Va obrir-la i van començar a sortir tots els mals de la humanitat. Al fons de la gerra, només hi quedava l’esperança, que Pandora, penedida, es va dedicar a repartir entre tots els humans.
*gerra és pithos i capsa és pixys en grec antic
Exemples
Quan surt el tema a taula, s’obre la capsa dels trons.
Si obres el tema de l’aventura de la seva dona amb aquell nan, obriràs la capsa dels trons.
Sigueu bons minyons. No emprenyeu aquest bon home… Ni obriu la capsa dels trons, ni li toqueu allò que no sona.
Caixa de trons en anglès
Obrir la capsa dels trons en anglès és (to) open a can of worms (literalment, obrir una llauna de cucs).
Caixa de trons en francès
En francès, una capsa de trons és sac de nœuds (literalment, sac de nusos).
Caixa de trons en alemany
En alemany és in ein Wespennest stechen (literalment, picar en un niu d’abelles)
Caixa de trons en castellà
Capsa de trons en castellà és caja de truenos (literalment, capsa de trons*) *Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.
Expressions típiques catalanes il·lustrades i traduïdes a altres idiomes
Significat
Una de freda i una de calenta vol dir que el que obtens de bo d’una banda, ho perds de l’altra; una bona experiència, va seguida d’una de dolenta, com un joc de suma zero. També denota la inestabilitat i poca durabilitat de quelcom.
Exemples:
— He guanyat 20.000€ a la 6/49… Però els he perdut a l’hípica. — Ostres, noi! Una de freda i una de calenta!
La marxa és feixuga i lenta, es lamenta. Un dia una notícia bona i l’endemà una de dolenta. Ja ho veus tu: una de freda i una de calenta.
Origen
L’origen es troba en el contrast més físic entre el fred i la calor.
Una de freda i una de calenta en anglès
En anglès britànic hi ha l’expressió “what you lose on the swings you gain on the roundabouts” (literalment, “el que perds en els columpis, ho guanyes en les rotondes / glorietes), que ha quedat abreujada a “It’s swings and roundabouts” (literalment, “són oscil·lacions i giravolts” o “són columpis i rotondes / glorietes”). Roundabouts significa tant rotonda com glorieta. Per exemple: If, in order to save money, you never buy a train ticket, you are more likely to get fined, so it’s all swings and roundabouts really. (Si, per estalviar diner, no compres mai el tiquet de tren, és més probable que et multin, al final realment és una de freda i una de calenta).
Una de freda i una de calenta en francès
En francès és molt clar: “Ce que l’on gagne d’un côté, on le perd de l’autre” (literalment, “allò que hom guanya d’un costat, ho perd de l’altre”)
Una de freda i una de calenta en alemany
En alemany és “Etwas hat gleich viele Vor- und Nachteile” (literalment, “té els mateixos avantatges que desavantatges”)
Una de freda i una de calenta en italià
En italià, l’expressió popular més semblant és “che ci vuoi fare, le cose a volte vanno bene, a volte vanno male” (literalment, “del que vols fer, de vegades unes coses surten bé i les altres no”).
Una de freda i una de calenta en portuguès
En portuguès és molt semblant al francès: “perde-se de um lado para ganhar do outro” (literalment, “el que es perd d’un costat, es guanya per l’altre”)
Una de freda i una de calenta en xinès mandarí
En xinès mandarí direm ” 哦,就是有利也有弊” (literalment, “hi ha avantatges i desavantatges”)
Una de freda i una de calenta en castellà
En castellà tenim “Una de cal y otra de arena” (literalment, “una de calç i una de sorra*”) * Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.
Els millors insults catalans il·lustrats i traduïts a altres idiomes.
Ja la tenim aquí! Ja ha arribat! Aquesta és una classificació dels millors —o pitjors, segons es miri— insults de la llengua catalana. Per elaborar el rànquing, l’equip de Tocat del Bolet ens hem estat injuriant i escarnint una bona estona per copsar tots els matisos de cada mot i experimentar en primera persona el grau d’ofensa.
Avís d’exempció de responsabilitat (DISCLAIMER) Si us plau, que tothom entengui això pel que és: una curiositat lingüística. Si algú es pot sentir ofès per insults o renecs, recomanem que no llegeixi més enllà d’aquesta línia. És només una recopilació sense cap ànim d’ofendre ningú. Aquests insults no van dirigits a ningú. Hi ha un munt de recopilacions d’insults en molts idiomes a internet. A més, l’Art 20 de la CE i l’Art 11 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE regula i protegeix la llibertat d’expressió i d’informació i és d’aplicació directa com a dret fonamental.
El contingut d’aquest post podria ofendre algunes sensibilitats. Es recomana discreció. Aquesta publicació no està recomenada per a menors de 18 anys.
No cal dir que això és només un recull de paraules i que no van dirigides absolutament a ningú en particular. Com diem a l’apartat “Sobre aquest bloc” , tocat del Bolet està absolutament compromès amb la llibertat d’expressió i és contrari a la censura, vingui d’on vingui, bé per l’esquerra com per la dreta com pel centre.
Això sí: si voleu escarnir algú, podeu recórrer a un munt d’insults d’allò més nostrats. Vegeu, sense més dilació, els millors insuts de la nostra preuada llengua:
Nyicris
Aquest insult, o greuge, ofensa, ultratge, afront, injúria (digues-li com vulguis) és el nostre preferit. Ens encanta com sona. Nyi-cris 😂 Ets un nyicris! vol dir que Ets un fluix, poca cosa. Podem traduir-ho a l’anglès com a wimp o weakling, al francès com a gringalet o faible i al castellà com a Flojo, canijo, debilucho o fins i tot, mierdecilla.
