L’associació de comerciants Eix Montserrat ha fet públic el relat guanyador de Sant Jordi 2024 i ens han donat permís per a compartir-lo. El relat és un cant al petit comerç, als petits comerciants, a aquells que omplen de vida els barris. Són patrimoni viu de la ciutat. Un municipi sense petit comerç, on tot són cadenes, perd molta personalitat, molt caliu, molt d’encant. Així doncs, llarga vida al petit comerç i, si us plau, tot el suport institucional que calgui!
El col·leccionista de temps
Ha comprat un llibre a la llibreria Bosch del Passeig de Maragall. No en coneix l’autor, però li ha cridat l’atenció per la singularitat del títol. Paga en efectiu. El llibreter li guarda el llibre en un sobre. Aquestes llibreries de barri tenen un caliu especial, pensa. Enfila Mare de Déu de Montserrat. Fa una ullada a la peixateria i pensa que demà farà orades a la sal. Saluda els peixaters. Ell n’és un client habitual. Creua el carrer i seu en un banc de la plaça del nen de la rutlla. Fa bon dia i una brisa li acaricia el clatell. El sol l’escalfa. De sobte, un home amb barret seu al costat. Du un maletí. —Bon dia, Miquel! —Bon dia…—respon bocabadat —. Perdoni, ens coneixem? —Oi tant! —Doncs ja em dispensarà però no hi caic. Com sap el meu nom? L’home roman uns segons pensatiu… —Entesos. Sé el teu nom de la mateixa manera que sé que t’encanta prendre el cafè amb llet al bar de la plaça del Guinardó, o que et captiva caminar fins els búnquers de dalt del parc els dissabtes… o que gaudeixes dels vins que comparteixes amb la teva parella a la bodegueta del Guinardó o dels vermuts a la bodega Lluís, o que et llepes els dits amb el pollastre a l’ast de Mare de Déu de Montserrat… ah, o que et fascina l’aparador de la llibreria Clau de Volta! —Ostres, però com sap tot això de mi? M’ha estat seguint? —No, no és això. —Miri. Val més que me’n vagi… —Espera. Recordes aquella moneda que vas comprar a la numismàtica de Maragall? —Bé, n’he comprat unes quantes. —Els 4 quartos, del 1810, de la Barcelona napoleònica? —Sí… però com ho sap tot això? —Bé, a mi també m’agrada la història. Com a tu. I també soc col·leccionista. Com tu. Però d’una manera diferent. —Què vol dir? —, fa el Miquel, cada cop més encuriosit. —Agafa el llibre que has comprat a la llibreria. En Miquel obre el sobre que conté el llibre. Llegeix el títol: —És clar: “El col·leccionista de temps”!—. Mira la solapa… —Ostres, és vostè! —fa el Miquel astorat. —Ara que ens coneixem una mica, em pots tractar de tu. —Ets tu! —torna a dir en Miquel, amb els ulls ben oberts. —Exacte, i tinc els teus moments i els de tanta gent que ha viscut i ha passat pel Guinardó. Tinc els moments més cèlebres de Santiago Russinyol, els més èpics i els més tristos de la lluita antifeixista dels combatents republicans, dels processos de creació més originals de Domènech i Montaner o d’en Joan Brossa, dels experiments del Doctor Ramon Pla i Armengol i de les vivències més sentides de la infantesa de Juan Marsé… Però també col·lecciono aquests petits grans moments de la gent que omple el barri de vida i d’experiències cada dia, dels que saludeu els peixaters, de les que prenen el cafè i fan un vermutet, o una pizza a l’Aurèlia… Sí, saps molt bé de què et parlo, oi? —Oi tant! I col·lecciona moments de persones de tots els temps? —Correcte, des de que el Guinardó era un espai agrícola que formava part de Sant Martí de Provençals fins ara. Des de la mateixa fundació del Mas Guinardó! —Et puc fer una pregunta? —És clar que sí! —Què hi dus dins d’aquest maletí? —Són els teus millors moments, Miquel. Fa temps que els col·lecciono. Son sèries limitades i exclusives. Els vols reviure? —Si us plau!
A corre-cuita (també a cuita-corrents): locució que vol dir fer quelcom amb presses, sovint de manera atabalada, sense esmerçar-s’hi gaire. Podeu trobar aquestes locucions sense guions, també (a correcuita i a cuitacorrents).
A corre-cuita / A cuita-corrents
Origen de “a corre-cuita”
A corre-cuita i a cuita-corrents són locucions que venen de la unió de dos verbs: córrer i cuitar. Córrer vol dir moure’s d’un lloc a l’altre de forma ràpida. Cuitar vol dir fer de pressa una cosa, sense tenir gaire temps, afanyar-se: Cuita, que és tard i el restaurant tancarà la cuina. Aquestes locucions venen probablement de finals de segle XIX-començaments del XX. Sembla que la primera vegada que apareix documentada va ser el 1803: Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Córrer», p. 191.
Exemples amb la locució “a corre-cuita” i “a cuita-corrents”
Aquí teniu unes quantes frases d’exemple amb les locucions a corre cuita i a cuita-corrents:
Tinc la sensació que ho faig tot a corre-cuita i res no acaba de sortir bé. Havia de lliurar el treball abans de les 20:00 i l’he fet a corre-cuita. No ho pots fer una joia a cuita-corrents: una bona peça demana el seu temps. Vaig sortir de casa a corre-cuita per no perdre l’autobús. El professor va explicar la teoria a cuita-corrents, sense donar-nos temps per prendre notes. La cuinera va preparar el sopar a corre-cuita perquè els convidats eren a punt d’arribar. El periodista va escriure l’article a cuita-corrents, sense verificar les dades. La decisió es va prendre a corre-cuita, sense analitzar prou bé les conseqüències. Vaig contestar la pregunta a cuita-corrents, sense pensar-ho prou. El lladre va escapar a corre-cuitaquan va sentir la sirena de la policia.
