Cornut i pagar el beure. Significat. Origen de l’expressió. Exemples. Traducció a altres idiomes. Dites, modismes, expressions típiques catalanes.
Significat
“Cornut i pagar el beure” és una expressió que significa “A més a més de ser la víctima, haver de carregar amb les culpes”.
Origen de l’expressió Cornut i pagar el beure
L’origen de l’expressió “Cornut i pagar el beure” és incert, però sembla que el sentit de “marit enganyat per la muller” prové de l’ús medieval de senyalar els galls castrats amb la implantació dels esperons a la cresta, que semblaven petites banyes .
Exemples
Aquí tens unes quantes frases d’exemple amb l’expressió “cornut i pagar el beure”:
“M’han estafat i ara em toca pagar el plet? Càsum ronda! Això sí que és ser cornut i pagar el beure!”
“Amb els impostos que se’n van i les retallades que ens imposen, tenim la sensació de ser cornuts i pagar el beure.”
“A sobre que l’he ajudat, ara he de demanar perdó en públic? Au vinga home, cornut i pagar el deute!”
“M’han promès que em pagarien avui i ara em diuen que no tenen diners. A sobre m’ha de saber greu per ells? Cornut i pagar el deute!”
“Em van dir que aquesta roba era de marca i ara veig que és falsa. A sobre li he de demanar perdó pel regal. Cornut i pagar el deute!”
“M’han dit que aquesta pel·lícula era molt bona i resulta que és suporífera. Jo no l’he dirigida pas, però he quedat malament amb la meva cita. L’hauré de convidar a sopar per compensar. Cornut i pagar el deute!
“M’han promès que aquesta feina seria fàcil i ara veig que és súper estressant. A sobre li he de donar les gràcies a qui me la va aconseguir com si fos una gran cosa. Cornut i pagar el deute!”
“M’han dit que aquest restaurant era molt bo i ara veig que el menjar és terrible. A sobre és car. En fi, cornut i pagar el deute.”
Cornut i pagar el beure en altres idiomes
“Ser cornut i pagar el beure” és una expressió que significa “A més a més de ser la víctima, haver de carregar amb les culpes” . Equival a l’expressió en castellà: “Cornudo y apaleado; Tras cornudo, apaleado” . En francès es diu “Cocu et battu” . En anglès no hi ha una expressió exacta però es pot dir “To be cheated on and then blamed for it”, que vol dir “Ser enganyat i després culpat per això”, o “to have insult added to injury.”, que vol dir literalment “que t’insultin a sobre del dany”.
Fes clic a la imatge de sota i descobreix tots els articles de Els Ximplets! Samarretes, bosses, dessuadores, tasses i tota mena de regals d’allò més nostrats.
Si t’interessen les expressions típiques catalanes, els modismes, els refranys i les dites, a Tocat del Bolet, n’hi ha per triar i remenar.
Llocs interessants per visitar a Barcelona. Què veure a Barcelona. On anar a Barcelona.
Sembla mentida, però de vegades viatgem per tot el món amb ànsies de veure-ho tot, quan encara no hem vist moltes coses de casa nostra, incloses algunes de les més emblemàtiques. També és possible que alguna vegada t’hagin preguntat què es pot visitar a Barcelona i t’hagis quedat en blanc. Hi ha tantes coses que no saps ben bé per on començar. Barcelona és una ciutat de renom mundial, per sort d’alguns i per desgràcia d’altres que voldrien més tranquil·litat. En tot cas, Barcelona és famosa per la seva rica història, la seva arquitectura i una cultura viva. Però no tot català coneix o ha visitat els seus indrets més cèlebres. Aquests en són uns quants: (Aquesta publicació s’anirà actualitzant periòdicament)
La Sagrada Família: Basílica d’Antoni Gaudí.
Has tingut l’oportunitat de visitar la Sagrada Família? Encara no ho has fet? Massa ‘guiris’? Sigui com sigui, és un temple expiatori increïblement bonic que va ser dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí. És una atracció obligada si alguna vegada ets a la ciutat dels pixapins. La construcció de la Sagrada Família va començar el 1882 i encara està en curs. Les grues semblen formar part del conjunt! Però sembla que el ritme s’està accelerant. La basílica és coneguda per la seva arquitectura única, que combina els estils gòtic i modernista. L’edifici presenta escultures intricades, vidrieres de colors i agulles de torres.
Si penses visitar la Sagrada Família, val la pena fer un recorregut guiat per la basílica. És una bona manera d’aprendre sobre la fascinant història de l’edifici i la seva arquitectura única. I si t’interessa l’home darrere l’obra mestra, hi ha un museu amb exposicions a Gaudí i la història de la basílica.
Parc Güell: un bell parc amb mosaics de colors i vistes impressionants de la ciutat.
Segur que has sentit parlar del Parc Güell a Barcelona. És d’allò més sorprenent! El parc va ser dissenyat pel famós arquitecte Antoni Gaudí, i és conegut pels seus mosaics de colors i impressionants vistes de la ciutat. Si encara no hi has estat, te’l recomanem de totes totes.
El parc presenta diversos elements arquitectònics únics, i inclou una gran terrassa amb mosaics i escultures de colors, una font de dracs i un banc sinuós cobert de rajoles de colors. Els visitants de Parc Güell poden fer un tour guiat pel parc i aprendre aspectes de la seva història i arquitectura.
Casa Batlló: edifici únic dissenyat per Antoni Gaudí.
Si et fascina l’arquitectura, no et perdis la Casa Batlló! És un edifici únic, molt original, que va ser dissenyat per l’arquitecte català Antoni Gaudí. La façana és particularment cridanera gràcies als seus colors vibrants i a la seva meravellosa arquitectura.
L’edifici presenta molts elements arquitectònics únics, inclosa una façana de colors amb escultures i mosaics intricats, una impressionant terrassa a la teulada amb vistes de ciutat, i un bell interior amb parets corbes i finestres de vidre brillants.
Si ets per la ciutat comtal i tens temps, no deixis de fer una visita guiada. Aprendràs un munt de coses sobre la increïble història i arquitectura d’aquest bell edifici. I no t’oblidis de visitar el museu mentre hi siguis, ple d’exposicions fascinants sobre Gaudí i la història de la Casa Batlló!
Barri Gòtic: un barri històric amb carrers estrets i una arquitectura evocadora
El barri gòtic és el centre històric de l’antiga ciutat de Barcelona. S’estén des de la Rambla fins a la Via Laietana, i des del mar Mediterrani fins a la Ronda de Sant Pere. Forma part del districte de Ciutat Vella.
Si vols perdre’t per carrerons i racons amb un regust medieval, el barri gòtic és el lloc perfecte. La zona té alguns carrers estrets i edificis medievals encantadors. Una cosa que no et pots perdre és la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, també coneguda com a Catedral de Barcelona o Catedral de La Seu. La catedral és una obra mestra de l’arquitectura gòtica, completada amb torres de campanes i una intricada pedra.
El barri gòtic és una zona amb nombroses botigues, restaurants i cafès. És un indret concorregut tant per als turistes com per als locals.
La Rambla: Un carrer famós al cor de Barcelona amb botigues, restaurants i artistes del carrer
Què dir de La Rambla? És un passeig icònic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya i l’antic port. És una destinació popular tant pels turistes com per als locals i està plena de gent de dia i de nit.
El passeig està revestit d’arbres i compta amb moltes botigues, restaurants, cafès i artistes de carrer. Els visitants de La Rambla poden explorar molts edificis històrics i llocs de referència de la zona, inclosa l’òpera del Gran Teatre del Liceu i el Mercat de Boqueria.
Camp Nou: estadi del FC Barcelona
Barça, Barça, Baaaaaarça! Si t’agrada el futbol i ets català és molt poc probable que no hi hagis estat. El Camp Nou és l’estadi del FC Barcelona i es troba al barri de Les Corts de Barcelona. L’estadi va ser construït el 1957 i té una capacitat de 99.354 espectadors. És l’estadi més gran de l’Estat espanyol i el tercer del món.
El Camp Nou ha acollit molts partits de futbol importants al llarg dels anys, incloses diverses finals de la Lliga de Campions de la UEFA i la competició de futbol als Jocs Olímpics d’estiu de 1992. L’estadi també acull concerts i altres esdeveniments durant tot l’any.
El mercat de la Boqueria
De ben segur et resulta molt familiar. La boqueria és un famós mercat alimentari que en realitat està construït en un antic monestir. Vés per on! Aquest mercat ha existit des del segle XIII i té més de 300 parades que venen productes frescos, carns, mariscs i altres aliments. Val la pena atansar-s’hi almenys una vegada a la vida. Trobaràs tant barcelonins com turistes triant i remenant. El mercat està obert de dilluns a dissabte de 8:00 a 8:30pm, amb un punt d’informació disponible de dilluns a dissabte de 9:00am a 3:00pm.
