Destapar la caixa dels trons

Significat, origen, exemples i traduccions a altres idiomes

Obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, destapar la caixa dels trons o destapar la capsa dels trons… totes són fórmules correctes.

Significat

Destapar (o obrirla caixa dels trons és treure un tema o començar alguna cosa que de ben segur serà una font de discusions i conflictes.

Origen

L’expressió remet a la capsa de Pandora regalada per Zeus, Déu dels trons. D’aquí el paral·lelisme.

Capsa de Pandora

La capsa de Pandora és un dels grans mites de la Grècia clàssica. Pandora (que significa “la que té els dons”) va ser la primera dona de la terra segons la mitologia grega. Pandora, com a regal de bodes, va rebre una gerra o tina (i no pas una capsa, que és fruit d’una mala traducció*). Se li va donar l’ordre específica de no obrir-la sota cap concepte. Però, malgrat tots els advertiments, no va poder aguantar la curiositat de mirar què hi havia dins. Va obrir-la i van començar a sortir tots els mals de la humanitat. Al fons de la gerra, només hi quedava l’esperança, que Pandora, penedida, es va dedicar a repartir entre tots els humans.

*gerra és pithos i capsa és pixys en grec antic

Exemples

Quan surt el tema a taula, s’obre la capsa dels trons.

Si obres el tema de l’aventura de la seva dona amb aquell nan, obriràs la capsa dels trons.

Sigueu bons minyons.
No emprenyeu aquest bon home…
Ni obriu la capsa dels trons,
ni li toqueu allò que no sona.

imants de nevera en català

Caixa de trons en anglès

Obrir la capsa dels trons en anglès és (to) open a can of worms (literalment, obrir una llauna de cucs).

Caixa de trons en francès

En francès, una capsa de trons és sac de nœuds (literalment, sac de nusos).

capsa de trons en francès

Caixa de trons en alemany

En alemany és in ein Wespennest stechen  (literalment, picar en un niu d’abelles)

caixa de trons en alemany

Caixa de trons en castellà

Capsa de trons en castellà és caja de truenos (literalment, capsa de trons*) *Traduït per a les companyes i companys de la Catalunya Nord.

Però us ben assegurem que si continueu llegint Tocat del Bolet, no obrireu pas la capsa dels trons. Quedeu-vos! Aquí trobareu més microrelats i articles interessants i divertits, expressions il·lustrades i traduïdes com per exemple fer el cor fortmés content que un gínjoltocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… i moltes més!

Fer el cor fort

Significat, exemples i traduccions a altres idiomes.

Significat de fer el cor fort

Fer el cor fort vol dir que cal afrontar amb coratge i fermesa els moments difícils o desagradables.

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes

Exemples

La pèrdua de la seva dona ha estat un cop dur per a ell, però ara cal fer el cor fort.

Si totes van mal dades,
Si no tens gens de sort,
i flaqueges, de vegades,
és quan cal fer el cor fort.

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes
Fer el cor fort

Fer el cor fort en anglès

En anglès podem dir “(to) bite the bullet” (literalment, “mossegar la bala”). “Mossegar la bala”, és a dir, “fer el cor fort” és suportar una situació dolorosa o desagradable però inevitable. La frase va ser registrada per primera vegada per Rudyard Kipling en la seva novel·la de 1891 “The light that failed”. Sovint s’afirma que deriva històricament de la pràctica de tenir un pacient amb una bala a les seves dents com a forma de fer front al dolor extrem d’un procediment quirúrgic sense anestèsic, encara que les proves de si ve de mossegar una bala en comptes d’una corretja de cuir dur són més aviat escasses. També pot haver evolucionat a partir de l’expressió dels temps de l’Imperi britànic “mossegar el cartutx “, que ve de la rebel·lió Índia de 1857. Formes alternatives en anglès serien “(to) grit one’s teeth” (literalment, “serrar les dents”), “(to) muster the courage” o(to) gather the/one’s courage” (literalment, “reunir coratge”). També es pot dir “What can’t be cured, must be endured” (que literalment vol dir “El que no es pot curar, ha de ser suportat”, però que es podria traduir com “al mal temps, bona cara”).

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes

En anglès fins i tot podem utilitzar el phrasal verb “(to) muster up” . Per exemple: She mustered up all her remaining willpower (literalment “va treure tota la seva voluntat”).

regals en català
ampolles

Fer el cor fort en francès

En francès direm “Serrer les dents” (literalment, “serrar les dents”).Per exemple “Il faudra juste que tu serres les dents, il n’y a rien d’autre à faire” (Hauràs de fer el cor fort, no s’hi pot fer res). Alternativament, es pot dir “trouver le courage de faire [qch]” (literalment, “Trobar el coratge de fer quelcom”) o fins i tot “Prendre le pire avec le meilleur” (que vol dir agafar el millor del pitjor).