A corre-cuita en anglès
L’equivalent en llengua anglesa de a corre-cuita és “in a rush” o “in a hurry”.
A corre-cuita en francès
L’equivalent en llengua francesa de a corre-cuita és “à la va-vit” o “à l’arrache” (aquesta última més familiar).
A corre-cuita en castellà
L’equivalent en llengua española de a corre-cuita és “deprisa y corriendo”
A “Els Ximplets” trobaràs tota mena d’articles d’allò més sorprenents, divertits i nostrats. Visita’ls!
I fins aquí l’article de a corre-cuita i a cuita-corrents. Recorda que a TDB trobaràs un munt de locucions, frases fetes, refranys i modismes. N’hi ha per triar i remenar… i els articles són per llogar-hi cadires. No te’s perdis!
Expressions típiques catalanes > locucions > Entre naps i cols
Significat d'”entre naps i cols”
L’expressió “entre naps i cols” és una locució catalana que es fa servir per indicar que hi ha diverses coses o circumstàncies que es barregen o s’acumulen. Bàsicament vol dir “entre una cosa i l’altra” i s’utilitza per descriure situacions en què diversos factors o esdeveniments es combinen o influeixen mútuament. Amb els següents exemples ho veureu més clar:
Exemples de frases amb l’expressió “entre naps i cols”
Me’n faig creus! Entre naps i cols, ens hem gastat gairebé 60€ a la fira. Li vaig dir que li enviaria l’informe així que l’acabés, però he anat de corcoll i entre naps i cols se’m va fer tard i vaig haver d’enllestir-lo l’endemà. Entre naps i cols, vaig marxar de casa cap a l’aeroport gairebé mitja hora tard. Sembla una tasca fàcil, però entre naps i cols, s’embolica la troca i sempre acabem més tard del que havíem previst. Entre naps i cols, ens hem despistat i no ens hem recordat de recollir la mainada.
Entre naps i cols
Entre naps i cols en anglès
En anglès la locució és “what with one thing and another“; per exemple: “What with one thing and another, I left home for the airport nearly half an hour late”. (Entre naps i cols, vaig marxar de casa cap a l’aeroport gairebé mitja hora tard.)
Entre naps i cols en francès
En francès direm “Entre une chose et l’autre”. Fem servir el mateix exemple de frase anglesa: “Entre une chose et l’autre je suis parti de la maison pour l’aéroport avec près d’une demi-heure de retard” (Entre naps i cols, vaig marxar de casa cap a l’aeroport gairebé mitja hora tard.)
Entre naps i cols en castellà
En castellà és “entre pitos y flautas”*; per exemple, “Entre pitos i flautas se me ha hecho tarde y, si no me apuro, llegaré tarde a la boda tarde” (Entre naps i cols, se m’ha fet tard i, si no m’afanyo, faré tard al casament). *Traducció per als companys de la Catalunya Nord “entre xiulets i flautes”
Nits de naps i cols
Per cert, a Arenys de Munt i Arenys de Mar hi ha una tradició anomenada “Nits de naps i cols”, que se celebra la nit de Reis. En aquesta tradició, els nois penjaven un nap al balcó o la finestra d’una noia que els agrada, tot adjuntant-hi una nota un xic picant per expressar els seus sentiments. Actualment, al vespre, nois i noies celebren un sopar plegats i tot seguit, cadascuna de les colles es distribueixen pel poble amb l’objectiu de penjar els naps i les cols. A més, la “penjada” sol acabar amb alguna referència a la vida política del municipi amb alguna “penjada especial” o bé a la plaça de l’església o bé a la plaça de l’Ajuntament.
Entre naps i cols
Esperem que us hagi agradat la publicació d’avui. A Tocat de Bolet trobareu un munt d’expressions típiques catalanes: locucions, modismes, dites, refranys… No us els perdeu pas!
Humor laboral. Acudits sobre la feina i el treball.
Com deia Edgar Bergen, la feina dura mai ha matat ningú, però per què arriscar-se?” . Hi ha gent a qui no li agrada gens treballar, però alerta, com deia Leslie Nielsen, “no fer res és molt difícil… mai saps quan has acabat“. El cert és que, per algunes persones el treball és una tortura, i no van pas gaire desencaminades! Ens expliquem: a l’Antiga Roma, el terme que definia el treball era laborare, que significava llaurar, llaurar la terra (i d’aquí el mot català ‘labor’). Doncs bé, els esclaus rebels que no obeïen les ordres eren castigats mitjançant el sistema conegut aleshores com a tripalium (dels tres pals). Era un cep amb tres puntes que s’usava per a immobilitzar cavalls o bous, a fi de poder-los examinar. Després es va emprar per a castigar esclaus. D’allà va sorgir la paraula tripaliare (d’on prové el mot català ‘treballar’) que significava “patir el turment dels tres pals”. Per altra banda, també és cert que per altres persones treballar és una benedicció; diuen que “si treballes en allò que t’agrada, no treballaràs mai més“… hi ha qui els anomena “workaholics”. Sigui com sigui, l’àmbit laboral genera situacions còmiques i aquí tenim una llista d’acudits que esperem que, com a mínim, us distreguin una mica (fins i tot quan feu veure que esteu treballant. Compte! Que ve el director!)
😂 Acudits sobre la feina 😂
Sempre dono el 100% a la feina: el 10% el dilluns, el 23% el dimarts, el 40% el dimecres, el 22% el dijous i el 5% el divendres.