Els encants vells
Un dels nostres preferits. Si t’agraden les troballes úniques i emocionants com les antiguitats i l’artesania, no et pots perdre Els Encants Vells, un mercat únic al món! Situat a Barcelona, a la plaça de les Glòries, aquest mercat existeix des de fa més de set-cents anys i sens dubte val la pena visitar-lo. Hi pots trobar de tot, des de monedes de plata a instrumental mèdic del segle XVIII. Cada dia sorprèn. Encara que sigui només per passar l’estona, o per curiositat, fes-hi cap. pots trobar tota mena d’articles com roba d’època, objectes de segona mà i, per descomptat, antiguitats. És un encant de mercat!
Mercat de Sant Antoni
Al barri de Sant Antoni de Barcelona hi ha un mercat molt especial, que a més d’un i d’una li evoquen records d’infància. Va ser inaugurat el 1882 i és un dels mercats més grans de la ciutat. El mercat és conegut per la seva àmplia varietat de productes frescos, com fruites i verdures, carn i peix. També hi ha una gran selecció de productes no alimentaris, com roba i articles per al llar. Els diumenges s’hi poden trobar llibres de segona mà, pòsters de pel·lícules, joguines, bescanvi de cromos, articles de col·leccionisme, videojocs… una mica de tot. El mercat va ser renovat recentment i ara té una estructura moderna i força espaiosa. Els visitants poden gaudir d’una gran selecció de botigues i parades, així com prendre alguna cosa en els seus restaurants i bars. El mercat està obert de dilluns a dissabte de 8:00h a 20:30h.
Mercat Numismàtic de la Plaça Reial
Ja sabeu que en aquest blog ens agrada la numismàtica, i no podíem deixar de recomanar. El Mercat Numismàtic que se celebra els diumenges a la Plaça Reial de Barcelona és conegut per la seva àmplia varietat de monedes, bitllets històrics i segells de tot tipus, així com per altres objectes de col·leccionisme com plaques de cava, pins, sotagots i sobrets de sucre.
Amb tot, les protagonistes principals són les monedes, i allà hi pots trobar des d’euros moderns a moneda romana, grega i medieval. El Mercat de Numismàtica i Filatèlia de la Plaça Reial va començar a finals del segle XIX. A fi de mantenir l’esperit original del mercat, els venedors només poden vendre un 20% d’objectes que no siguin monedes i segells. Actualment estan autoritzats 92 llocs de venda, dels quals 60 són de monedes i 32 de segells. Els llocs es distingeixen pels colors dels seus faldons: els de numismàtica són de color verd i els de filatèlia de color granat. Una meravellosa manera de passar un matí de diumenge, si ets col·leccionista. . El mercat està obert els diumenges de 10:00h a 14:00h.
Barri del Born
Al Born hi pots trobar potser l’església més emblemàtica de Barcelona. La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, i antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica construïda entre 1329 i 1383. Els arquitectes van ser Berenguer de Montagut (l’iniciador de l’edifici) i Ramon Despuig, el seu deixeble i continuador de les obres a la mort de Montagut. És l’única gran església gòtica catalana acabada a partir d’un sol projecte i d’estil coherent, tot i que un dels campanars no es va acabar fins al segle XIX. A part de l’església, el Born és un barri màgic, on es troben la gastronomia, el comerç tradicional i de bon gust i la cultural. Hi ha dissenyadors independents com Colette Barcelona, botigues de complements, de joies, de sabates… que han fet del Born casa seva.
Pipa Club
Potser hi has estat a prop però no l’has vist perquè no és a peu de carrer. El Pipa Club és al número 3 de plaça Reial; allà veuràs l’intèrfon, truca-hi, entra i cal pujar un parell de pisos. El Barcelona Pipa Club és una entitat no lucrativa i un club privat de fumadors de pipa fundat el 1980. Actualment, és un lloc de referència per a la vida social i cultural. El club organitza diferents activitats on tothom (fumadors de pipa i no-fumadors) són benvinguts i poden gaudir de conferències, exposicions, música en directe i presentacions literàries. El Pipa Club està obert totes les nits per a tots els que desitgin conèixer-lo.
El bosc de les fades
Un bar molt especial. El Bosc de les Fades és un bar temàtic situat al final de la Rambla de Barcelona, al costat de la plaça de Colom i del Museu de Cera. El bar té una decoració que simula un bosc encantat amb fades i altres éssers fantàstics. Allà pots gaudir d’una àmplia selecció de begudes i còctels mentre et relaxes en un ambient màgic i acollidor.
Laberint d’Horta
Has sentit parlar del Laberint d’Horta? És un jardí històric molt curiós a Barcelona. De fet, és el jardí més antic de la ciutat, construït a finals del segle XVIII. La finca on es troba pertanyia a un marquès il·lustrat anomenat el marquès de Llupià, Poal i Alfarràs, que va encarregar el jardí a un dissenyador italià anomenat Domenico Bagutti, que hi va treballar entre 1791 i 1808. El parc té una barreja d’estils neoclàssic i romàntic , i hi ha un laberint de xiprers, columnes toscanes, fonts, un pavelló amb terrasses i fins i tota una zona de pícnic! Si encara no hi has estat, val la pena. El parc està obert tots els dies de 10:00 a 19:00.
Laberint d’Horta
Aquesta publicació s’anirà actualitzant amb nous llocs d’interès de Barcelona. Si voleu compartir més indrets de Barcxelona, sisplau feu-ho a comentars (més avall). Fins llavors, passi-ho bé!
Dia de la mare. Maternitat. Frases en català pel dia de la mare. Citacions en català pel dia de la mare. Frases cèlebres. Acudits pel dia de la mare.
Abans de res, bon dia de la mare! Les mares són aquelles persones tan especials que ens donen la vida, ens cuiden, ens eduquen, ens estimen i ens acompanyen en tot moment. Per això, el dia de la mare és una bona oportunitat per a reconèixer el seu valor i la seva dedicació, i per a fer-les sentir especials i estimades. Avui us portem unes quantes frases inspiradores pel dia de la mare, un dia especial per honrar i celebrar les mares i la maternitat arreu del món. Se celebra en diferents dates en diferents països, però sobretot els mesos de març o maig. Recordeu que al canal d’stickers en català de Telegram avui podeu trobar adhesius pel dia de la mare. Per anar-hi, feu clic aquí:Canal d’stickers en català. En aquest canal de Telegram hi podreu trobar adhesius (stickers), gifs animats, preguntes sobre Catalunya, dites, refranys, frases fetes… No us el perdeu pas, és gratuït!
Origen del Dia de la Mare
El dia de la mare té els seus orígens en tradicions antigues que veneraven a les mares com a símbols de fertilitat, vida i protecció. L’origen del Dia de la Mare actual, però, es remunta al segle XIX als Estats Units, quan Anna Jarvis (que podeu veure a la fotografia de l’esquerra) va organitzar el primer acte del Dia de la Mare el 1908 per a commemorar la seva mare, Ann Reeves Jarvis, que era una activista per la pau i defensora de la salut pública.
Com hem dit al començament, el Dia de la Mare també està influenciat per tradicions més antigues d’honorar deesses mares i la Anna Jarvis volia crear una festa que reconegués els sacrificis i contribucions de les mares a les seves famílies i societat. Va fer campanya durant anys per fer del Dia de la Mare una festa nacional, i finalment ho va aconseguir el 1914, quan el president Woodrow Wilson va proclamar el segon diumenge de maig com a Dia de la Mare. No obstant això, Jarvis aviat es va desil·lusionar amb la comercialització de les vacances, ja que floristes, fabricants de cartes i altres negocis van explotar el valor sentimental del Dia de la Mare per vendre els seus productes. Va denunciar l’especulació del Dia de la Mare i va passar la resta de la seva vida intentant restaurar el seu esperit original.
El dia de la mare a Catalunya
El dia de la mare a Catalunya és una celebració que té lloc el primer diumenge de maig de cada any. Es tracta d’un dia per a honorar i agrair a les mares el seu paper en la família i en la societat, i també per a expressar el nostre amor i afecte. A Catalunya, el dia de la mare es va popularitzar a partir del segle XX, quan es va adoptar la data del primer diumenge de maig que havia establert els Estats Units el 1914. Abans d’això, a Catalunya se celebrava el dia de la Mare de Déu dels Dolors, el divendres abans del Diumenge de Rams, o el dia de la Immaculada Concepció, el 8 de desembre.
El dia de la mare és una ocasió per a fer un regal a les mares, com ara flors, joies, perfums, llibres o altres detalls. També és habitual fer una felicitació escrita o oral, o preparar un esmorzar o un dinar especial. Els nens i nenes solen fer manualitats o dibuixos a l’escola o a casa per a obsequiar a les seves mares. A més, moltes famílies aprofiten el dia per a fer alguna sortida o activitat, com anar al cinema, al teatre, al parc o al museu. El dia de la mare és una celebració que ens recorda la importància de les mares en les nostres vides i en la nostra història.