Nyicris
Bleda assoleiada
La versió femenina de nyicris. Si no tens ni energia, ni caràcter, si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una bleda assoleiada. És un greuge molt català, en anglès podem trobar el mot similar silly, o virago, en francèsdinde o godiche, i en castellà ho podríem traduir com a pava.
Bleda assoleiada
Pixapins
Terme despectiu per anomenar els barcelonins. És tan pròpia que no hi ha equivalents en altres idiomes. Podriem traduir-ho literalment a l’anglès com a “Pinepisser” i en francès com a pisseurpins” i en castellà com a “meapinos”, tot i que aquestes paraules no existeixen en aquestes llengües.
Avís d’exempció de responsabilitat (DISCLAIMER) Si us plau, que tothom entengui aquesta publicació pel que és: una curiositat lingüística, una mera recopilació. Aquests insults no van dirigits a ningú. Hi ha un munt de recopilatoris d’insults en molts idiomes a internet. Si algú es pot sentir ofès per insults o renecs, recomanem que no llegeixi més enllà d’aquesta línia. És només una recopilació sense cap ànim d’ofendre a ningú.
Mitja merda
En tercera posició tenim ser un/a mitja merda, que vol dir ser un/a covard/a, o una persona que no val res. En anglès és un little-shit, un shitbird o un white-feather, en francèspetit con, petite merde, lâche, coquin o peureux, en castellà un mierdecilla.
Tros d’ase
Tros d’ase vol dir poc llest o beneit. En anglès, dumb, simple o naive, en francèsbête o idiot, con o conne, i en castellà, so burro, tontaina o bobo.
Carallot
Si ets més aviat tontet, una mica curt de gambals o molt innocent i et prenen el pèl fàcilment, llavors et poden dir carallot. En anglès, dumb, simple o naive, en francèsbenêt, con o conne, i en castellà, bobo.
Un cul d’olla és bàsicament un inútil, un cero a l’esquerra. En anglès un good for nothing, en francès, un bon à rien (masculí) o bonne à rien (femení). En castellà, un inútil o que no es bueno para nada.
Cul d’olla
Pallús
Molt similar a carallot. Es diu d’algú més aviat tontet, una mica curt de gambals o molt innocent i que es deixa entabanar fàcilment. En anglès, dumb, simple o naive, en francèsbenêt, con o conne, i en castellà, bobo.
Pallús
Meuca
Una mala persona. També dit d’una treballadra del sexe (que pot ser perfectament una bellíssima persona, que no se’ns tiri a sobre cap censura, només fem un recull de paraules aquí). En anglès és Bitch, en francèssalope (que és un terme molt informal i ofensiu).
Avís d’exempció de responsabilitat (DISCLAIMER) Si us plau, que tothom entengui això pel que és: una curiositat lingüística, que ningú enviï cap escamot de la censura políticament correcte. Si algú es pot sentir ofès per insults o renecs, recomanem que no llegeixi més enllà d’aquesta línia. És només una recopilació sense cap ànim d’ofendre a ningú.
Pelacanyes
Pelacanyes és una persona molt pobre. S’empra despectivament. També es fa servir per descriure algú sense massa rellevància, en anglès un nobody, en francès un pauvre diable, en castellà un pelagatos.
Pelacanyes
Capsigrany
Un capsigrany és una persona de poc seny i poc enteniment. En anglès, dumb, simple o naive, en francèsbenêt, con o conne, i en castellà, bobo o que tiene pocas luces.
Capsigrany
Mencions honorífiques
TORRACOLLONS
Persona que enutja, molesta i toca el voraviu. En anglès es pot traduir com a Pain in the arse (literalment, dolor al cul), en francès com acasse-couille(també per a designar una persona irritant) i en castellà com a Plasta.
Figaflor
Molt similar a bleda assoleiada. La versió femenina de nyicris. Si no tens ni energia, ni caràcter, si t’ofegues en un got d’aigua, és possible que siguis una figaflor. Insult (tou) molt català, en anglès podem trobar el mot similar silly, o gullible, en francèsdinde o godiche, i en castellà ho podríem traduir com a pava.
Figaflor
Llepaculs
Un llepaculs — o llepaire— és un adulador (sovint amb intencions de treure’n algun rèdit, per exemple, en l’àmbit laboral). En anglès kiss-ass o arselicker. En francès és un lèche-cul. En castellà és un lameculos.
Exemple: Ets tan llepaculs! (CAT) You are such a kiss-ass! (EN) Tu es un tel lèche-cul! (FR) ¡Eres tan lameculos! (SP)
Cap de suro
Un pòtol, un beneit. En anglès es pot traduir com a dimwit o airhead, en francèsTête de linotte, i en castellà cabeza de chorlito.
Estaquirot
Es diu d’algú més aviat aturadet, tontet, sense iniciativa. En anglès, idiot o dimwit, en francès carpe, crétin, i en castellàpasmarote.
Exemples: Explica-m’ho, en comptes de quedar-te palplantada com un estaquirot (CAT). Explique-toi, au lieu de rester là comme une carpe (FR). Explain, instead of just standing there like a dimwit (EN). Explícate, en vez de quedarte ahí como un pasmarote (SP).
Estaquirot.
CALÇASSES
Persona que es deixa manipular per la seva parella. En anglès és “Wimp”, en francès “mou”, “molle” o “femelett”e i en castellà “calzonazos”.