😂 Acudits laborals 😂
“A mida que m’he anat fent gran i més savi, he descobert que hi ha sis coses que realment m’agradaven de la meva feina: el dia de paga, l’hora de menjar, l’hora de sortir, les vacances, els dies festius i, per descomptat, la jubilació”. – Tom Goins
😂 Acudits sobre el treball 😂
M’agrada molt el treball. Em fascina. Em podria estar hores i hores veient la gent com treballa!
😂 Acudits sobre el treball 😂
—Diu al seu CV que vostè és extremadament estúpid… —No foti que al final ho he posat!?
😂 Acudits sobre la feina 😂
[En una entrevista de feina] — Parli’ns una mica de vostè… — Val més que no. He vingut per aconseguir la feina.
😂 Acudits sobre la feina 😂
“Ningú se’n va abans d’hora, tret que el cap plegui abans”. – Groucho Marx
😂 Acudits sobre el treball 😂
Director: — Aquest és el tercer dia que arriba tard aquesta setmana. Quina conclusió en treu? Treballador: — Que avui és dimecres…
😂 Acudits laborals 😂
Deu anys estudiant per agent secret i quan arriba l’examen em suspenen per posar el meu nom!!!
😂 Acudits sobre la feina 😂
Com evitar l’estrès a la feina? No hi vagis. Seguiu-me per a més consells laborals.
😂 Acudits sobre el treball 😂
Sempre havia volgut ser escapista, però amb tantes obligacions, estava lligat de mans i peus.
😂 Acudits sobre la feina 😂
—Jo no treballo per un problema a la visió. —Quin problema tens? —Que no em veig treballant.
😂 Acudits sobre treballadors 😂
—Treballo a la indústria dels ous. —Els produïu o els distribuïu? —Me’ls rasco.
😂 Humor laboral 😂
—Vostè sap treballar en equip? —Jo sí, però els imbèci*s aquests no.
😂 Acudits sobre llocs de treball 😂
Vaig estar treballant com a comptable en una empresa des dels 25 anys fins als 36, i em van fer fora sense cap motiu aparent. Ja veus, 17 anys de la meva vida perduts!
😂 Acudits sobre la feina 😂
Alguna cosa dolenta deu tenir el treball, si no els rics ja l’haurien acaparat.
😂 Acudits sobre el treball 😂
Ja sé que no tinc l’edat per juvilar-me, però ja em sento preparat.
😂 Acudits laborals 😂
—Un consell laboral: no juguis amb foc. —Saps que soc fakir en un circ, oi?
😂 Acudits sobre la feina 😂
En una entrevista de feina… —Defineixi’s en una paraula. —Humil. —I en tres paraules? —La puta hòstia.
😂 Acudits sobre el treball😂
—T’han tornat a expulsar de l’escola? —Sí. —Què has fet aquesta vegada? —Pegar-me amb un altre nen. —Segur que vols ser professor?
😂 Acudits laborals 😂
—Senyor director, puc sortir avui dues hores abans? La meva dona vol que l’acompanyi a fer unes compres al centre comercial. —De cap manera! —Gràcies director, ja sabia jo que no em defraudaria.
😂 Acudits sobre la feina 😂
“La majoria de la gent treballa el just per a no ser acomiadada i cobra el just per a no dimitir”. – George Carlin
😂 Acudits sobre el treball 😂
En una entrevista de feina… —… I quin diria que és el seu defecte més gran? —Soc una mica curtet. Em costa entendre les coses. —Ja li trucarem. — A qui?
😂 Acudits sobre la feina 😂
—Hola, venia al curs de gestió del temps. —Va ser ahir.
😂 Acudits sobre el treball 😂
Tothom odia les matemàtiques fins que veu alguna cosa estranya a la nòmina.
😂 Acudits laborals 😂
Wifis i ninis. —Tens wifi? —Sí. —I quina és la clau? —Aixecar-se del sofà, anar a buscar feina, treballar una mica i pagar-se’l. —Espera, tinc el wifi del veí. — 🤦🏻♂️
😂 Acudits sobre la feina 😂
“La gent que mai fa més del que li paguen, mai cobra més del que fa”. – Elbert Hubbard
😂 Acudits sobre el treball 😂
Vaig cedir el meu seient a l’autobús a una anciana. El dia següent vaig perdre la feina de conductor. Aquest món és injust!
😂 Acudits sobre la feina 😂
—Benvingut al teu primer dia de feina… però qui és aquest home? Deu fer gairebé dos metres! —És en Charles. L’anunci deia que buscaven un recepcionista amb anglès alt.
😂 Acudits laborals😂
“Si penses que el teu director és estúpid, recorda: no tindries treball si fos més llest”. – John Gotti
😂 Acudits sobre la feina 😂
“Si A és igual a èxit, llavors la fórmula és A = X + I + Z. On X és treball. I és jugar. Z és mantenir la boca tancada” – Albert Einstein
😂 Acudits sobre la feina 😂
“És una vergonya que l’única cosa que un home pugui fer durant vuit hores al dia sigui treballar. No pot menjar durant vuit hores; no pot beure durant vuit hores; no pot fer l’amor durant vuit hores. L’única cosa que un home pot fer durant vuit hores és treballar”. – William Faulkner
😂 Acudits sobre el treball 😂
Que em paguin per dormir… aquesta és la meva feina somiada.