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes

Fer el cor fort en alemany

En alemany diríem “die Kröte schlucken” (literalment, “empassar el gripau”). És una expressió que també existeix en altres idiomes. Alternativament, es pot dir també “in den sauren Apfel beißen” (que vol dir “mossegar la poma agra”)

Fer el cor fort en alemany die Kröte schlucken
die Kröte schlucken

Fer el cor fort en italià

En italià, es pot dir “farsi cuore” (literalment, “fer el cor”), i, com en el cas del francès i el portuguès, podem dir “stringere i denti” (literalment, “serrar les dents”). També existeixen les expressions “Ingoiare il rospo” (literalment, “empassar-se el gripau”) i “Fare buon viso a cattiva sorte” (literalment, i aquesta ens agrada molt, “treure el millor de la mala sort”).

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes

Fer el cor fort en portuguès

En portuguès, com en francès i italià, direm “Cerrar os dentes” (literalment, “serrar les dents”).

Fer el cor fort en castellà

En castellà tenim l’expressió “Hacer de tripas corazón” (literalment, “fer dels budells, cor”*). Una expressió alternativa seria “Al mal tiempo, buena cara” (literalment, “Al mal temps, bona cara”*) * Traduït per a les companyes i els companys de la Catalunya Nord.

Fer el cor fort
expressions típiques catalanes
modismes

Fins la propera! Feu el cor fort, que aviat tornarem. Mentrestant, recordeu que en aquest bloc hi ha expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

Altres modismes i expressions típiques catalanes:

Embolica que fa fort
Ficar-hi cullerada
Clar i català
Peix al cove
Panxacontent
Fa un fred que pela
Perepunyetes
Fer Mans i mànigues
Fil per randa
Partir peres
Posar fil a l’agulla
Pots pujar-hi de peus
Anys i panys
(No acabar de) Fer el pes
Ser un patata
D’on no n’hi ha, no en raja
Dormir com un tronc
Destapar la caixa dels trons
Una de freda i una de calenta
Modismes amb animals
Escampar la boira
Més content que un gínjol
De pa sucat amb oli
Fer el cor fort
Guanyar-se les garrofes
O caixa o faixa
Pixar fora de test
Hi ha roba estesa
Fer cara de pomes agres
S’ha acabat el bròquil
Oli en un llum
Fer el préssec
Bufar i fer ampolles
Sopar de duro
Tastaolletes
El més calent és a l’aigüera
Treure de polleguera
Somiar truites i somiatruites
N’hi ha per a llogar-hi cadires
Arribar i moldre
Figues d’un altre paner
Bon vent i barca nova!
Estar tocat del bolet

Guanyar-se les garrofes

Significat, exemples, expressions equivalents en anglès, francès, alemany, italià i castellà

És una expressió equivalent a guanyar-se la vida o guanyar-se el pa*. Generalment implica treballar dur per a mantenir-se financerament. Es diu sovint — tot i que no necessàriament— en contextos en què cal treballar, malgrat que no vingui especialment de gust, per a poder mantenir-se econòmicament. *Ja veurem que l’expressió “guanyar-se el pa” apareix en molts idiomes.

guanyar-se el pa guanyar-se les garrofes

Origen

Si bé és cert que les garrofes s’han utilitzat gairebé sempre per a alimentar el bestiar, en temps de penúries (com va ser la postguerra), hom recorria a les garrofes com a font d’aliment. A tall de curiositat, antigament, s’havia emprat les garrofes seques amb fins medicinals, com a diurètics. La garrofa és el fruit del garrofer (en llatí Ceratonia siliqua), un arbre baix, de tronc gruixut i de fullatge permanent de la família de les cesalpiniàcies, del grup de les lleguminoses.

garrofer
Garrofer

Exemples

Me’n vaig a treballar. Algú ha de guanyar-se les garrofes en aquesta casa! Tu continua jugant al Grand Theft Auto… I a veure si madures una mica, que tens 45 anys i una família per mantenir.

El Dropshipping és una forma molt novedosa de guanyar-se les garrofes. Tu et dediques a promocionar la teva web i a fer comunitat, i els proveïdors envien directament a casa dels clients els productes que han comprat al teu web.