El dia de la mare a altres països
El Dia de la Mare, la gent sol expressar el seu amor i gratitud a les seves mares tot donant-los flors, cartes, regals i passant temps amb elles. Alguns països tenen els seus propis costums i tradicions per a celebrar el Dia de la Mare, com fer un pastís al Regne Unit; en canvi, el Dia de la Mare se celebra el 12 d’agost a Tailàndia, que és l’aniversari de la reina Sirikit, que es considera la mare de tots els tailandesos. La gent dóna a les seves mares flors de gessamí, que simbolitzen l’amor maternal, i s’uneixen a cerimònies i desfilades per honorar la reina. A Mèxic, el Dia de la Mare se celebra el 10 de maig, independentment del dia de la setmana. És una ocasió festiva i alegre, on els nens donen a les seves mares regals i flors, canten cançons i serenates, i preparen àpats especials per a elles. Les esglésies també fan misses massives per beneir totes les mares.
A Etiòpia, el Dia de la Mare se celebra al final de la temporada de pluges, normalment a l’octubre o novembre, com a part d’un festival de tres dies anomenat Antrosht. Les famílies es reuneixen per a compartir una gran festa, on les filles porten verdures, formatge i mantega, mentre que els fills porten carn. Les mares i les filles també apliquen mantega a les seves cares i pits com a signe d’afecte i vincle entre elles a través de cantar i ballar. A França, el Dia de la Mare se celebra l’últim diumenge de maig o el primer diumenge de juny, en funció de quan caigui Pentecosta. És un dia per a mostrar estima i gratitud a les mares pel seu paper en la criança dels fills i en la contribució a la societat. Els nens donen a les seves mares cartes, flors, xocolates, pastissos o altres regals, i de vegades els fan esmorzar al llit o els treuen per dinar o sopar. El govern francès també atorga medalles a mares de famílies nombroses com a reconeixement del seu servei a la nació. El Dia de la Mare és una celebració universal que transcendeix les cultures i les fronteres. És un dia per honrar l’amor, la cura i el sacrifici de les mares a tot arreu. Feliç Dia de la Mare!
Frases pel dia de la mare
❤ Mare, tu ets la meva vida, la meva llum i el meu sol, ets el meu amor i la meva ànima, ets el meu refugi i el meu consol. ❤ Gràcies per cuidar-nos sempre, fins i tot quan no era fàcil. T’estimem tant! ❤ Mare, quan els teus pensaments estan en els nostres cors, mai estem lluny de casa. ❤ Mare és sinònim de Dona Amable, Decidida, Receptiva i Especial. T’estimo, mare! ❤ Les mares són com els botons: mantenen unida tota la família. ❤ Tu em vas donar a llum i em vas cuidar des que vaig néixer, et vas preocupar per a què no em faltés res i vas omplir la meva vida d’amor. Avui vull que sàpigues que sempre seré aquí per tu i que quan més em necessitis podràs comptar amb mi. ❤ Una mare és llum, és comprensió, és suport i és amor. ❤ L’amor d’una mare és el combustible que fa que un ésser humà aconsegueixi l’impossible. ❤ De mare no n’hi ha més que una, i com tu ninguna. ❤L’ordre de la meva habitació no altera el producte, en tot cas altera a ma mare. ❤ Sé que no sempre he estat el/la millor fill/a, però vull que sàpigues que t’estimo més que res en aquest món i que sempre seré aquí per a tu. ❤ Sense tu no seria la persona que sóc. M’has ensenyat valors, a ser fort/a i a lluitar pel que vull. Gràcies! ❤ No hi ha somnis trencats quan tens el suport i l’amor d’una mare. Gràcies per tant! ❤ Mare, ets la meva persona favorita. ❤ Visca el pa, visca el vi, visca la mare que em va parir! (frase típica catalana) ❤ Vas ser-hi quan no podia valer-me per mi mateix/a i quan ningú més hi era. Gràcies per tant! Gràcies per tot!
Frases cèlebres pel dia de la mare
“Ser mare és aprendre sobre punts forts que no sabies que tenies, i tractar amb temors els que no sabies que existien.” – Linda Wooten “Les mares són com a cola. Fins i tot quan no les veus, continuen sostenint a la família” (Susan Gale) “L’expressió “mare treballadora” és redundant” (Jane Sellman) “L’estat natural de la maternitat és l’autosuficiència. Quan et converteixes en mare, ja no ets el centre del teu propi univers. Deixes aquesta posició als teus fills.” – Jessica Lange “La maternitat és l’aposta més gran del món. És la gloriosa força vital. És enorme i fa por: és un acte d’optimisme infinit.” – Gilda Radner “No hi ha cap paper a la vida que sigui més essencial que el de la maternitat.” – M. Russell Ballard “Maternitat: tot l’amor comença i acaba allà.” – Robert Browning “El més important que un pare pot fer pels seus fills és estimar la seva mare.” – Theodore Hesburgh “L’art de la maternitat és ensenyar l’art de viure als nens.” – Elaine Heffner “La maternitat té un efecte molt humanitzador. Tot es redueix a l’essencial.” – Meryl Streep “En donar a llum als nostres fills, podem trobar que donem a llum noves possibilitats dins nostre.” – Myla i Jon Kabat-Zinn
Per acabar-ho d’arrodonir, uns quants acudits sobre mares, fills i filles. Són bastant lleugerets, però si ets de la pell molt fina, no cal llegir-los (no passa res). Pels que tingueu sentit de l’humor, endavant les atxes, a gaudir-los!
Mare, ets l’única que coneix el veritable abast de la meva mandra. Gràcies per estimar-me de totes maneres.
Com més gran em faig, més sovint obro la boca i et sento parlar. És curiós com funciona. Feliç Dia de la Mare!
— Mamà, mamà, a l’escola em diuen mentider. — Però fill, tu tens 40 anys i no vas a escola.
Per què les mares han de fer dues visites a l’optometrista? Perquè també tenen ulls a la part posterior del cap.
Filla: Mare, puc anar a una festa de 15 anys? Mare: No, filla, és massa llarga.
— Mare, mare…Quant costa casar-se? — No ho sé pas, filla, encara no he acabat de pagar les conseqüències.
Les mares són superheroïnes amb habilitats especials per a detectar mentides. No es disfressen, però de vegades porten bosses grans amb tot el que necessites.
El meu fill va fer una d’aquestes primeres preguntes difícils: “Per què sóc aquí?” Vaig pensar-hi durant una estona i després vaig respondre: “Per ajudar a fer neteja”.
— Mamà, mamà, porta’m al circ. — D’això res, el que vulgui veure’t que vingui a casa.
…Quan per fi tens temps per a una nit de noies i t’adones que tot el teu vestuari va passar de moda el 2003…
— Pare, què és un bucle infinit? — Pregunta-li a la mare — Mare, què és un bucle infinit? — Això pregunta-li al pare. — Pare,…
… Quan la teva filla adolescent et demana més espai personal i li recordes que va sortir del teu espai personal…
—Mamà, mamà, a l’escola em diuen mafiós: — No et preocupis fill, jo me n’encarrego. — Bé, que sembli un accident.
Li vaig dir a la meva mare que penso que la maternitat és més fàcil a mesura que els nens es fan grans i va riure tant que va acabar plorant una mica.
“Bona sort robant casa meva. El meu sistema de seguretat és LEGOs al terra.”
—Mamà, Mamà, m’ha picat una serp. — Quina?… cobra?… — No, gratis.
No vull dormir com un nadó. Vull dormir com el meu marit.
Amb veu de Mary Poppins “Nens, hora de marxar!” 15 minuts després… Amb veu de Batman interpretat per Christian Bale “He dit, marxem!”
Fill: Què hi ha per sopar? Mare: Menjar. Fill: Quin tipus? Mare: Del tipus que menges.
El silenci és daurat. A menys que tinguis fills, el silenci és sospitós.
La recepta de la mare pel cafè gelat: Tingues fills. Fes cafè. Oblida que has fet cafè. Posa’l al microones. Oblida que l’has posat al microones. Beu-te’l fred.
— Mamà mamà que bona està la paella! — Repeteix fill, repeteix. — Mamà mamà, que bona aquesta la paella!
Felicitats a totes les mares… menys la del Marco, que el va deixar tirat amb un mico ple de polls.
La maternitat és un conte de fades al revés. Comences amb un vestit bonic i acabes netejant els merders de tothom.
— Mamà, mamà, a l’escola em diuen despistat. — Au vinga, nen, vés-te’n a casa teva.
Un nen pregunta al seu pare: “Què és un home?” El pare diu: “Un home és algú responsable que es preocupa per la seva família.” El nen diu, “Espero que un dia pugui ser un home com la mare!”
Res està perdut oficialment fins que la mare no ho pugui trobar.