😂 Acudits laborals 😂
I fins aquí els acudits sobre la feina i el treball. Esperem que els hagis pogut llegir abans que el cap tregui el cap per l’oficina! 🙂
Si ets autònom i malgrat tot encara et queden ganes de riure, potser t’agradaran aquests acudits:
Els curiosos bitllets de fantasia de la República Catalana
Avui ens fixem en una curiositat: un parell de bitllets de fantasia (cal no confondre’ls amb els bitllets emesos per la Generalitat de Catalunya durantels convulsos anys 1936 i 1938, dels quals ja vam parlar en una publicació anterior) que simulen ser de la República de Catalunya. Però d’on surten i per què es van fer?
Què són aquests bitllets?
Evidentment, no són bitllets reals, no són de curs legal, sinó més aviat una mena de creació artística destinada al col·leccionisme. Per tant, no són bitllets de circulació amb els quals es poden comprar béns i serveis. Els bitllets de fantasia dels quals parlem avui, de 5000 i 100 pessetes respectivament són els que veieu a les fotografies, però… d’on surten? Si us pregunteu a què equivalen 5000 pessetes, es podria dir que són uns 30€; i 100 pessetes, uns 60 cèntims d’euro, tot i que insistim: no són bitllets de curs legal.
Bitllet de 5000 pessetes on apareix Salvador Dalí a l’anvers i Antoni Gaudí al revers. D’un disseny acurat i amb filigranes força professionals. També hi podem veure la creu del Parc Güell i el valor facial expressat en pessetes (5000 pessetes). Al revers, hi podem veure Antoni Gaudí amb la Sagrada Família. Hi predomina una tonalitat rosa.
Bitllet de 100 pessetes, on podem veure Francesc Macià a l’anvers. Al revers apareix la ciutat de Barcelona, concretament la plaça de Catalunya. La divisa també és la pesseta (en aquest cas, 100 pessetes). Hi predomina una tonalitat verda.
La pesseta, una moneda d’origen català
Potser, a més d’un i d’una sorprendrà trobar-se la denominació monetària en pessetes. Bé, com ja hem comentat en aquest blog, el mot pesseta prové del diminutiu de peça (nom amb què es coneixien, des del segle xv, algunes monedes d’argent) i del català es va estendre a les altres llengües peninsulars. De fet, la primera peça amb el logotip ‘pesetas’ va ser encunyada, vés per on, a Barcelona, i era de “2 1/2 pesetas” (és a dir, de dues pessetes i mitja), el 1808, durant la dominació napoleònica. La moneda d’una pesseta es va encunyar l’any 1809. Més tard, també es va denominar així la moneda de dos rals.
D’on surten aquests bitllets?
Però qui emet aquests bitllets? Amb quina finalitat? No és fàcil seguir-ne el rastre, però després d’una mica d’investigació, us en podem fer cinc cèntims:
Bitllet de 5000 pessetes de la República de Catalunya
Pel que fa al primer bitllet, el de 5000 pessetes, hem pogut trobar la següent informació: Catalunya. Nota d’emissió privada. Assaig. Salvador Dalí. Antoni Gaudí. A càrrec d’Artista, Franck Medina. Microprint. Paper de seguretat amb marca d’aigua amb fibres multicolors activades UV. Anells Omron. ESPÈCIMEN UV. Edició limitada 1050 peces. Ens apareix un nom: Franck Medina… buscant-ne informació, hem trobat el següent:
Franck Medina
Franck Medina és un talentós artista conegut per crear bitllets de fantasia captivadors i imaginatius. Creiem que és de Luxemburg, però no hem pogut confirmar-ho del tot.
Sobre Franck Medina, hem pogut trobar aquest vídeo (molt cassolà, tot s’ha de dir) a Youtube:
Bitllet de 100 pessetes de la República de Catalunya
Pel què fa al segon bitllet de 100 pessetes, no n’hem pogut trobar gaire cosa, tret d’això:
Catàleg de bitllets: Banknote 100 Pessetes País: emissions de fantasia Sèries: Bitllets Gabris Codis de catàleg: Codis colnect GM-ESP-2017-100 Temes: Polítics Escultòrics Paisatges / Vies de ciutat Emès el: 20 de juny de 2017 Distribució: Fantasia Mida: 144 x 74 mm Composició: Paper Valor facial: 100 FFF – Fantasia Mintatge: 800 Puntuació: Precisió del 61%: Molt baixa Descripció: República de Catalunya
Bitllets de fantasia
El col·leccionisme de bitllets és conegut com a notafília, i està molt relacionat amb la numismàtica. Dins de la notafília, el col·leccionisme de bitllets de fantasia és una afició que se centra en la cerca i adquisició de bitllets imaginaris o no oficials. Encara que no són moneda de curs legal, aquests bitllets capturen la creativitat i la imaginació de certs col·leccionistes… i aquests bitllets s’han fet pensant sobretot en aquests col·leccionistes, tot i que també sembla que estan disponibles pel públic en general, si és que encara en queden (pel que veiem, no sembla pas que n’hi hagi gaires).
Si en trobeu més informació, si us plau, apunteu-la a comentaris. Estem intrigats. Gràcies!
Si t’ha interessat aquesta publicació, fes una ullada a:
Certificats oficials de llengua catalana. Proves per a l’obtenció de certificats de llengua catalana. Proves oficials de català. Nivell de competència lingüística. Informació i enllaços.
Proves oficials de llengua catalana
Amb aquesta publicació pretenem ajudar a aquelles persones que fan les primeres passes per a l’acreditació d’un nivell oficial de català, tant si és per a obtenir més puntuació en unes oposicions, perquè viuen i treballen a Catalunya, o per interès a aprofundir en el coneixement de la llengua catalana. És un post merament informatiu i no representa cap instància oficial, però compartim informació, enllaços als llocs web oficials i recursos que pensem que et poden ser molt útils.
Per a què serveix un certificat oficial de català?