Calçaces
ESCANYAPOBRES
Persona egoista i mesquina que s’aprofita de la situació de misèria econòmica dels altres. En anglès és “loan shark” o “usurer”, en francès, “usurier”; i en castellà “usurero”. L’Escanyapobres també és el títol d’una novel·la escrita el 1884 per Narcís Oller.
Pocatraça
Dit d’una persona maldestre. En anglèsbutterfingers o simplement clumsy, en francèsmaladroit(e), en castellà patoso o torpe.
AIXAFAGUITARRES
Persona avorrida, que “talla el rotllo”. En anglès “Party pooper” o “wet blanket”, en francès “rabat-joie” i en castellà “aguafiestas”.
BRÈTOL
Individu sense escrúpols capaç de qualsevol cosa. En anglès és “scoundrel” o “rascal”; en francès, “crapule” o “canaille”; en castellà és “crápula” o “canalla”.
BOTIFLER
Partidari de Felip V de Castella durant la guerra de Successió als Països Catalans. Per extensió, traïdor que col·labora amb l’enemic del país, sovint per interessos propis. És de difícil traducció, i tot i que no té exactament les mateixes connotacions, es pot traduir a l’anglès com a “traitor”, al francès com a “traître(esse)” i al castellà com a “traidor”.
Avís d’exempció de responsabilitat (DISCLAIMER) Si us plau, que tothom entengui això pel que és: una curiositat lingüística. Si algú es pot sentir ofès per insults o renecs, és només una recopilació sense cap ànim d’ofendre a ningú. Aquests insults no van dirigits a ningú. A més, l’Art 20 de la CE i l’Art 11 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE regula y protegeix la llibertat d’expressió i d’informació i és d’aplicació directa com a dret fonamental.
GALIFARDEU
Persona traïdora i covarda. En anglès és “rogue” o “crook”, en francès és “escroc” o “voyou” i en castellà és un “granuja”.
MALA PÈCORA
Persona que es fica en la vida dels altres mitjançant estratagemes i argúcies. En anglès és “scheming prostitute” o “malicious prostitute” o, encara més pejorativament, com a “scheming whore” o “malicious whore” , en francès és “harpie”, “salope” o “gribiche” i en castellà també “mala pécora”. Recordem, a risc de fer-nos pesats, que això és simplement una llista, un recompte d’insults en català sense cap altra intenció.
Mal parit
Se sol emprar per a referir-se a una mala persona o a una persona maliciosa. En anglès podem dir Son of a bitch o motherfucker, en francès connard i en español mal nacido i en espanyol llatinoamericà malparido.
SÒMINES
Encantat, mancat d’agilitat mental. En anglès és “simpleton”, “duple” o “sucker”, en franès és “benêt”, en un to més familiar “gourde”, “pigeon” o “gogo”és en castellà és “papanatas”.
CURT DE GAMBALS
Curt d’enteniment. Persona poc intel·ligent. En anglès britànic podem emprar l’expressió One sandwich short of a picnic, i en francès Avoir une case en moins (literalment, “tenir una caixa menys”).
**********
Sisplau, ajuda’ns a mantenir el blog i a fer que el català creui fronteres amb un petit donatiu, que som uns pelacanyes. Moltíssimes gràcies!
Donatius. Gràcies de part de tot l’equip de Tocat del Bolet! Necessitem recursos per portar la cultura catalana a tot el món.
TANOCA
Babau, curt/a. Es pot traduïr a l’anglès com a silly i al francès com a ridicule, idiot/e i en castellà o espanyol,tontaina.
TÒTIL
Tòtil/tòtila: Encantat/da, babau, curt/a d’enteniment. En anglès podem dir daft, fool o idiot; en francès idiot y en castellà primo.
GAMARÚS
Persona molt rude. Es pot traduir a l’anglès de diferents maneres: dimwit, nitwit, half-wit, doofus… En francès podríem dir bête. En castellà podríem dir garrulo.
DESGRACIAT/DA
Pot tenir molts sentits en funció del context, que poden anar des d’ingenu a mal parit. En anglès jerk o dummy; en francès podríem dir misérable; i en castellà o espanyol, desgraciado.
PÒTOL
Mandrós que no treballa. En anglès és idler; en francès paresseux/-euse; i en castellà o espanyol manta, vago o perezoso.
TAP DE BASSA
Dit despectivament d’una persona molt baixa. Una expressió catalana similar és nap-buf. En anglès es pot dir half-pint; en francès nain i en castellà enano/a o mequetrefe.
CAGABANDÚRRIES
Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara.
Mosqueta morta
Mort de gana
POCA-SOLTA
Estúpid/a. Poc formal. En anglès crackpot, crack o cranck.
BANDARRA
Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció. Sinònims: bergant, brètol, brivall
Què és “Cantar la canya”?
Bé, ara ja tens un munt d’insults per poder cantar la canya a algú. “Cantar la canya” vol dir “dir les veritats” o “dir el que es pensa obertament a algú, tot mostrant disconformitat amb ell; fer-li retrets greus” . Això vol dir que quan algú “canta la canya” a una altra persona, li està dient les veritats sense embuts.
Ja n’hi ha prou d’aquest color. Fins aquí hem arribat. Li vaig a cantar la canya!
Created with GIMP
… I QUÈ ÉS “Cantar les quaranta”?
No és pròpiament un insult o un renec, però sí que pots utilitzar els que acabes de veure si vols cantar les quaranta a algú. Cantar les quaranta vol dir clavar crits (normalment no pas amb paraules dolces ni lloances), renyar o reprendre… Vaja, en altres paraules: estirar les orelles.