Recorda visitar el canal d’stickers en català de Telegram per trobar-hi adhesius pel dia de la mare. Aquests stickers els podeu guardar i utilitzar-vos sempre que vulgueu. També hi trobareu Gifs i preguntes sobre la llengua, la cultura i la història de Catalunya. Tot gratuït! Si t’ha agradat aquesta publicació, potser també t’agradarà:
Bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola: 1, 50 pessetes, 1 pesseta, 50 cèntims, 15 cèntims i 10 cèntims. Diners. Moneda històrica. Paper moneda. Bitllets de Catalunya. Moneda catalana.
Durant la Guerra Civil espanyola, l’Ajuntament de Barcelona va emetre diversos bitllets per finançar la seva activitat municipal i ajudar a sostenir l’economia local. El 1937, va emetre una sèrie de cinc bitllets amb diferents denominacions, que van circular en paral·lel als bitllets emesos pel govern central. L’Ajuntament els va emetre en virtut dels decrets del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937, pels quals s’establia l’emissió de bitllets d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims i, més tard, en virtit del decret del 2 de desembre de 1937, s’emetien bitllets de 10 i 15 cèntims.
Col·lecció completa dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona el 1937
Com podeu veure a la fotografia de sobre, n’hi havia d’una pesseta i mitja (pesseta amb cinquanta cèntims, d’una pesseta, de cinquanta cèntims, de 10 cèntims i de 15 cèntims (aquests dos últims fabricats a partir de blocs de cartolina mitjançant línies de perforació)
La pesseta és catalana
Aquí val la pena fer un apunt previ: El seu nom de pesseta prové del diminutiu de peça (nom amb què es coneixien, des del segle xv, algunes monedes d’argent) i del català es va estendre a les altres llengües peninsulars. La primera peça amb el logotip ‘pesetas’ va ser encunyada, vés per on, a Barcelona, i era de “2 1/2 pesetas” (és a dir, de dues pessetes i mitja), el 1808, durant la dominació napoleònica. La moneda d’una pesseta es va encunyar l’any 1809. Més tard, també es va denominar així la moneda de dos rals.
Disseny dels bitllets de Barcelona del 1937
Aquests bitllets van ser dissenyats pel pintor català Josep Obiols (un pintor, dibuixant i gravador noucentista de renom), i estan decorats amb imatges relacionades amb la ciutat de Barcelona i la cultura catalana. Per exemple, el bitllet d’una pesseta amb cinquanta cèntims té una representació de l’antiga façana gòtica de l’Ajuntament, del carrer de la Ciutat, que data del 1399. Els dibuixos del fons de seguretat representen espigues i escuts i les lletres A i B són les inicials d’Ajuntament de Barcelona. També s’hi pot veure la inscripció i l’escut de la ciutat sobre una nau medieval.
Bitllet d’una pesseta emès per l’Ajuntament de Barcelona, 1937
Controvèrsies
Els bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona van ser una mostra de la voluntat de la ciutat per mantenir la seva autonomia financera durant un període de gran inestabilitat política i econòmica. A més a més, van ser una eina per combatre la inflació i el dèficit de moneda que afectava la població.
No obstant això, aquesta iniciativa també va generar controvèrsia. El govern central va veure amb desconfiança la creació d’una moneda local, i va intentar suprimir-la a través de diversos mecanismes. A més, els billets emesos per l’Ajuntament de Barcelona van ser objecte de falsificacions, fet que va obligar a l’adopció de mesures de seguretat addicionals per evitar-ne la circulació il·lícita.
Quant valen els bitllets de Barcelona del 1937?
Avui en dia, els bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona el 1937 són considerats objectes de col·leccionisme i testimonis d’un període complex de la història de la ciutat. La seva importància rau en la seva funció com a eina de finançament i en la seva capacitat per reflectir la identitat cultural i política de Barcelona en un moment històric de gran incertesa.
Abans de parlar de preus, cal dir que el col·leccionisme de bitllets és conegut amb el nom de notafília. No són excessivament difícils de trobar, ja que són més abundants que els de poblacions més petites que es van emetre aquella època. Sí que costa una mica més és trobar-los en bones condicions de conservació (factor molt important pels col·leccionistes i no cal dir que fa pujar el preu de venda). Doncs bé, quin preu tenen els bitllets de Barcelona del 1937? El bitllet de Barcelona de 1937 d’una pesseta i mitja (1’5 pessetes o una pesseta amb cinquanta cèntims) es pot trobar —a preus de l’any 2023— en bones condicions per entre 8 i 10€; els d’una pesseta (1 pesseta), es poden trobar en bones condicions per 8 euros; els bitllets de cinquanta cèntims (50 cèntims) es poden trobar per 5 euros en bones condicions; els de 10 cèntims es poden trobar en bon estat per 8€, i els de 15 cèntims també per 8€. Val a dir que els preus tendeixen a pujar amb el temps, perquè els col·leccionistes no els solen vendre i cada cop n’hi menys a la venda (aquests preus són orientatius i els hem tret després de mirar el que se’n demana a les numismàtiques, a data d’avui, 27 d’abril de 2023). Doncs ja ho saps, ara mateix, per un preu mòdic, pots tenir un article històric a les mans.
Els bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona el 1937 van ser una iniciativa innovadora per fer front als problemes econòmics i financers de la ciutat durant la Guerra Civil i són objectes de col·leccionisme (notafília). Tot i les dificultats i les controvèrsies que van generar, aquests bitllets van ser una mostra de la capacitat de la ciutat per mantenir la seva autonomia i la seva identitat cultural en circumstàncies adverses. Aquests bitllets són una peça clau per comprendre la història de Barcelona i el seu compromís amb la seva pròpia identitat.
Si t’ha interessat aquesta publicació, potser t’agradarà llegir…
Productes de la terra. Tradició de la calçotada, salsa de calçots, origen i propietats dels calçots. Catalunya.
Els calçots són un dels plats més emblemàtics de la cuina catalana. Són originaris de la comarca de l’Alt Camp, al Camp de Tarragona, però es van popularitzat arreu de Catalunya. Fins i tot s’han fet calçotades al Central Park de Nova York! Aquestes cebes tendres i dolces es preparen a la brasa (tot i que hi ha gent que també els fa al forn), i s’acompanyen d’un dels seus grans secrets: la salsa romesco (més avall en podeu veure la recepta)… i també un bon vi negre (vegeu recomanacions a El millor vi de Catalunya).
D’on ve la paraula calçot?
Quin és l’origen de la paraula “Calçot”? Potser caldria començar per aquí. Doncs bé, “calçot” ve del fet que en el seu cultiu s’amuntega terra sobre els brots que creixen de la ceba inicial (“calçar la terra sobre la planta”). Això es fa per aconseguir una tija blanca d’uns 20 a 25 cm.
Origen dels calçots
Molt bé, però d’on ve la paraula calçot? Una de les versions més esteses sobre l’origen dels calçots afirma que el seu descobriment es deu a el Xat de Benaiges, un pagès de finals del segle XIX de la zona de Valls (Província de Tarragona), que per distracció, va preparar a la brasa unes “cebes” que va sobreescalfar. Es van cremar totes per la part exterior i, en lloc de tirar-los, va pelar les capes més externes cremades, tot descobrint que el seu interior estava molt tendre i saborós.
Temporada de calçots
La temporada dels calçots comença a l’hivern i s’allarga fins a la primavera (de novembre a abril), i els seus mesos àlgids són febrer i març. Els calçots es recullen quan tenen una mida d’entre 15 i 20 centímetres, i s’arranquen del terra juntament amb la terra que els envolta per a protegir la part superior. Això li dóna als calçots una aparença única i peculiar, amb una capa de terra que els envolta. Diuen que el bon calçot ha de fer entre 15 i 20 cm de llarg i entre 2,5 cm i 3 cm de gruix.
Preparació dels calçots
Per a preparar els calçots, s’han de rentar i tallar les arrels, i després es posen a la brasa fins que estiguin ben torrats per fora i tendres per dins. El secret per aconseguir un bon calçot és fer-lo a la brasa, que li dóna un sabor únic i intens, esperar que es cremin una mica per fora, i assegurar-se que per dins estiguin prou tendres i saborosos, deixant els més gruixuts una estoneta més (el millor, francament, és anar-los tastant). Quan els calçots estan ben torrats, es retiren de la brasa i s’enrotllen en paper de diari per a què es cuinin amb el propi vapor i així estiguin més tendres. Se serveixen en una teula amb paper de diari i s’acompanyen de salsa romesco, feta amb ametlles, nyores, tomàquets, oli d’oliva i vinagre… i d’un bon vi negre!