Obtenir un certificat oficial de llengua catalana té diversos avantatges; vegem-ne uns quants:
Certificació oficial: Els certificats oficials de català validen la teva competència a l’hora de comunicar-te en aquesta llengua segons els criteris objectius del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCERL).
Validesa acadèmica i professional: Aquests certificats et donen la possibilitat de justificar el teu grau de domini del català per a propòsits acadèmics i professionals (administració pública, empreses, institucions, etc.).
Mobilitat: Si tens previst viatjar o traslladar-te a una regió on es parla català, aquest certificat pot ser útil per a validar la teva habilitat comunicativa en la llengua catalana.
Oportunitats laborals: En determinades feines, principalment en el sector públic a Catalunya (tot i que també en el privat), es requereix o es valora de manera molt positiva disposar d’un títol oficial de català.
Oposicions i certificats de català
Si estàs pensant de fer oposicions, especialment si vols treballar a l’administració pública a Catalunya, tenir un títol oficial de llengua catalana pot ser d’allò més útil per un seguit de motius:
Porta d’entrada: En algunes oposicions, principalment en l’àmbit públic a Catalunya, necessitaràs un certificat oficial de català per a poder-t’hi presentar.
Impuls extra: En moltes oposicions, disposar d’un certificat de català pot proporcionar-te punts addicionals en el procés de selecció.
Habilitat professional: Mostrar un bon domini del català pot ser un plus en termes de competència professional, ja que moltes feines a Catalunya requereixen la capacitat de comunicar-se eficaçment en català.
Per tant, si estàs considerant la possibilitat de preparar-te per a unes oposicions a Catalunya, aconseguir un certificat oficial de llengua catalana pot ser una gran inversió per al teu futur professional. Ah, i ja que hi som, molta sort!
Nivells oficials de català
Imagina que estàs pujant una muntanya de sis cims, cadascun més alt que l’anterior. Aquesta muntanya és la teva aventura d’aprenentatge del català! Cada cim representa un dels sis nivells oficials de competència lingüística en català. Com més alt arribes, més avançat és el teu nivell de català. I aquesta muntanya no és qualsevol muntanya, està dissenyada segons els estàndards del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCERL). Així doncs, prepara’t per a l’aventura i comença a escalar! 😊
Inicial Bàsic (A1, A2): Aquí s’espera de tu que puguis comprendre frases i expressions d’ús comú i unes quantes de rellevants per al món acadèmic. Per a que te’n facis una idea, el nivell A2 d’anglès és l’examen KEY de Cambridge.
Usuari Independent (B1, B2): Aquí se suposa que pots comprendre els conceptes principals de texts complexos tant en temes específics com abstractes, incloses discussions tècniques en el camp d’especialització acadèmica. També implica que et pots comunicar a un nivell funcional. Si serveix per a fer-se’n una idea aproximada, el B1 d’anglès seria equivalent al PET de Cambridge, i el B2 al famós B2 First (abans First Certificate).
Usuari Competent (C1, C1 per al personal docent i investigador, C2): Aquí ja ets molt competent i pots comprendre una àmplia gamma de textos llargs i complexos i copsar el seu significat implícit. Per a fer-nos una idea, el C1 de l’anglès correspondria a l’Advanced de Cambridge i el C2 al Proficiency. El C2 és el nivell més alt que existeix. Ja has fet el cim de l’Everest!
Qui organitza les proves oficials de català?
Les universitats catalanes, sota el paraigües del CIFALC (Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüística en Català), són les encarregades d’organitzar els exàmens oficials de català. Aquesta comissió coordina les proves que avaluen el domini de la llengua catalana. Però no són les úniques. La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya també té un paper clau en l’organització d’exàmens oficials de català, tant per a persones que parlen català com a llengua materna com per a aquelles que l’han après com a segona llengua.
Puc obtenir un nivell oficial de català a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI)?
Sí, l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) ofereix cursos de català de diferents nivells, des de l’inicial (A2) fins al superior (C2). Aquests cursos estan dissenyats per a preparar als estudiants per als exàmens oficials de català. Al finalitzar un curs a l’EOI i aprovar la prova corresponent, es pot obtenir un certificat oficial que acredita el nivell de competència lingüística en català, vàlid en l’administració pública, oposicions, i empresa privada.
Puc obtenir un nivell oficial de català a la universitat?
Si aprens català amb els serveis lingüístics de la universitat, pots obtenir un certificat oficial que acredita el teu nivell. També pots estudiar català (en classes presencials o en línia) i obtenir un certificat oficial de llengua catalana en diferents universitats.
Acreditació del nivell de català amb l’escolarització
Si vas néixer després de l’any 1972, això és per a tu! És molt possible que et puguin reconèixer un nivell B2 o, fins i tot C1! 🎉
Per a complir els requisits, has d’haver cursat els teus estudis a Catalunya. Però no et preocupis, si vas estudiar parcialment en altres territoris on el català era una assignatura avaluada, i vas obtenir la teva titulació a Catalunya, també comptes!
Ara, parlem de les titulacions: si tens el graduat escolar, ets tècnic auxiliar, tècnic especialista o tens el BUP de l’antic sistema educatiu, estàs dins! I si ets graduat d’educació secundària obligatòria o batxiller del sistema educatiu actual, també!
Si vols més informació sobre el reconeixement dels nivells B2 i C1 de català per escolaritat reglada no universitària, fes clic aquí.
Llibres de preparació de les proves per a l’obtenció dels certificats oficials de català
Potser els llibres de Castellnou Edicions són els més populars per a preparar les proves oficials de català, però n’hi ha d’altres. Aquí et deixem els llibres amb l’enllaç per si hi vols fer una ullada:
El Nivell intermedi B2 continua el programa del nivell intermedi de català de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Baleàrics del Govern de les Illes Balears. Està estructurat en tres grans blocs: Comunicació, Estudi de la Llengua i Marc Sociolingüístic.