Anar molt a poc a poc. L’equivalent anglès seria “at snail’s pace” (literalment, “a pas de cargol”), i en francès, “à une allure d’escargot” (també, a pas de cargol”).
Afluixar la mosca
Pagar, una mica a contracor. En anglès es fa servir el verb “(to) fork out”; en francès es pot emprar “rembourser” o “faire raquer”; en castellà és “apoquinar”
Agafar el bou per les banyes
Ser valent i afrontar una situació. En altres idiomes és molt similar: “(to) take the bull by the horns” en anglès; “prendre le taureau par les cornes”, en francès i “Coger el toro por los cuernos” en castellà.
Anar peix
Si no has fet colzes, no has estudiat i no et saps l’assignatura, llavors vas peix. En anglès és “(to) be clueless”; en francès “n’y connaître rien à [qch]”
Ni idea, tu!
Dir el nom del porc
Cantar les quaranta, insultar.
Li ha dit el nom del porc!
L’ase dels cops
Si ets l’ase dels cops, tens totes les de rebre.
Fer volar coloms
Fer volar coloms vol dir il·lusionar-se amb projectes sense tocar gaire de peus a terra, sense ser gaire realista.
I un be negre!
“I un be negre!” és una interjecció que vol dir “Sí home!”, “De cap de les maneres!”, “Ni pensar-hi!”. En anglès podríem dir “No way!”.
I un be negre!
Costar més el farciment que el gall
“Costar més el farciment que el gall” vol dir que la part supèrflua o no tan important és més costosa que la part essencial. Exemple: amb el tuning que el neng de Castefa li ha posat, el cotxe fa patxoca, però el motor està fet pols. Ha costat més el farciment que el gall.
Aquí hi ha gat amagat
Haver-hi gat amagat vol dir que hi ha alguna trampa, alguna cosa sospitosa…
Gras com un teixó
Es diu d’una persona molt grassa. En anglès podem dir “Fat as a pig” (gras com un porc).
De Joseps, Joans i ases, n’hi ha a totes les cases
Vol dir que a tot arreu passen coses dolentes, que cap lloc està lliure de problemes. L’equivalent anglès d’aquesta dita seria “In every country dogs bite”; i en francès “Il est des sots de tout pays” ; en castellà “En todas partes cuecen habas”.
Modismes d’animals en anglès
I ara uns quants modismes d’animals en anglès i els seus equivalents en català!
Significat, origen, exemples, traduccions a altres idiomes
Significat
Escampar la boira vol dir anar-se’n, tocar el dos, anar a passejar sovint per airejar-se. Però també pots enviar (o engegar) algú a escampar la boira perquè ja n’estàs tip. És clar que també pots enviar algú a “fregir espàrrecs”, a “fer punyetes” o directament a la me… Però en aquest bloc som més fins, oi? … O no? (no us perdeu la publicació sobre el caganer!). També podem escampar la boira per desentendre’ns d’una situació difícil o incòmode.
Exemples
Estic ofuscat. Val més que escampi la boira i després m’hi torni a posar. Me’n faig creus! Sempre que hi ha algun problema se’n va a escampar la boira. És un Project Manager de pa sucat amb oli. És que em treu de polleguera!
Troba la pau vora el riu. Quan vol escampar la boira cerca el caliu afectiu a França, a la vall del Loira.
Origen: d’on ve l’expressió “escampar la boira”?
Sembla que “escampar la boira” té el seu origen en els temps de la bruixeria (als països catalans sobretot entre els segles XV i XVII), en què les i els practicants caminaven pels camps proferint encanteris destinats a dissipar la boira.
L’expressió “escampar la boira” sembla que té els seus origens en la bruixeria.
Escampar la boira en anglès
En anglès podem dir “(to) make oneself scarce” (literalment, “fer-se un mateix escàs”), per exemple: “Mom’s really angry with you, so you’d better make yourself scarce” > “La mare està molt enfadada amb tu, així que més val que escampis la boira”).
Una altra manera de dir-ho és “(to) fly away (literalment, “anar-se’n volant”, per exemple: “The coast is clear, vultures have flown away” > “No hi ha roba estesa, els voltors han escampat la boira”. També podem dir “(to) run off” , “(to) take a hike” i “(to) punch out” (tot i que aquestes expressions són més semblants a “tocar el dos”).
Si vols engegar algú a escampar la boira pots dir “Go away!” o “Clear off!” (similar a “fot el camp”), “(to) tell [sb] to get lost” (literalment, “dir a algú que es perdi”) o “(to) send [sb] packing” (literalment, “dir a algú que faci les maletes”).
Escampar la boira en francès
En francès podem dir “Se faire discret/discrète” (literalment, “fer-se discret/a”). També podem dir “s’éclipser” (literalment, “eclipsar-se”)
Expressions semblants en francès són “dégage!” (que vol dir “toca el dos!”) o “va voir ailleurs si j’y suis” (literalment, “vés a veure en un altre lloc si hi sóc”), que és tant com engegar algú a escampar la boira. També hi ha altres expressions com “tire-toi” , “tirez-vous“, “casse-toi” , “cassez-vous” … que serien equivalents a “Toca el dos!” o “Fot el camp!”.
Escampar la boira en alemany
En alemany podem emprar “auf Tauchstation gehen” (literalment, “anar a l’estació de busseig”) per dir anar a escampar la boira.
rauf Tauchstation gehen (lit. “Anar a l’estació de busseig”) = Escampar la boira
Escampar la boira en castellà
En castellà, segons el sentit, tenim “ir a despejarse” (literalment, “anar a airejar-se”*) o “salir atomar el aire” (literalment, “sortir a prendre l’aire”*) o, si es vol engegar a algú, el podem “mandar al cuerno” (literalment, “enviar al corn”*). També podem dir “Vete con la música a otra parte” (literalment, “ves-te’n amb la música a una altra part”) si volem engegar algú a escampar la boira. * Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.