Recepta per fer la millor salsa de calçots
No cal dir que la salsa de calçots és un element clau de tota calçotada. Per fer l’autèntica salsa de calçots de Valls necessitem els següents ingredients: Ingredients per a 4 persones: 1 nyora (o pebrot de romesco) 4 tomàquets madurs 1 cap d’all 1 got d’oli d’oliva 150 grams d’ametlles 1 llesca de pa dur (o pa fregit) julivert [opcional] Deixarem 1 nyora en aigua durant tota la nit anterior a l’elaboració, perquè s’estovi. Per a començar, anirem escalibant els tomàquets i l’all. Aquesta serà la base de la salsa per a calçots. Per a fer-ho, tallarem la cua del tomàquet, i en el cul li farem dos talls en creu. Això facilitarà que es vagin escalibant. Deixarem els tomàquets i l’all en el forn durant uns 30-40 minuts. Després separarem la polpa de la nyora. Ho farem amb una cullereta petita. Anirem deixant la polpa en el morter. Podem posar una mica de nyora, perquè és dolça i li dona un toc molt especial a la salsa de calçots. Compte, però, amb el pebrot de romesco, que és amarg. Tot seguit afegirem el pa fregit (o pa dur) i les ametlles al morter. Tot això ho picarem durant una bona estona, fins que quedi bé trituradet. Quan els tomàquets i els alls estiguin llestos, els llevarem la pell i tot el que estigui cremat, i ho ficarem al morter. Afegirem pel cap baix un parell o tres de grans d’all, i també mig got d’oli. Si vols pots afegir una miqueta de julivert. Ara ho triturarem tot bé, passant-ho per la minipimer, fins que quedi la salsa amb la textura ideal. Per a controlar la textura, cal anar afegint oli. Pensa que el calçot s’ha d’untar bé amb la salsa. Per a controlar aquest puntet de picant, afegeix mig gra d’all, o també pots afegir una mica de bitxo (que no és tan indigest com l’all).
Els calçots són una festa gastronòmica popular a Catalunya i cada any, al gener i febrer, se celebra la festa del calçot a molts pobles i ciutats catalanes, on es reuneixen famílies i amics per a menjar calçots a la brasa. És una festa popular que se celebra arreu de Catalunya, i cada vegada és més coneguda en altres regions.
Propietats dels calçots
Els calçots són una font rica en vitamines i minerals, com la vitamina B, la vitamina C, el ferro i el potassi, entre d’altres. També contenen fibra i antioxidants, que ajuden a prevenir malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer. 100 grams de calçots (sense comptar la salsa, és clar) tenen 32,76 Kilocalories, 7 grams d’hidrats de carboni, 1,19 grams de proteïnes, 1,8 grms de fibra, i 38 mil·ligrams de fòsfor. A més, se li atribueixen propietats diürètiques, tonificants, digestives i afrodisíaques.
Com veiem, els calçots són un dels plats més emblemàtics de la cuina catalana, i es remunten al segle XIX. La seva dimensió va més enllà d’un mer àpat i s’han convertit en una festa gastronòmica popular a Catalunya.
Si aquest article t’ha agradat, també et pot interessar:
Els bolets més deliciosos que es poden trobar als boscos catalans. Ranking dels Bolets més bons de Catalunya. Millors bolets de Catalunya. Classificació. Rànquing de bolets catalans.
En un bloc anomenat Tocat del Bolet, no hi podia faltar una publicació sobre Bolets comestibles de Catalunya. Sabem que molts dels lectors de TDB són micòlegs de mena a qui els agrada anar a ‘caçar’ els preuats aliments del bosc, i és que els bolets comestibles de Catalunya són una autèntica joia culinària. Són molt preuats pel seu sabor i textura únics i s’utilitzen en molts plats tradicionals catalans. Hem de dir que abans de cruspir-vos un bolet, consulteu la pàgina de la Generalitat de Catalunya, no tinguéssim pas cap disgut. Feu-ho. És important. La podeu trobar fent clic aquí: Bolets Comestibles Gencat. Dit això, en aquest article, veurem els tipus més populars de bolets comestibles de Catalunya. La intenció és anar-lo ampliant de mica en mica amb les vostres aportacions. Doncs apa, som-hi!
Tòfona negra
Anomenada “El diamant negre de la cuina”, la tòfona negra és un bolet que creix soterrat, i que s’associa amb les arrels d’arbres forestals, com els roures o les alzines i els salzes. És un aliment molt aromàtic i d’allò més apreciat culinàriament, i es fa servir en carns i en embotits. També és el bolet més car d’aquesta llista (vegeu més avall).
Tòfona negra (bolet)
Ou de reig
L’ou de reig (també conegut com reig, o també rovell d’ou, cocou i oriol), és un excel·lent comestible de gust dolç que es pot menjar tant fregit, com cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d’oliva. Apareix a la primavera prop d’alzines, roures i castanyers… i se’l pot trobar fins a la tardor.
Rossinyol
El rossinyol (també conegut com a ginesterola, vaqueta, picornell o bolet de vaca) és un dels bolets més preuats culinàriament parlant que creix a Catalunya. També un dels més cars. Sol utilitzar-se en guisats i és apte per a assecar o salar. També es pot menjar cru. Es pot trobar a la meitat est del país, tot i que també creixen als Pirineus, prepirineus, al voltant del Montseny i en boscos del prelitoral com al Montnegre, el Corredor, Collserola i les Gavarres. Alerta! Cal no confondre els rossinyols amb la gírgola d’olivera, que és un bolet tòxic.
Rossinyol
Cep
El primer d’ells és el cep. Aquest bolet és un dels més coneguts i apreciats a Catalunya. És un bolet gran, amb una capa superior de color marró rogenc i una part inferior de color blanquinós. El cep és molt versàtil i es pot utilitzar en una àmplia varietat de plats, des d’arròs fins a guisats i estofats. Es pot menjar cru en amanides (amb vinagre, oli, sal), assecat, cuit i en oli (confitat).
Cep
Rovelló
Clàssic entre clàssics, un altre bolet comestible popular a Catalunya és el deliciós rovelló, també conegut com esclata-sang, pebràs,pinenc, pinenca o paratge. Aquest bolet és molt comú als boscos catalans durant els mesos de tardor. És fàcil d’identificar pel seu barret taronja i el seu tronc marró. El rovelló té un sabor lleugerament dolç i és perfecte per acompanyar plats de carn i arrossos.
Rovelló
Trompeta
Amb moltes aplicacions culinàries i la possibilitat de conservar-les seques en enfilalls o bé en pols com a condiment. Desprèn una olor que recorda la pruna i el seu gust és semblant a la tòfona. També és conegut com a trompeta de la mort (però que el nom no us enganyi; és comestible), vaqueta negra, rossinyolic negre o orella d’ase. Tot i que el seu color gris-negrós fa que molta gent el rebutgi, és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc. És molt semblant, però més fosc, a la trompeta grisa, també comestible.
Trompeta
Fredolic
El fredolic (també conegut com freduluc, brunet, bruneta, negret (‘negrito’), negreta, negrentí, gírgola d’estepa, morro d’ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues), bolets de rosada o boletes de rosada po boletetes de rosada (Morella), boletes (al Matarranya), capellà (La Fatarella)) és un altre bolet comestible que es troba a Catalunya. És un bolet gran i rodó, amb una capa superior de color marronós clar i una part inferior de color blanc. El fredolic té un sabor suau i s’utilitza sovint en plats com les salses i els guisats.
Fredolic
Llenega negra
Un dels bolets més valorats en la cuina catalana, la llenega negra també és coneguda amb els noms de mocosa negra o bavós. És força abundant al Bages els mesos de setembre a desembre. El trobareu especialment sota els pins i en terrenys calcaris. Val a dir que és una mica llefiscós (la paraula llenega és una variant dialectal antiga derivada del verb llenegar o esllenegar-se que significa relliscar). És ideal per fer estofats i guisats. Abans de cuinar-lo, hi ha qui li treu el barret, que és un xic amarg, però no és imprescindible. Té un sabor dolç i fa olor d’ametlla amarga. La carn és aquosa i blanca.
Llenega negra
Múrgola
Un dels bolets més preuats en la gastronomia catalana. Així és, la múrgola (també coneguda amb els noms de morilla, murga, múrgola o rabassola) es considera un excel·lent comestible, però alerta: cal coure’l, llençar l’aigua i afegir-lo ja cuit als guisats. Així s’eliminen alguns principis tòxics que duu, tot i que en poca quantitat. També es destrueixen si es deixa assecar enfilant-los i penjant-los, amb l’avantatge que d’aquesta manera el bolet millora el seu aroma. El podeu trobar des del litoral fins als Pirineus, especialment sota verns, pollancres, oms i freixes, però també en prats i pinedes sorrencoses.
Múrgola
Camagroc
Finalment, tenim el camagroc (també conegut com a rossinyolic, camasec , rossinyol de pi, vaqueta de pi, misto, picornell de càrritx, trompeta groga, picornell de pi o ginesterola de pi). Aquest bolet es troba a Catalunya durant els mesos de tardor i és fàcilment identificable pel seu barret superior de color groc pàl·lid i la seva part inferior de color blanc i groguenc. El camagroc té un sabor molt suau i s’utilitza sovint en plats com ara sopes i cremes.