La nova edició del manual Nivell C2 és una de les millors eines per a preparar els nivells oficials de català. Aquest manual està dissenyat seguint els nivells, la metodologia i les directrius del Marc Europeu Comú de Referència (MECR). A més, es basa en les orientacions dels programes de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Baleàrics del Govern Balear. També hi ha un solucionari per a facilitar l’aprenentatge.
Fixeu-vos bé en el nivell que voleu acreditar abans de comprar el llibre!
El solucionari ve amb un llibre a part:
Aquest és el llibre per a preparar la part escrita de l’examen:
On em puc apuntar per a fer la prova per a l’obtenció de certificats de llengua catalana?
Ras i curt. Aquí tens l’enllaç de la convocatòria d’enguany:
Aquesta publicació s’anirà actualitzant amb nova informació i recursos. Esperem que aquest post t’hagi ajudat. Si et presentes a l’examen oficial, l’equip de TDB et desitja molta sort!
Significat, exemples, origen i traducció a altres idiomes. Tenir el cap com un timbal. Tinc el cap com un timbal.
Significat
L’expressió “tenir el cap com un timbal” o “Tinc el cap com un timbal”, descriu la sensació d’estar atabalat o marejat, sovint a causa d’un factor extern, com pot ser molta gent xerrant a l’hora, molta informació que arriba al mateix temps, una superabundància d’estímuls… 🥁🥁🥁
Exemples
Tots xerren alhora. Això sembla can seixanta. Tinc el cap com un timbal! 🥁 He estudiat tot el dia i tinc el cap com un timbal. 🥁 Els nens no paren i tinc el cap com un timbal. 🥁 Tant de xivarri m’ha deixat el cap com un timbal. 🥁 Amb totes aquestes informacions contradictòries, tinc el cap com un timbal. 🥁 Això sembla el mercat de Calaf. Tinc el cap com un timbal. Si us plau, parlem d’un en un. 🥁 Amb tants documents i certificats, ja no sé on soc. Tinc el cap com un timbal 🥁 Si us plau, abaixeu la música, tinc el cap com un timbal! 🥁
Origen de l’expressió “Tenir el cap com un timbal”
L’expressió “Tenir el cap com un timbal” o “Tinc el cap com un timbal” s’utilitza per descriure una sensació de confusió o atordiment. Imagina que el teu cap ressona com un timbal o un instrument de percussió a causa de la quantitat de coses a què has de prestar atenció. D’aquí ve l’expressió. 🥁
Expressions similars
Expressions semblants a “Tenir el cap com un timbal” són: sortir-li fum del cap (a algú), cloquejar-li el cap (a algú), tenir el cap com un bombo, posar un cap com un bombo (a algú), omplir-li el cap (a algú), tenir el cap espès, o tenir el cap carregat.
Tenir el cap com un timbal en anglès
En anglès, per a transmetre que “tens el cap com un timbal”, pots dir “my head is ringing” (literalment, el meu cap ressona).
Tenir el cap com un timbal en francès
Tenir el cap com un timbal en francès és “Se sentir qqn la tête lourde“.
Tenir el cap com un timbal en castellà
En castellà, “tenir el cap com un timbal” és “Tener la cabeza como un bombo” .
Esperem que t’hagi agradat la publicació. Recorda que a la secció modismes, podràs trobar un munt d’expressions típiques catalanes il·lustrades. N’hi ha per triar i remenar. No te les perdis!
Avui plantegem un seguit d’endevinalles per a infants i per a adults. Procureu no mirar la resposta i pensar una mica. Segur que n’encertareu unes quantes!
Què són les endevinalles
Les endevinalles (o endevinetes) són una forma d’enigma senzill, sovint rimat, en els quals es descriu de manera enigmàtica o figurada un referent concret, perquè l’altra persona intenti descobrir-lo. Es tracta, al mateix temps, d’una forma de joc popular, així com d’un recurs didàctic.
Origen de les endevinalles
Però d’on venen les endevinalles? Doncs bé, algunes recerques sostenen que les primeres van aparèixer en llengua sànscrita, en passatges bíblics i en relats de tradició oral que es van convertir en llegendes. Com us podeu imaginar, el seu naixement i desenvolupament estan lligats a la curiositat de l’ésser humà de conèixer i saber més. D’altra banda, alguns estudis asseguren que les endevinalles es van originar a la Xina, específicament a la ciutat de Hang-Cheu en temps de la dinastia Sunga.
Origen etimològic de les endevinalles
Pel què fa a l’origen etimològic, el mot endevinalla prové del llatí. Es compon pel prefix ad (“cap a”) i l’arrel divinus (propi dels déus).