Ostres, nano, no fots res,
de fet, només filosofes,
però amb el ser o no ser,
No et guanyaràs les garrofes….

ampolles en català
regals en català

Guanyar-se les garrofes en anglès

En anglès diem “(to) earn one’s crust” (literalment, “guanyar-se la crosta”) o “(to) earn one’s living” (literalment, “guanyar-se la vida”). “(to) earn one’s crust” la trobem sobretot en anglès britànic. També tenim l’expressió “(to) bring home the bacon” (literalment, “portar el bacó a casa”). Altres maneres de dir-ho en alglès són “(to) pay the bills” (literalment “pagar les factures”) o “(to) pay the rent” (literalment, “pagar el lloguer”). Per cert, en anglès, garrofa és “carob”.

to earn one's crust to bring home the bacon in Catalan

Guanyar-se les garrofes en francès

En francès podem dir “gagner sa vie” (literalment, “guanyar-se la vida”), “gagner son pain” (literalment, “guanyar-se el pa”), “Faire bouillir la marmitte” (curiosament vol dir “fer bullir l’olla”, però amb el significat de guanyar-se els aliments) o “Mettre du pain sur la table” (literalment, “posar el pa sobre la taula”). També trobem una expressió molt similar a l’anglesa (to) earn one’s crust, que és “gagner sa croûte” (literalment, “guanyar-se la crosta”), que és una variant de guanyars-se el pa. “Faire bouillir la marmitte” és una expressió familiar francesa que s’origina a principis del segle XVI, on l’al·lusió a l’olla simbolitza el menjar, la supervivència diària i, més concretament, el mitjà per assolir-la. Per cert, en francès, garrofa és “caroube”.

Faire bouillir la marmite en catalan

Guanyar-se les garrofes en alemany

En alemany podem dir “(seine) Brötchen verdienen” (literalment, “guanyar-se el pa”) o “sich seinen Lebensunterhalt verdienen” (sich en el cas datiu), literalment “guanyar-se la vida”.

guanyar-se les garrofes en alemany

Guanyarse les garrofes en italià

En italià podem dir “guadagnarsi da vivere” (literalment “guanyar-se la vida”).

guanyar-se les garrofes en italià

Guanyar-se les garrofes en gaèlic irlandès

En gaèlic irlandès diríem “do chrústa a thuilleamh” (literalment, guanyar-se la crosta”, o “do chuid a shaothrú” (literalment, “guanyar-se la vida”).

Guanyar-se les garrofes en castellà

En castellà, a part de “ganarse la vida“, podem dir “ganarse el pan“, “ganarse las lentejas” (literalment, “guanyar-se les llenties”) o fins i tot “ganarse los garbanzos“(literalment, “guanyar-se els cigrons”). Per cert, en castellà, garrofa és “algarroba”.

guanyar-se les garrofes en castellà
Ganarse las lentejas en catalán

Recordeu que en aquest blochi ha expressions tan nostrades com tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova, s’ha acabat el bròquil, fer cara de pomes agres, vatua l’olla, hi ha roba estesa… il·lustrades i traduïdes a altres idiomes! Si comparteixes aquesta publicació contribuiràs a fer del català una llengua més coneguda. Fins aviat!

Altres modismes i expressions en català:

Embolica que fa fort
Ficar-hi cullerada
Clar i català
Peix al cove
Panxacontent
Fa un fred que pela
Perepunyetes
Fer Mans i mànigues
Fil per randa
Partir peres
Posar fil a l’agulla
Pots pujar-hi de peus
Anys i panys
(No acabar de) Fer el pes
Ser un patata
D’on no n’hi ha, no en raja
Dormir com un tronc
Destapar la caixa dels trons
Una de freda i una de calenta
Modismes amb animals
Escampar la boira
Més content que un gínjol
De pa sucat amb oli
Fer el cor fort
Guanyar-se les garrofes
O caixa o faixa
Pixar fora de test
Hi ha roba estesa
Fer cara de pomes agres
S’ha acabat el bròquil
Oli en un llum
Fer el préssec
Bufar i fer ampolles
Sopar de duro
Tastaolletes
El més calent és a l’aigüera
Treure de polleguera
Somiar truites i somiatruites
N’hi ha per a llogar-hi cadires
Arribar i moldre
Figues d’un altre paner
Bon vent i barca nova!
Estar tocat del bolet

S’ha acabat el bròquil

Significat i exemples de “s’ha acabat el bròquil”

“S’ha acabat el bròquil” es diu quan ja no en queda més d’alguna cosa (generalment preuada).

És ben coneguda la cançó “Homenatge” del grup La Trinca, inclosa a l’àlbum “Nou de Trinca” del 1981, on trobem l’estrofa:

El bròquil s’està florint … tu ja m’entens 
però no creiem en el bròquil … tu ja m’entens. 
Demà serà un altre dia … tu ja m’entens 
i així el dia de demà 
eixe poble cridarà: 
s’ha acabat el bròquil! … tu ja m’entens

… que va donar una embranzida a l’expressió que avui ens ocupa.