Camagroc
Mencions honorífiques
Pinetell
El pinetell (també conegut com a rovelló d’obaga, esclata-sang o pebràs o roget) és un bolet abundant a les nostres contrades i francament bo. És prou conegut i sol acompanyar les carns. A França també es fa servir en la cuina provençal. A Polònia són també molt populars, on se solen servir fregits, amb mantega i marinats.
Llenegall dolç
El llenegall dolç (també conegut com llenega blanca o cogoma) és un altre bolet comestible que es troba a Catalunya. És un bolet petit i rodó, amb una capa superior de color marró fosc i una part inferior de color groc pàl·lid. El llenegall dolç és un bolet que s’utilitza sovint en plats com ara truites i samfaines. Fa una olor com de massa de pa i té un sabor suau a farina.
Llenegall
Carlet
El carlet és un bolet comestible que creix en alzinars, rouredes i fagedes i, de fet, en tota mena de sòls. Es pot collir els mesos d’octubre, novembre i desembre. No se sol menjar després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot servir al bany maria o en vinagre. Si li traieu la cutícula, una mica amarga, el sabor millora. Va molt bé per fer servir en guisats.
Carlet
Bec de perdiu
És un bolet comestible de gust suau molt comú a Catalunya (també conegut com a cama, pota de perdiu, cama de perdiu o bitxac). Se sol fer fregit. Fixeu-vos que en fregir-lo primer es torna d’un color violaci i al final gairebé negre.
Bec de Perdiu
Els bolets més cars
El preu dels bolets depèn de diversos factors: si se’n troben pocs o molts durant la temporada, de la seva raresa, de la dificultat de cultivar-los, evidentment de la demanda que hi hagi, i fins i tot del preu del transport (que inclouria combustible, requeriments de conservació, sou dels transportistes…). Dit això, vegem quins són els bolets catalans més cars i, ja posats, vegem també quin és el bolet més car del món.
Els bolets més cars de Catalunya
El bolet més car de tots els que es poden trobar a Catalunya és la tòfona negra. En funció de la temporada, el seu preu varia entre els 700 i els 800 euros el mig quilo. Els rossinyols són els segons bolets més cars que es poden trobar a Catalunya, a uns 200 euros el mig quilo, també en funció de la temporada. Els tercers bolets més cars —i també els més populars— són els rovellons, que es poden comprar a partir de 50 € el quilogram, les primeres caixes, tot i que avançada la temporada baixen força de preu.
El bolet més car del món
El bolet més car del món és el Matsutake, que costa uns 2000€ euros el quilo i és molt preuat en la cuina japonesa. El nom deriva del japonès matsu (pi) i take (bolet). Curiosament, el seu nom científic és Tricholoma nauseosum, que significa “bolet pudent”, i a Europa, l’olor del matsutake es descriu com “olor de mitjons”. Creixen a l’est asiàtic, el sud-est asiàtic (Bhutan i Laos), parts d’Europa com Estònia, Finlàndia, Noruega, Polònia, Suècia i al llarg de les costes del Pacífic del Canadà i els Estats Units.
Matsutake, el bolet més cart del món.
En resum, els bolets comestibles de Catalunya són una deliciosa joia culinària que podem trobar ben a prop. És possible que molta gent als pobles estigui cansada de tant pixa-pins caçador de Bolets, però al final tot és qüestió de trobar un equilibri. Des del cep al camagroc, cadascun d’aquests bolets té el seu propi sabor i textura únics, i s’utilitzen en una àmplia varietat de plats tradicionals catalans. Bon profit!
Si t’ha agradat aquesta publicació, potser també t’agradarà llegir:
Acudits sobre la llar. Humor quotidià sobre la casa.
Acudits quotidians sobre la llar 🏠
Llar, dolça llar! Una font de situacions inesgotable… I és que cada casa és un món. No podem dir que hàgim tirat la casa per la finestra, ni que ens hàgim fet cops de cap contra la paret per confegir aquesta publicació… Però sí que podem dir que les portes estan obertes per a qui vulgui entrar i començar a riure. Fem aquesta introducció per no començar la casa per la teulada. Donem pas, doncs, a la recopilació d’acudits sobre la llar (o la casa) i situacions quotidianes que s’hi poden viure. 🏠
Acudits quotidians sobre la casa i la llar:
Si no hi arribes des del sofà, és que tampoc era tan necessari. Seguiu-me per a més consells.
Estic a punt de canviar el nom del meu comandament a distància per Wally.
—Surt d’aquest cos. El poder de Crist t’obliga! El poder de Crist t’obliga! —Tomàs, de veritat has de muntar aquest espectacle cada vegada que vas a cagar?
No saps mai el que tens fins que no neteges la teva habitació.
— Pep, treu-te els calçotets, que avui toca. — Fer l’amor? — No, posar la rentadora.
He posat la meva primera rentadora i a l’estirar la cadena m’ha desaparegut la roba.
5 Minuts / 55 Minuts
De petit tenia por de la foscor. Ara, de gran, quan veig la factura de l’electricitat, tinc por de la llum.
Quan tenia la teva edat, havia d’arrossegar-me un metre i mig per una estora per a canviar el canal de la tele.
—Quina part de la casa és la més càlida? —El racó. Sempre està a 90 graus.
— Hola amor, on ets? — A casa, estirat, pensant en tu, i tu? — A la discoteca, veient com corres cap al lavabo per contestar-me.
—Maria, què coi li passa a la balança, que fuig corrents? —Això és el Roombla, estúpid!
Quan proves de cuinar alguna cosa que has vist a Instagram.
Algunes cases estan tan netes que pots menjar del terra. A casa meva ho anomenem “la regla dels cinc segons”.
Què li diu la xemeneia vella a la xemeneia jove? “Ets massa jove per fumar”.
L’ anglès obre moltes portes… però no tantes com el ‘Sóc jo. Obre!’.
La veïna (que està divorciada) truca a la meva porta. Obro i em diu: — Acabo d’arribar i estic amb unes ganes boges de divertir-me, d’emborratxar-me i de cardar sense parar en totes les posicions… Estàs ocupat aquesta nit? — És clar que no! — Aleshores, em pots cuidar el nen? … I aquí estic, empassant-me Toy Story, plorant i maleïnt el soroll del pis de dalt.
Com es va arruïnar en Manel? Eren les 7 de la tarda d’un agost de 2021, i ell, sense pensar-hi, va posar la rentadora… Quan va recordar la tarifa elèctrica a Espanya, ja era massa tard…
— Mare, què hi ha per sopar? — Un entrepà Ikea. — Què és això? — Està tot a la nevera, només l’has de muntar.
Un dia més amb el preu de la llum intentant igualar-se a la velocitat de la llum.
Arriben per fer un cens a una casa: —Nom? —Adam. —I el de la seva dona? —Eva. —No fotis! Increïble! No tindreu pas una serp a casa? —Sí, un moment. Sogra, vine cap aquí!
Després de 5 dies amb diarrea, la pràctica marca la diferència.
Què significa estar còmode per un estadístic? Ficar el cap a la nevera, els peus al forn, i calcular la mitjana.
— Què t’anava a dir…? — Digues… — Estaré sempre al teu costat. — Que romàntic 😍 — No, no m’has entès… És que em caso amb la veïna.
El primer cop que vaig tenir un comandament a distància a les mans, vaig pensar: “Això ho canvia tot”.
Acabo de canviar les notícies per un documental d’assassins en sèrie, per relaxar-me una mica després de tant d’horror.
Al cap i a la fi, la felicitat consisteix en petites coses… com ara una petita mansió.
La meva dona m’ha deixat una nota a la nevera on posa “Això no rutlla”. Ja fa una hora que l’estic revisant, i la nevera funciona perfectament.
Si el sofà fos més gran, el gat encara l’ocuparia gairebé tot.
Quina mena de dinossaure podia saltar més alt que una casa? Qualsevol. Les cases no poden saltar!
—Que ordenis l’habitació et dic! —No puc, mare. Necessito temps. —Temps per què?! —El temps s’encarrega de posar-ho tot al seu lloc.
—Benvingut a Ikea, on trobarà tot allò que li cal per la llar. Què desitja? —Sortir. —Com? —Com sigui!
Diuen que quan una porta es tanca, una altra s’obre. Ben cert, estic de la mampara fins els collons.
—Es quedarà a dormir? —Sí. —Doncs ha de saber que la casa està encantada. —Oh, que amable. Digues-li de part meva que jo també estic emocionat.
🏠 Esperem que t’hagi agradat aquesta publicació sobre acudits casolans. Recorda que a Tocat del Bolet hi tens recopilacions d’acudits per donar i per vendre, com per exemple:
Les capitals catalanes pintades per Intel·ligència Artificial (IA) tot inspirant-se en l’estil de pintors famosos.