Estar més content que un gínjol vol dir estar molt alegre, d’allò més cofoi. També trobem l’expressió en les formes Estar més trempat que un gínjol i Estar més eixerit que un gínjol. Trobem també la variant Eixerit com (o més eixerit que) un pèsol.
Exemples de més content que un gínjol
Amb aquestes sabates italianes, està més content que un gínjol.
No les tenia totes, però des de que han tingut la filla, està més content que un gínjol.
A aquell noi tan altívol li ha tocat la loteria. Ara, més content que un gínjol, vol fer vida amb la pubilla. Però ella li ha dit que no, que ja se’n pot buscar una altra, que no viurà del seu or, sino de la seva traça.
Origen
L’origen de l’expressió és incert, però sembla que els catalans tenim certa tendència a considerar que els fruits petits (com els pèsols o els gínjols) fan goig i, per tant, són alegres. Bé, en general atribuïm característiques positives a les coses petites… Recordem la cançó infantil de l’astronauta (altrament coneguda com “El meu coet”): “Sóc petit però eixerit”, o la dita “Al pot petit hi ha la bona confitura” (que, per cert, podeu trobar en aquest bloc)… I què dir del Patufet!
Ginjoler (Ziziphus jujuba)
Gínjol ve del llatí vulgar zizulu o djinzulu, variants del llatí ziziphum, i aquest, al seu torn, del grec zízyphon, que té el mateix significat, amb influx de noms de plantes similars, com el grèvol (en llatí acrifulum) i la ginebre (en llatí jiniperus).
El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbust o arbre petit de la família de les Rhamnaceae. És originari de la Xina tot i que es conrea en diversos països de la conca mediterrània des de temps immemorials. El seu fruit, el gínjol, encara que menut, és comestible i es cull a la tardor.
Pronunciació de Més content que un gínjol
Més content que un gínjol en anglès
En anglès tenim unes quantes expressions equivalents. Potser la que ens agrada més és Happy as a clam at high tide (literalment, “content com una cloïssa en marea alta”, tot i que la part de “at high tide”, és a dir, “en marea alta”, se sol elidir). També existeix la variant “Happy as a clam at high water”. La idea que sotsjau és que les cloïsses es poden alimentar millor i també costen més de capturar quan la marea és alta.
Happy as a clam
També tenim l’expressió “Happy as a lark” (literalment, “content com una alosa”). Una alosa és un ocell. L’origen de l’expressió estaria en el cant alegre que emet aquesta au.
A partir d’aquí tenim més de 300 variants o expressions sinònimes. Per anomenar-ne unes quantes: “As happy as can be” (tan feliç com es pot estar); “Like a dog with two tails” (com un gos amb dues cues); “On cloud nine” (al núvol 9), “As happy as a sandboy” (tan content com el noi de la sorra); o una un xic més brutota, “Happy as a pig in shit” (content com un porc en la merda), “Happy as Larry“… Realment els porcs tenen una fama que no es mereixen. Fent clic aquí podeu trobar més de 300 sinònims anglesos d’aquesta expressió.
Més content que un gínjol en francès
En francès tenim l’expressió “Heureux tel un coquillage” (literalment, “feliç com una closca”), “Gai comme un pinson” (literalment, “alegre com un pinsà”), “Être heureux comme un pape” (literalment, “feliç com un papa”) o “Heureux comme un poisson dans l’eau” (literalment, “feliç com un peix a l’aigua”). Si ens saps més, no dubtis a enviar-les a la secció de comentaris.
Més content que un gínjol en alemany
En alemany tenim el modisme ” Sich freuen wie ein Honigkuchenpferd/Schneekönig” (literalment, “Alegrar-se com un cavall (fet) de pastís de mel/rei de neu), “glücklich und froh wie der Mops im Haferstroh” (literalment “feliç i feliç (com el pug a la palla de civada)”). També trobem la versió “glücklich wie ein Fisch im Wasser” (literalment, “feliç com un peix dins l’aigua”) i “glücklich wie die Made” (literalment, “feliç com un cuc”…). Si en sabeu d’altres, sisplau envieu-los a la secció de comentaris més avall.
Més content que un gínjol en italià
En italià, com en el cas del castellà, tenim “Felice come una pasqua” (literalment, “feliç com una pasqua”). També tenim l’expressió “felice come un buddha” (literalment “feliç com un buda”)
Més content que un gínjol en èuscar (basc)
En èuscar tenim ” txoriak baino pozago” (literalment, “més content que els ocells”).
Més content que un gínjol en gaèlic escocès
Curiós, en gaèlic escocès, l’expressió és “cho sona ri bròg ” (literalment, “content com una sabata”).
Més content que un gínjol en gaèlic irlandès
En gaèlic irlandès tenim Cchomh sásta le píobaire” (literalment, “més feliç que un gaiter”)
Més content que un gínjol en neerlandès
En holandès o neerlandès tenim “gelukkig als een mossel” (literalment, “més feliç que un musclo”).
Més content que un gínjol en portuguès
Molt curiós també l’equivalent portuguès: “Mais feliz que pinto no lixo” (literalment “més feliç que un pollet a les escombraries”). No ens pregunteu el per què; ens imaginem moltes maneres millors de ser feliç, però és clar, vist des de la nostra posició antropocèntrica.