S'ha acabat el bròquil
dites catalanes
expressions catalanes típiques
modismes

Exemples

Quan veu que no fot ni brot,
per molt que diguin que és dòcil,
li etziba al seu nebot
aquí “s’ha acabat el bròquil!”

S'ha acabat el bròquil
dites catalanes
expressions catalanes típiques
modismes
Bròquil · Festes de Gràcia 2019

Paga més per l’habitacio més petita, sense finestra, d’un pis on no vol estar i a sobre el tracta amb menyspreu i no el deixa fer la seva? Ja n’està tip. De massa bo, beneit. Li pensa dir que “s’ha acabat el bròquil” .

S'ha acabat el bròquil
dites catalanes
expressions catalanes típiques
modismes
s'ha acabat el bròquil
expressions catalanes
dites

Origen de “s’ha acabat el bròquil”

L’origen de l’expressió “s’ha acabat el bròquil” el trobem en una fonda barcelonina del segle XIX, que s’ubicava al mercat de la Boqueria. Allà hi preparaven plats i, entre aquests, un de molt preuat: el bròquil. Quan un comensal en demanava i ja no en quedava, es proferia el crit “S’ha acabat el bròquil!”. Després sembla que l’expressió es va fer extensiva a d’altres plats i es va continuar usant un cop tancada la fonda i fins els nostres dies per a referir-se a que quelcom —generalment bo— s’ha acabat.

S'ha acabat el bròquil
dites catalanes
expressions catalanes típiques
modismes

El bròquil (Brassica oleracea), originari d’Itàlia, és un tipus de col amb la tija curta i les flors agrupades en petits caps de color verd fosc que constitueixen la part comestible de l’hortalissa.

S’ha acabat el bròquil en anglès

En anglès podem dir “End of the story!” (literalment, “fi de la història”), “The party is over” (literalment, “s’ha acabat la festa”) o, fins i tot, “Elvis has left the building” (literalment, “l’Elvist ha deixat l’edifici”, que vol dir que “s’ha acabat la festa”). Aquesta última frase es va posar de moda als EEUU i la deien als anys 70 els organitzadors al finalitzar els concerts d’Elvis Presley, per indicar als fans que l’espectacle havia conclòs i que podien anar fent via, per així evitar aglomeracions i desordres. Per cert, bròquil en anglès és broccoli.

S'ha acabat el bròquil
dites catalanes
expressions catalanes típiques
modismes
Elvis has left the building

S’ha acabat el bròquil en francès

En francès es pot dir “C’est la fin des haricots” (literalment, “és la fi de les mongetes”, menys literalment, “s’ha acabat el bròquil”) o fins i tot “Restons-en là” (literalment, “deixem-ho aquí”). Per cert, bròquil en francès és brocoli.

“C’est la fin des haricots” és una expressió força recent, de principis del segle XX. És cert que “C’est la fin des haricots” té una connotació més trista o desamparada que “s’ha acabat el bròquil”. Seria semblant a l’expressió anglesa “That’s the last straw”, que transmet la idea de que no queden més forces, que ja s’ha arribat al límit. Tot i així, és el modisme més proper que hem pogut trobar en llengua francesa.

S’ha acabat el bròquil en italià

En italià, d’on és originari el bròquil, podem dir “La festa è finita” (literalment, “s’ha acabat la festa”), o “E mo abbiamo proprio finito di campa” (literalment, “hem fet el camp”) per a transmetre la idea de que ja s’ha arribat al final d’alguna cosa bona, de que ja no en queda més. Per cert, bròquil en italià és broccoli.

S’ha acabat el bròquil en castellà

En castellà diríem “Se acabó lo que se daba” (literalment, “S’ha acabat el que es donava”). Per cert, bròquil en castellà és brécol o també bróculi.

CATALAN CULTURE CROSSING BORDERS! ~DONATIUS

Ajuda’ns a internacionalitzar la llengua i cultura catalanes! Necessitem il·lustradors, traductors, community managers i mitjans tècnics. Una llengua viva a les xarxes és una llengua de futur. Moltes gràcies!

Moltíssimes gràcies de part de tot l’equip! El teu suport ens ajudarà a internacionalitzar la llengua i cultures catalanes!

Tassa “The bròquil is over”

Per tant, no volem sentir a ningú dir allò de “the bròquil is over” o “Le brocoli est fini”, entesos?… Ara sí: aquesta publicació arriba a la seva fi. S’ha acabat el bròquil! Però recorda que en aquest bloc hi trobaràs perles cm tocat del boletn’hi ha per llogar-hi cadiressomiatruitesarribar i moldrefigues d’un altre panertreure de polleguerabon vent i barca nova… amb il·lustracions i traduïdes a altres idiomes! Gràcies per la teva visita.