Girona
Deia Arthur C. Clarke que “qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia”. Això és una mica el que ens està passant actualment amb la intel·ligència Artificial (IA). Sembla que avança a un ritme exponencial i encara no sabem on ens durà tot plegat. Alguns diuen que no hi ha motiu per l’alarmisme, que tant per tant, no és gaire diferent que quan va sorgir Internet, que ho va canviar tot però que, al capdavall, no va ser el final de l’ésser humà. Altres, més apocalíptics, hi veuen el principi del final.
Com funciona la Intel·ligència Artificial?
Seria llarg d’explicar, però uns dels aspectes claus en el funcionament de la Intel·ligència Artificial (IA) són el reconeixement de patrons i la comprensió del llenguatge natural. Pel què fa al reconeixement de patrons, una manera fàcil d’entendre-la, és la següent: si mostrem a un programa d’IA un quadrat buit per dins; després un quadrat de color negre; després quadrats de diferents colors i mides… la IA pot inferir que en tots ells es repeteix un patró: la forma (un quadrat). ◼ De la mateixa manera funciona amb els estils pictòrics. Pot inferir patrons que es repeteixen en les maneres de pintar de diferents artistes: Van Gogh, Joseph Mallord William Turner, Soroya, Goya, Joan Miró, Fernando Botero, Frida Kahlo, Henri Matisse, Toulouse-Lautrec, Picasso, Gustav Klimt, Andy Warhol… com més coneguts, més podrà inferir patrons.
A Tocat del Bolet, no ens hem pogut estar de demanar-li a una IA que ens generi quadres de les capitals catalanes tot inspirant-se en pintors famosos. Els resultats, que arriben en qüestió de segons, són d’allò més sorprenents. Aquesta publicació s’anirà ampliant gradualment amb noves pintures.
Barcelona pintada per Intel·ligència Artificial
Barcelona és la capital de Catalunya i de la comarca del Barcelonès. Té 1.636.193 habitrants, tot i que la seva àrea metropolitana —una de les més grans d’Europa— en té 3.239.337. La ciutat comtal té molts llocs coneguts: el Parc Güell, la Pedrera, la casa Batlló, el castell de Montjuïc, el mercat de la Boqueria, la Catedral, el Palau de la Música, la basílica de Santa Maria del Mar, el Camp Nou, les fonts màgiques de Montjuïc… no acabaríem mai. Amb tot, la Sagrada Família és potser el seu edifici més emblemàtic. Aquí veiem un quadre fet per IA inspirat en l’estil de Vincent Van Gogh:
Barcelona inspirada en l’estil de Van Gogh (IA)
A sota d’aquestes línies veureu Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil de Joan Miró (IA):
Barcelona a l’estil de Joan Miró pintada per una Intel·ligència Artificial
A sota veureu la ciutat de Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil d’Andy Warhol (IA):
Ciutat de Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil d’Andy Warhol
A sota veureu la ciutat de Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil de Gustav Klimt (IA)
Barcelona pintada a l’estil de Gustav Klimt
No hi podia faltar Toulouse-Lautrec! Aquí el teniu:
Barcelona pintada per una Intel·ligència Artificial que imita l’estil de Toulouse-Lautrec (IA)
Entrem ara en estils més surrealistes: René Magritte i Salvador Dalí:
Barcelona a l’estil de René Magritte pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Barcelona a l’estil de Salvador Dalí pintada per una Intel·ligència Artificial
Mercat de la Boqueria pintat a l’estil de El Greco
Barcelona a l’estil de Leonardo da Vinci
Per fer la prova, aquí li hem demanat a la Intel·ligència Artificial que pinti Barcelona com vulgui, sense seguir cap estil concret d’un pintor. Aquí en teniu els resultats:
Barcelona pintada per Intel·ligència artificial (estil lliure)
Tarragona pintada per Intel·ligència Artificial
Què dir de Tarragona, la Imperial Tarraco! Els primers pobladors de la zona de Tarragona són uns íbers del segle III aC, coneguts com a Kesse. Després de la conquesta romana, la població va ser engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió, que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li va donar el nom de Tarraco i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconensis (vegeu mapa).
Actualment té 134.883 habitants. Amb el seu amfiteatre, el circ romà, la seva Rambla Nova, les seves muralles…. té un encant històric. Aquí veiem Tarragona pintada per una intel·ligència artificial que s’inspira en l’estil d’Henri Matisse.
Tarragona inspirada en l’estil de Matisse (IA)
Tarragona a l’estil de Pablo Picasso (IA)
Tarragona pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Tarragona pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Tarragona dibuixada per Intel·ligència Artificial a l’estil de Paul Cézanne
Aquí li hem demanat a la IA que ens pinti Tarragona amb estil lliure:
Estil lliure
Lleida pintada per Intel·ligència Artificial
Lleida, la capital de ponent, del Segrià, va ser fundada el segle VI aC. Lleida és un acrònim ibèric que en català significa ‘font’ o ‘brollador’. Actualment té uns 140.797 habitants. La Seu Vella, els parcs de la Mitjana i dels Camps Elisis, la seva llotja, l’Aplec del Cargol… ben bé mereixen una visita a la ciutat del riu Segre! Aquí la veiem pintada per una intel·ligència artificial que es basa en l’estil de Francisco José de Goya.
Pintures de Lleida fetes per Intel·ligència Artificial i inspirades en l’estil de Frida Kahlo.
Lleida inspirada en l’estil de Goya (IA)
Lleida a l’estil de Fernando Botero pintada per una IA.
Lleida pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Lleida pintada a l’estil de Van Gogh per Intel·ligència Artificial.
Lleida estil naïf
Girona pintada per Intel·ligència Artificial
Girona, la bonica capital del Gironès, amb la seva catedral, els banys àrabs, Sant Pere de Galligants, la Basílica de Sant Feliu, el seu call, les seves muralles i els seus interessants museus. D’origen preromà, Girona va néixer prop de les aigües del riu Onyar, en una terra travessada per la Via Augusta. Va ser ocupada entre 714 i 716 pels musulmans, que només van estar-s’hi set dècades. Actualment Girona té uns 102.666 habitants. Aquí la veiem dibuixada per una intel·ligència artificial que s’inspira en l’estil de Pablo Picasso:
Girona inspirada en l’estil de Picasso (IA)
A sota veureu la ciutat de Girona pintada per una Intel·ligència Artificial que es basa en l’estil del pintor holandès del segle XVII Rembrandt:
Girona inspirada en l’estil de Rembrandt (IA)
Girona basada en l’estil de Van Gogh (IA)
Girona basada en l’estil de Van Gogh (IA)
Girona basada en l’estil de Van Gogh (IA)
Catedral de Girona pintada a l’estil de Joan Miró segons IA
Pintures sobre Catalunya fetes per Intel·ligència Artificial
Per últim, vegem què és capaç de fer la Intel·ligència Artificial quan li demanem que ens pinti motius sobre Catalunya. Ja veureu que algunes il·lustracions són versions “més lliures” que d’altres. Aquesta publicació s’anirà actualitzant amb noves il·lustracions.
Castellers a l’estil de Claude Monet
Castellers a l’estil de Claude Monet
Cadaqués a l’estil de Gustav Klimt pintat per Intel·ligència Artificial (IA)
Catalunya a l’estil de Picasso segons Intel·ligència Artificial
Barça dibuixat per Intel·ligència Artificial a l’estil de Paul Cézanne:
Barça dibuixat per Intel·ligència Artificial a l’estil de Paul Cézanne
Altafulla pintada a l’estil de Pablo Picasso per Intel·ligència artificial
Els Pirineus a l’estil de Paul Klee pintats per Intel·ligència Artificial (IA)
Poble de Catalunya a l’estil de Leonardo Da Vinci
Pintures sobre Catalunya fetes per Intel·ligència Artificial imitant l’estil de Leonardo Da Vinci
Li hem demanat a la Intel·ligència Artificial que ens pinti uns castellers a l’estil de Picasso i ens ha fet això:
Castellers a l’estil de Picasso creat per Intel·ligència Artificial
Però demanem-li ara que ens pinti una colla castellera fent un castell:
Muntanya de Montserrat a l’estil de Tiziano segons Intel·ligència Artificial
Catalunya pintada a l’estil d’Antoni Tàpies (aquesta l’ha clavat bastant)
Catalunya a l’estil d’Antoni Tàpies segons Intel·ligència Artificial
Aquesta publicació s’anirà actualitzant…
🆃🅴🅲🅽🅾🅻🅾🅶🅸🅰 · 🅸🅽🆃🅴🅻·🅻🅸🅶È🅽🅲🅸🅰 🅰🆁🆃🅸🅵🅸🅲🅸🅰🅻 · 🅰🆁🆃 · 🅿🅸🅽🆃🆄🆁🅰 Aquesta publicació s’anirà ampliant amb noves “pintures” fetes per intel·ligència artificial i basades en l’estil d’artistes de renom. No deixeu de visitar-nos! Mentrestant, podeu explorar aquest blog. De ben segur que hi trobareu coses interessants. De fet, si t’ha interessat aquesta publicació, potser t’agradarà:
Herois i superherois catalans. Catalunya. Timbaler del Bruc, Drac català, Capità Enciam, Massagran…
Els superherois de ficció catalans són una part relativament poc coneguda del món dels còmics i els herois. No obstant això, hi ha una petita però entusiasta comunitat de creadors de còmics que han creat alguns herois catalans icònics i interessants. Ens agradaria veure més heroïnes. A veure si amb el temps algun dibuixant s’anima. Tots seguit, presentem una llista de superherois catalans i una breu descripció dels seus poders i característiques.