Més content que un gínjol en romanès
En romanès, com en el cas del francès, diuen “fericit ca o scoica“, (literalment, “feliç com una closca”).
Més content que un gínjol en castellà
En castellà tenim expressions com “Más contento que unas pascuas” (literalment, “Més content que unes pasqües”*); “Feliz como una perdiz” (literalment, “Feliç com una perdiu”*); “Feliz como una lombriz” (literalment, “Feliç com un cuc de terra”*… curiós, se’ns acudeixen altres formes de vida aparentment més joioses, però qui sap…) o “Contento como unas castañuelas” (literalment, “Content com unes castanyoles”*) * Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.
Significat, origen, exemples i traducció a altres idiomes
Significat
Diem que quelcom o algú és “de pa sucat amb oli” quan volem indicar que és de poca qualitat, no gaire important o de poca vàlua. Un objecte podria ser també de nyigui-nyogui o de fira (qui no ha sentit mai “és una escopeta de fira”!?). Per cert, a l’empordà trobem la forma “de pa xucat amb oli”.
Origen
Sembla que l’expressió es refereix a la senzillesa de l’àpat (pa sucat amb oli), que no és res de l’altre món, més aviat poca cosa.
Exemples
Un país amb presos polítics i artistes exiliats, té uns valors democràtics de pa sucat amb oli.
Si en lloc de lliure comerç, hi ha un oligopoli, això és un liberalisme de pa sucat amb oli.
Un karateka de pa sucat amb oli:
De pa sucat amb oli en anglès
En anglès disposem de l’adjectiu “third-rate” (literalment, “de tercera categoria”). També, en funció del context, tenim “petty” (aquest més aviat vol dir “poca cosa”, “poc rellevant” ), “small time“, “of little importance” o fins i tot “B-list” . Per exemple: He is a scrounger of little importance (“és un lladregot de pa sucat amb oli”). En anglès també tenim l’expressió “two-bit” (especialment als EUA). Per exemple: You’re trembling, you two-bit hero! (“estàs tremolant, heroi de pa sucat amb oli!”). Finalment, tenim “of rags” , per exemple “thief of rags” (“un lladre de pa sucat amb oli”) i “sixpenny” (sispenics, així, tot junt, com a adjectiu).
De pa sucat amb oli: Third-rate, small time, B-list, two-bit, of rags, sixpenny.
De pa sucat amb oli en francès
Podem traduir de pa sucat amb oli al francès com “de pacotille” . El terme “pacotille” es refereix als temps del comerç d’esclaus, i ve de l’espanyol “pacotilla”. La pacotilla designava una mercaderia, generalment de molt baix valor, que els colons intercanviaven per aconseguir esclaus. També tenim l’expressió “À la petite semaine” , per exemple “Un arnaqueur à la petite semaine” (literalment, “un estafador de pa sucat amb oli”). També tenim “de bas étage” (literalment, “de baix nivell”), per exemple “Un delinquant de bas étage” (“un delinqüent de pa sucat amb oli”). Finalment, segons el context també podríem dir “de petite envergure” (“de petita escala”).
De pa sucat amb oli en alemany
En alemany tenim els mots “zweitklassiger” i “drittrangig” (que volen dir “de segona/ tercera classe o categoria”, vaja, “de pa sucat amb oli”).
De pa sucat amb oli en italià
En italià podem dir “da quattro soldi” , per exemple “Un avvocato da quattro soldi” (“Un advocat de pa sucat amb oli”); també podem dir “(di qualità) scadente, di terz’ordine” (literalment i respectiva, “pobre, de tercera classe”).
Un advocat de pa sucat amb oli / Un avvocato da quattro soldi:
De pa sucat amb oli en castellà
En castellà, per dir “de pa sucat amb oli” tenim “de poca monta” , “de tres al cuarto” o “de pacotilla” . Per exemple, “un orador de poca monta” (literalment, “un orador de pa sucat amb oli”), “un escritorzuelo de tres al cuarto” (literalment “un escriptoret de pa sucat amb oli”). De pacotilla també existeix en francès (vegeu origen a l’apartat relatiu a l’idioma francès).
Significat, exemples i traduccions a altres idiomes.
Significat de fer el cor fort
Fer el cor fort vol dir que cal afrontar amb coratge i fermesa els moments difícils o desagradables.
Exemples
La pèrdua de la seva dona ha estat un cop dur per a ell, però ara cal fer el cor fort.
Si totes van mal dades, Si no tens gens de sort, i flaqueges, de vegades, és quan cal fer el cor fort.
Fer el cor fort
Fer el cor fort en anglès
En anglès podem dir “(to) bite the bullet” (literalment, “mossegar la bala”). “Mossegar la bala”, és a dir, “fer el cor fort” és suportar una situació dolorosa o desagradable però inevitable. La frase va ser registrada per primera vegada per Rudyard Kipling en la seva novel·la de 1891 “The light that failed”. Sovint s’afirma que deriva històricament de la pràctica de tenir un pacient amb una bala a les seves dents com a forma de fer front al dolor extrem d’un procediment quirúrgic sense anestèsic, encara que les proves de si ve de mossegar una bala en comptes d’una corretja de cuir dur són més aviat escasses. També pot haver evolucionat a partir de l’expressió dels temps de l’Imperi britànic “mossegar el cartutx “, que ve de la rebel·lió Índia de 1857. Formes alternatives en anglès serien “(to) grit one’s teeth” (literalment, “serrar les dents”), “(to) muster the courage” o “(to) gather the/one’s courage” (literalment, “reunir coratge”). També es pot dir “What can’t be cured, must be endured” (que literalment vol dir “El que no es pot curar, ha de ser suportat”, però que es podria traduir com “al mal temps, bona cara”).