I ara, sense més preàmbuls, vegem unes quantes endevinalles
Endevinalles per a nens
Mig groga i mig negra, vaig de flor en flor; si molt em molestes et clavo un fibló. (Resposta: abella)
Una pedra que camina sense ser pedra; té quatre cames i no és ovella, pon ous i no és gallina. (Resposta: la tortuga)
M’arrossego com un cuc fins que em fico dins un sac; que el sac em ve petit, cap enlaire i s’ha acabat. (Resposta: la papallona)
Una caixa blanqueta com la calç, tots la saben obrir, però ningú la sap tancar. Resposta: L’ou
Quan em portes ben cordat soc bo i la teva aparença té un bon to. Qui soc? (Resposta: el botó)
Blanca per dins, verda per fora. Si no saps, espera. Què és? (Resposta: La pera)
Or sembla, plata no és. Obrin les cortines i veuran el que és (Resposta: El plàtan)
Dues pinces té, cap enrere fa camí, de mar o de riu en l’aigua viu. (Resposta: Cranc)
Alta com un pal, cap a dalt i només menja fulles que estan damunt. Què és? (Resposta: La girafa)
Soc en blanc i negre, però no soc una tele vella, soc de fet un animal, que també serveixo perquè creuis la vorera. (Resposta: Zebra)
Camino sense tenir potes, a collibè porto la meva casa. Per on el meu cos passa queda un filet de plata. (Resposta: El cargol)
Soc un vell arrugadet que si em tiren a l’aigua em poso gordet. (Resposta: el cigró)
Volo de nit, dormo de dia i mai no em veuràs plomes en la meva vida. ( Resposta: El ratpenat)
Què és, què és, que quan més li treus més gran és? Resposta: El forat
Una dona dura com el ferro que amb una sola dent crida a la gent. Resposta: La campana
Endevinalles per a adults
Quina cosa és, que al seu pas el ferro oxida, l’acer es trenca i la carn es podreix?Resposta: El temps
Qui el fabrica, no el necessita. Qui el compra, no el necessita. Qui el fa servir, no el veu ni el sent. Què és? Resposta: Un taüt.
Si em deixes caure, segur que em parteixo. Dona’m un somriure, i sempre te’n tornaré un altre. Què soc? Resposta: Un mirall.
Entre paret i paret hi ha una catifa acolorida, plogui o no plogui sempre està mullada. Resposta: La llengua.
Entres en una habitació a les fosques i només tens un llumí. Tens davant un diari, un a espelma i un feix de llenya. Què encens primer? Resposta: El llumí.
Quina és la pregunta de dues paraules a la qual mai pots respondre “sí”… o “no”. Resposta: Ets mort?
Quants maons calen per a completar un edifici de maó? Resposta: Un, l’últim.
Si soc jove, jove em quedo. Si soc vell, vell romanc. Tinc boca però no parlo, tinc ulls però no hi veig. Què soc? Resposta: Un retrat
Bec aigua amb els peus i respiro a l’inrevés, què soc? Resposta: L’arbre
El tens tu, però els altres el fan servir. Resposta: El nom
Quina cosa és, que si la dius desapareix? Resposta: El silenci
I fins aquí el nostre recull d’endevinalles de Tocat del Bolet. Esperem que t’hagis divertit i que n’hagis encertat moltes. Si t’ha agradat, comparteix. Fins aviat!
Significat de l’expressió “fer l’orni”, origen, exemples. Fer l’orni en anglès, francès, italià i castellà.
Significat de “fer l’orni”
L’expressió catalana “Fer l’orni” significa fer veure que hom no s’adona d’alguna cosa. Det fet, es refereix a l’acte de fer-se el desentès d’una cosa que no interessa.
Exemples
“D’ençà que li vaig deixar diners, quan em veu fa l’orni.” “Quan li pregunto a l’entrenador si aquest any seré titular, fa l’orni” “L’Olga fa l’orni cada cop que surt el tema d’aquella mala inversió, com si no hi hagués tingut res a veure” “Quan li preguntem com va anar la reunió amb direcció, fa l’orni i fuig d’estudi. No les tinc totes. Em temo que hi quelcom que no ens vol dir.” “Au, vinga. No facis l’orni i contesta la pregunta!” “Cada cop que li pregunten pels còmplices, el detingut fa l’orni” “Cada cop que surt el tema, fa l’orni o fuig d’estudi. Com qui sent ploure, tu!”
Origen de “Fer l’orni”
Pel que fa a l’origen de l’expressió, és incert. No, no ve d’ornitorrinc, com algú es podria pensar, però potser sí que té alguna relació amb algun animal… Una teoria suggereix que potser va ser creada en l’argot estudiantil del grec órnion, que significa “ocell de presa”, que fa voltes, com si dissimulés, abans de decidir atacar. Una altra teoria proposa que “fer l’orni” és una deformació de l’expressió “fer el borni”, en el sentit de “no voler veure-hi”.
“Fer l’orni” en anglès
Les expressions més semblants en anglès són “(to) turn a blind eye” (literalment, girar un ull cec) o “(to) play dumb” (literalment, fer el beneit).
“Fer l’orni” en francès
Les expressions més semblants en francès són “faire la sourde oreille” (literalment, fer l’orella sorda) o “faire l’ignorant” (literalment, fer l’ignorant).
“Fer l’orni” en Italià
Les expressions més semblants en francès són “fare orecchie da mercante” (literalment, fer orelles de comerciant) o “fare il sordo” (literalment, fer el sord).
“Fer l’orni” en Castellà:
Les expressions més semblants en francès són “Hacerse el sueco” (literalment, fer-se el suec) o “hacer oídos sordos” (literalment, fer oïda sorda)*. * Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.
Recorda que a TDB pots trobar un munt d’expressions típiques catalanes, amb els seus exemples, origens, equivalents en altres idiomes… No te’ls perdis!
Recull dels acudits més ben valorats per part de la comunitat d’Humor i Acudits en Català de Telegram
Els acudits més bons segons els seguidors d’Acudits i Humor en català
Ja arribem al final del 2023. Mare de Déu! Abans que ens n’adonem ja haurà transcorregut un quart del segle XXI, o del segon mil·leni. Doncs bé, malgrat els embats de la correcció política, de la gent que s’ofèn per qualsevol cosa o l’intent de criminalització per part d’alguns de l’ús del català, una colla de tocats de bolet aguanten l’estendard de la llibertat d’expressió i continuen regalant acudits a tort i a dret.