Drac Català
Aquest és el primer intent que es fa de publicar un còmic d’acció i aventures amb un heroi genuïnament català. El primer àlbum vol dur el nom de “Gènesi”. i estarà ambientat a Barcelona i al Tibet. El jove barceloní Albert Roure participa en una expedició de muntanyisme a l’Himàlaia, on tot l’equip serà víctima d’una allau i ell, l’únic supervivent. Però, desaparegut i donat per mort, desperta dins d’una cova en mans d’un orde secret de monjos guerrers. Un món desconegut de màgia i misteris s’obrirà davant seu, tot capgirant el curs de la seva vida i obligant-lo a prendre una decisió existencial sobre el seu propi futur ben diferent del que tenia reservat per la família. Al còmic hi ha molta acció urbana, aventures i misteris tibetans, malles de coloraines, poders místics i arts marcials, tragèdia i humor autoparòdic ben dossificat, homenatges a Marvel i DC, una cap de policia dura i amb males puces, paraulotes d’allò més nostrades, transvestits simpàtics i lluitadors, germandats racistes amb malvats supervitaminats i referències culturals properes. Si li vols donar suport, pots visitar la pàgina de Verkami del projecte Drac Català:
Capità Catalunya
Drac Català va néixer amb el nom de Capità Catalunya, però molt aviat el va canviar pel de Drac Català. Va ser el primer heroi autòcton català, a semblança dels seus homòlegs, els superherois dels Estats Units d’Amèrica.
Heus aquí un superheroi que molts catalans recorden amb nostàlgia i quan senten el seu lema “Els petits canvis són poderosos” saben perfectament de qui parlem: ni més ni menys que del Capità Enciam! El Capità Enciam va ser un personatge de ficció, creat a mitjans dels anys noranta per TV3. Encarnat per Pep Parés, el Capità Enciam va protagonitzar 66 episodis d’aproximadament 3 minuts de durada en els que conscienciava els telespectadors sobre les utilitats del reciclatge i i altres temàtiques com: la natura, el lleure, els residus , l’aigua, l’energia, i la contaminació, tot parodiant amb humor els superherois de còmic. Aquí teniu un vídeo que a molts i moltes els transportarà als anys 90:
El Timbaler del Bruc
Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a SantPedor (Bages) i més conegut com el timbaler del Bruc, és el protagonista de la llegenda que té el seu origen l’any 1808 durant la Guerra del Francès
La importància de les batalles del Bruc és que van trencar amb el mite de la imbatibilidad de l’exèrcit de Napoleó.
El Diari de Manresa del 26 de setembre de 1808 explica els fets d’una manera (“només amb les seves pròpies forces, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís… “) que seria l’embrió de la creació de la llegenda respecte a la lluita d’un poble desarmat davant del gran exèrcit invasor. Ja el 1809 l’historiador Cabanes escriu sobre un noi de Sampedor erigit en general en cap i posteriorment es va dir que era Isidre Lluçà i Casanoves, que utilitzava un tambor de les confraries.
Doncs bé, diu la llegenda que la reverberació del so del tambor en xocar amb les parets de Montserrat va fer creure que el nombre de soldats espanyols era molt superior al que realment hi havia.
Anarcoma
Anarcoma és un personatge creat pel dibuixant català Nazario Luque Verau i destinat a un públic adult. Anarcoma viu en el barri del Raval de Barcelona i lluita contra el mal que amenaça els seus habitants. Anarcoma té la capacitat de convertir-se en fum i desplaçar-se a través de les ombres. Ha passat molt de temps des que Anarcoma, el detectiu travestí, veiés la llum en les pàgines de la premsa més insolent dels primers anys 80. Però el mite continua esgarrapant el paviment amb els seus talons d’agulla… Meitat Humphrey Bogart, meitat Lauren Bacall, Anarcoma patrulla els baixos fons d’una urbs desapareguda, inquietant i eixelabrada.
Superporc
El Superporc és un personatge de còmic que apareix en la col·lecció Bitmax & Co, escrita per Jaume Copons i il·lustrada per Liliana Fortuny. Es tracta d’un porc que es creu un superheroi, però que en realitat no té cap superpoder i només causa problemes als seus amics. En Bitmax, el protagonista de la sèrie, intenta ajudar-lo a acceptar-se com és i a trobar el seu lloc al món. En Superporc està convençut que és un superheroi. El problema és que no té cap superpoder i s’està convertint en un perill per als altres i per a ell mateix. Cal que en Bitmax l’ajudi!
Super Llopis
Super Llopis: Creada pel dibuixant Juan López Fernández (nascut a Barcelona el 1936), Superllopis (en castellà Superlópez) és un personatge icònic dels còmics espanyols. El seu nom real és Juan López, un treballador d’oficina normal que es transforma en Superllopeis gràcies a una píndola alienígena. Superllopis té superforça, velocitat i invulnerabilitat, i utilitza els seus poders per lluitar contra el crim i altres amenaces.
Massagran
Més que un superheroi, en Massagran va ser un heroi per a tota una generació. En Massagran és un personatge de ficció protagonista del llibre Les aventures extraordinàries d’en Massagran d’en Josep Maria Folch i Torres. A partir de l’obra original, el mateix Folch i Torres va fer dues obres de teatre: En Massagran a la brasa (1913) i Les aventures d’en Massagran (1920). Aquesta darrera va tenir una versió lírica amb música d’Adrià Esquerrà, que es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona el 12 de febrer de 1920. Anys a venir, el personatge donaria lloc a una col·lecció de còmics, guionitzats per Ramon Folch i Camarasa, fill d’en Josep Maria Folch i Torres, i dibuixats per en Madorell que es basava en les il·lustracions que n’havia fet en Junceda. Aquestes històries van veure la llum i tots els àlbums es van anar publicant per lliuraments a la revista Cavall Fort. Imatge: fotografia d’un pin d’en Massagra
https://youtu.be/BXFQANgWnsA
Encara que els superherois catalans no són tan coneguts com els seus homòlegs de DC o Marvel, aquesta llista demostra que hi ha molts personatges interessants i creatius que han estat creats per dibuixants i autors catalans. Vés a saber… potser en un futur proper d’altres superherois catalans apareixeran als còmics i guanyaran popularitat mundial.
Esperem que t’hagi agradat la publicació Herois i Superherois catalans.Si coneixes altres (super)herois o (super)heroïnes de Catalunya, no dubtis a comentar-nos-ho. Gràcies i fins aviat!
Fes clic a la imatge de sota i descobreix tots els articles de Els Ximplets! Samarretes, bosses, dessuadores, tasses i tota mena de regals d’allò més nostrats.
Fotre’s de lloros. Significat. Exemples. Traduccions a altres idiomes.
Significat
Fotre’s de lloros vol dir caure o topar de cara. Habitualment implica que la persona que ha patit la trompada ha pres mal. Una expressió similar és Anar de trompis. També es pot fer servir l’expressió fotre’s de lloros en sentit figurat. 🦜
Exemples
Anava a les palpentes i em vaig fotre de lloros contra la paret.
🦜 Si no vigiles, et fotràs de lloros.
🦜 Si continuem estirant més el braç que la màniga*, ens fotrem de lloros. (sentit figurat) * Estirar més el braç que la màniga: Fer, algú, despeses superiors a les que li permet la seva situació econòmica
🦜
Ostres tu, aquest ciclista s’ha fotut de lloros contra l’arbre!
🦜
No corris tant, que et fotràs de lloros!
Fotre’s de lloros en anglès
En anglès podem recórrer a diferents expressions per a dir “Fotre’s de lloros”, com per exemple: fall face down (caure de cara a terra), fall flat on one’s face, go head first, bump into o run into. 🦜
I slipped off and fell face down. Vaig relliscar i em vaig fotre de lloros. 🦜
Fotre’s de lloros en francès
En francès podem dir tomber la tête la première (literalment, caure de cap primer) o bé s’étaler de tout son long (literalment, estendre’s tot al llarg).
Il aurait suffi d’un faux mouvement pour qu’elle tombât la tète la première. Només hagués calgut un moviment en fals perquè es fotés de lloros. 🦜
Fotre’s de lloros en castellà
Fotre’s de lloros en castellà és darse de bruces.
Recorda que a TDB trobaràs un munt d’expressions típiques, modismes, refranys, frases fetes… fes clic aquí.