En anglès fins i tot podem utilitzar el phrasal verb “(to) muster up” . Per exemple: She mustered up all her remaining willpower (literalment “va treure tota la seva voluntat”).
Fer el cor fort en francès
En francès direm “Serrer les dents” (literalment, “serrar les dents”).Per exemple “Il faudra juste que tu serres les dents, il n’y a rien d’autre à faire” (Hauràs de fer el cor fort, no s’hi pot fer res). Alternativament, es pot dir “trouver le courage de faire [qch]” (literalment, “Trobar el coratge de fer quelcom”) o fins i tot “Prendre le pire avec le meilleur” (que vol dir agafar el millor del pitjor).
Fer el cor fort en alemany
En alemany diríem “die Kröte schlucken” (literalment, “empassar el gripau”). És una expressió que també existeix en altres idiomes. Alternativament, es pot dir també “in den sauren Apfel beißen” (que vol dir “mossegar la poma agra”)
die Kröte schlucken
Fer el cor fort en italià
En italià, es pot dir “farsi cuore” (literalment, “fer el cor”), i, com en el cas del francès i el portuguès, podem dir “stringere i denti” (literalment, “serrar les dents”). També existeixen les expressions “Ingoiare il rospo” (literalment, “empassar-se el gripau”) i “Fare buon viso a cattiva sorte” (literalment, i aquesta ens agrada molt, “treure el millor de la mala sort”).
Fer el cor fort en portuguès
En portuguès, com en francès i italià, direm “Cerrar os dentes” (literalment, “serrar les dents”).
Fer el cor fort en castellà
En castellà tenim l’expressió “Hacer de tripas corazón” (literalment, “fer dels budells, cor”*). Una expressió alternativa seria “Al mal tiempo, buena cara” (literalment, “Al mal temps, bona cara”*) * Traduït per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.
Significat, exemples, expressions equivalents en anglès, francès, alemany, italià i castellà
És una expressió equivalent a guanyar-se la vida o guanyar-se el pa*. Generalment implica treballar dur per a mantenir-se financerament. Es diu sovint — tot i que no necessàriament— en contextos en què cal treballar, malgrat que no vingui especialment de gust, per a poder mantenir-se econòmicament. *Ja veurem que l’expressió “guanyar-se el pa” apareix en molts idiomes.
Origen
Si bé és cert que les garrofes s’han utilitzat gairebé sempre per a alimentar el bestiar, en temps de penúries (com va ser la postguerra), hom recorria a les garrofes com a font d’aliment. A tall de curiositat, antigament, s’havia emprat les garrofes seques amb fins medicinals, com a diurètics. La garrofa és el fruit del garrofer (en llatí Ceratonia siliqua), un arbre baix, de tronc gruixut i de fullatge permanent de la família de les cesalpiniàcies, del grup de les lleguminoses.
Garrofer
Exemples
Me’n vaig a treballar. Algú ha de guanyar-se les garrofes en aquesta casa! Tu continua jugant al Grand Theft Auto… I a veure si madures una mica, que tens 45 anys i una família per mantenir.
El Dropshipping és una forma molt novedosa de guanyar-se les garrofes. Tu et dediques a promocionar la teva web i a fer comunitat, i els proveïdors envien directament a casa dels clients els productes que han comprat al teu web.
Ostres, nano, no fots res, de fet, només filosofes, però amb el ser o no ser, No et guanyaràs les garrofes….
Guanyar-se les garrofes en anglès
En anglès diem “(to) earn one’s crust” (literalment, “guanyar-se la crosta”) o “(to) earn one’s living” (literalment, “guanyar-se la vida”). “(to) earn one’s crust” la trobem sobretot en anglès britànic. També tenim l’expressió “(to) bring home the bacon” (literalment, “portar el bacó a casa”). Altres maneres de dir-ho en alglès són “(to) pay the bills” (literalment “pagar les factures”) o “(to) pay the rent” (literalment, “pagar el lloguer”). Per cert, en anglès, garrofa és “carob”.
Guanyar-se les garrofes en francès
En francès podem dir “gagner sa vie” (literalment, “guanyar-se la vida”), “gagner son pain” (literalment, “guanyar-se el pa”), “Faire bouillir la marmitte” (curiosament vol dir “fer bullir l’olla”, però amb el significat de guanyar-se els aliments) o “Mettre du pain sur la table” (literalment, “posar el pa sobre la taula”). També trobem una expressió molt similar a l’anglesa (to) earn one’s crust, que és “gagner sa croûte” (literalment, “guanyar-se la crosta”), que és una variant de guanyars-se el pa. “Faire bouillir la marmitte” és una expressió familiar francesa que s’origina a principis del segle XVI, on l’al·lusió a l’olla simbolitza el menjar, la supervivència diària i, més concretament, el mitjà per assolir-la. Per cert, en francès, garrofa és “caroube”.
Guanyar-se les garrofes en alemany
En alemany podem dir “(seine) Brötchen verdienen” (literalment, “guanyar-se el pa”) o “sich seinen Lebensunterhalt verdienen” (sich en el cas datiu), literalment “guanyar-se la vida”.
Guanyarse les garrofes en italià
En italià podem dir “guadagnarsi da vivere” (literalment “guanyar-se la vida”).
Guanyar-se les garrofes en gaèlic irlandès
En gaèlic irlandès diríem “do chrústa a thuilleamh” (literalment, guanyar-se la crosta”, o “do chuid a shaothrú” (literalment, “guanyar-se la vida”).
Guanyar-se les garrofes en castellà
En castellà, a part de “ganarse la vida“, podem dir “ganarse el pan“, “ganarse las lentejas” (literalment, “guanyar-se les llenties”) o fins i tot “ganarse los garbanzos“(literalment, “guanyar-se els cigrons”). Per cert, en castellà, garrofa és “algarroba”.
Molt semblant a “A per totes” i “o tot o res”… Diem “Ocaixa o faixa” quan volem intentar quelcom amb totes les nostres forces, assumint les conseqüències que se’n derivin. També s’utilitza quan hem de prendre una decisió definitiva.
Origen
“O caixa o faixa” s’atribueix al general Prim, que es diu que proclamava aquestes paraules durant la guerra de Tetuan just abans de batre’s en combat per a donar-se ànims. Faixa es refereix al prestigi que dóna la faixa de general i caixa al taüt; és a dir: o glòria o mort.
General Prim
Exemples
La situació era insostenible i extremament injusta. Els negaven els drets més elementals. Al final van decidir que “o caixa o faixa”: no acceptarien més abusos ni trampes dels opressors i tirarien pel dret*.
*Passatge referit als cimarrons jamaicans 😉
“o caixa o faixa!”, va exclamar, tot just abans de comprar tot l’estoc de rebaixa.
o caixa o faixa en anglès
En anglès, en funció del context, podem emprar l’expressió “all or nothing” (literalment, “tot o no-res”),
“Take it or leave it” (literalment, “agafa-ho o deixa-ho”), que es deixa anar per expressar que l’oferta que s’ha fet no és negociable.
També, i sempre segons el context en que es digui, podem utilitzar l’expressió anglesa “In for a penny, in for a pound” (literalment, “dins per un penic, dins per una lliura”). És molt semblant al “De perdidos al río” castellà. L’origen d’aquesta expressió ve de quan detenien un lladre, i aquest considerava que com que igualment l’arrestaven, ja posats, era millor que ho fessin per una suma gran que per una quantitat petita, així que, millor era robar una quantitat important i que fos el que Deu vulgui . Una expressió similar en anglès és “As well Hanged for a sheep es a lamb” (literalment, “tant és que et pengin per una ovella que per un xai”). Una altra expressió anglesa, que es podria traduir com “a per totes” seria “(to) go the whole hog“.
Encara una altra expressió que podem utilitzar, aquesta més americana, és “Fish or cut bait” (literalment, “pesca o talla l’esquer”), que vol dir “para de vacil·lar i actua o déixa-ho córrer”.
Anglès americà
Finalment, cal referir-nos a l’expressió “Geronimo!” que alguns paracaigudistes americans exclamen abans de saltar i, per extensió, que alguna gent proclama abans de saltar des d’una gran alçada.
o caixa o faixa en francès
A part de la recurrent “Tout ou rien” (literalment, “o tot o no-res”), en francès, l’expressió més semblant és “Advienne que pourra!”. S’invoca quan la decisió està presa, passi el que passi.
Prové de la fórmula “Fais ce que tu dois, advienne que pourra” (que ve a dir, “fes el que hagis de fer, el que hagi de passar, ja vindrà”). Una frase semblant és “Les dés sont jetés” (literalment, “els daus s’han tirat”), que deriva de la frase llatina “Alea jacta est” * (la sort està decidida).
* també escrit Alea iacta est o Allea jacta est
Encara tenim una altra expressió francesa que podem emprar segons el context: “Quand le vin est tiré, il faut le boire” (literalment, “Quan el vi s’ha vessat, cal prendre’l”). És a dir, ja que hi som, fem-ho.
Per últim, tenim l’expressió “À prendre ou à laisser” (literalment, “prendre o deixar”), molt semblant al “take it or leave it” anglès.
o caixa o faixa en alemany
En alemany es diu “Alles oder nichts” (literalment, “o tot o no-res”). També, en funció del context, podem dir “Friss oder stirb” (literalment, “o ho agafes o ho deixes”). I finalment podem dir “Wer A sagt, muss auch B sagen” (literalment, “Qui digui A, també ha de dir B”).
o caixa o faixa en italià
En italià direm “Tutto o niente” (literalment, “o tot o no-res”). També, en funció del context, podem dir “prendere o lasciare” (literalment, “o ho agafes o ho deixes”)
o caixa o faixa en portuguès
En portuguès direm “tudo ou nada” (literalment, “o tot o no-res”). També podem dir “Perdido por cem, perdido por mil, perdido por um, perdido por mil” (literalment, “perdut per cent, perdut per mil, perdut per un, perdut per mil”).
o caixa o faixa en xinès
L’equivalent xinès de és “一不做,二不休” (literalment, “ono ho facis o no paris mai” )
o caixa o faixa en castellà
En castellà, a part del recurrent “todo o nada” , segons el cas, es pot traduir per la famosa “De perdidos al río” (literalment, “de perduts al riu”) i també, en funció del context, per la menys coneguda “Herrar o quitar el banco” (literalment, “errar o treure el blanc”). També tenim, sempre segons el context, “O lo tomas o lo dejas” (literalment, “O ho agafes o ho deixes”), “A por todas” (literalment, “a per totes”) o “Qué sea lo que Dios quiera” (literalment, “Que sigui el que Déu vulgui”) o “La suerte está echada” (literalment, “la sort està decidida”)*
* Traduït per les companyes i els companys de la Catalunya Nord.
O caixa o faixa, o et quedes per visitar altres entrades d’aquest bloc o… fins una altra! 🙂 Això sí, si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua cada cop més coneguda arreu del món. Moltes gràcies!