Aquests són els acudits que més han agradat als seguidors del canal “Acudits i Humor en català” de Telegram (fes clic sobre el nom del canal per afegir-t’hi). N’hem deixat de publicar alguns perquè no són tan pel gran públic, tot i que també han estat molt valorats. Per veure’ls, pots visitar el canal de Telegram Apa, sense més preàmbuls, fem-hi una ullada, a veure què s’hi cou… Ah, i bones festes!!!
—Al seu currículum diu que li agrada delegar tasques. — Això ha posat?
—Vivim en una societat molt competitiva, però l’important és ser feliç. Ets feliç? —Sí. —Doncs jo més.
A la vida cal evitar tres figures geomètriques: cercles viciosos, triangles amorosos i ments quadrades.
L’Agència Tributària ha deixat de perseguir la Shakira per por que els dediqui una cançó.
De les vocals de la paraula schweppes, em podeu dir quina és la tònica?
—Paco, recordes aquella setmana que vas anar a caçar conills? —Sí, per què? —Perquè acaba de trucar una conilleta, que diu que està embarassada.
—Tens algun hobby? —Sí, col·lecciono rodes… encara que no tothom ho veu amb bons ulls. —És a dir, que tens detractors. —Sí, de tractors, de camions, de taxis…
—Quina és la teva principal virtut? —Que tot m’importa una merda. —Això no és una virtut. —M’importa una merda.
—I tu, a què et dediques? —Jo? Jo dono diners inventats a la gent i faig que em tornin diners reals guanyats amb el seu esforç, ah, i més interessos… –Què vols dir? Falsifiques diners? —Més fàcil, encara. Simples apunts comptables en un ordinador. No els tinc! —Però això és un engany! —Ah, i saps què faig si no em tornen diners de veritat i interessos pel meu diner inventat? —Què? —Els embargo! —Però tu hauries d’estar tancat a la presó per estafa! Com és que encara no t’han enxampat? —Em protegeixen allà dalt. A mi em va de fàbula; m’estic forrant! —És clar, no et fot?! Però… i els escrúpols, l’ètica? —Bah, faig alguna obra social per distreure el personal. Està tot pensat. Potser et sona el meu nom: Banca. Vegeu ‘sistema de reserva fraccionària’.
De petit tenia por de la foscor. Ara, de gran, quan veig la factura de l’electricitat, tinc por de la llum.
Hi ha només una fina línia entre un numerador i un denominador. Només una fracció de persones ho trobarà graciós.
—Avui fem 25 anys de casats i encara no m’has dit res. —Per què vegis que no et guardo rancúnia.
Si l’energia cinètica es pot transformar en energia tèrmica… a quina velocitat he de llançar un pollastre per calentar-lo?
— Al seu Curriculum posa que va fer de caçafantasmes. —Correcte. Durant 6 anys. —Però si els fantasmes no existeixen!!! —No cal que me’n doni les gràcies. Només feia la meva feina…
Anys 70-80: Control parental
Quina gran virtut és saber callar! Jo callo, però em surten subtítols per la cara…
—Vindrà un informàtic a instal·lar un programa. Quan ho hagi fet, executa’l. —Informàtics malparits! Acabem amb ells! —No m’has entès…
—Surt d’aquest cos. El poder de Crist t’obliga! El poder de Crist t’obliga! —Tomàs, de veritat has de muntar aquest espectacle cada vegada que vas a cagar?
Acabo de fer la compra de la setmana i m’he adonat que amb una miqueta més ja tenia l’entrada d’un pis.
—En fi, diga’m amb qui vas i et diré qui ets… —Vaig amb el teu germà. —Llavors ets la meva cunyada.
– Hola! És aquest el club dels perepunyetes? – Associació, eh! Associació!
— Ho sentim, però vostè està acomiadat. — Però, per què? — Perquè triga molt a entendre les coses. — Ok, d’acord, però puc continuar venint a treballar, no?
Aquest ha estat un any de creixement personal
—Què li passa? —No està bé. Es passa el dia dient 1+2, 1+2, 1+2… —Caram, què deu ser…? —Es-tres.
—Doctor, em fa mal un ou. —Ja t’he dit que no t’ho penso mirar. —Sisplau… —Jo sóc Doctor en Dret. —Precisamemt el que em fa mal!
—Sóc més ruc que fet d’encàrrec! Estava buscant el mòbil a les fosques amb la llanterna del mòbil. —…I ha aparegut?
—Vols que anem a sopar demà? Conec un restaurant preciós a prop de casa teva. —Ah genial si és a prop de casa meva, així després venim i et prens el postre aquí. —Sóc diabètic. —I curt de gambals, també.
—Et saps l’acudit del zoo? —No. —Lògic…
Principi Universal d’estar per casa: Per cada mitjó que es perd a la rentadora, apareix una tapa de tupperware que no va bé en cap envàs.
El que va posar la V i la B al costat al teclat és el mateix que va posar l’interrutor de la llum i el timbre al costat al replà.
Sóc multi-tasques: puc escoltar, ignorar i oblidar al mateix temps.
Per què els romans trobàven l’àlgebra tan fàcil? Perquè la X era sempre 10.
Frases ‘més que’ Està més cagat que el pal d’un galliner. Més curt que la coça d’un cocodril. Més desesperat que el logopeda de Xavier Trias. Més ràpid que Flash amb diarrea. Més inútil que un submarí descapotable. Més perdut que un daltònic muntant el cub de Rubik. Menys de fiar que Rodalies de RENFE. Més espantat que un globus en una fàbrica d’agulles. Més inquietant que una invitació per sopar a casa de l’Annibal Lecter Més inútil que girar el quadrat al Tetris.
Poses gasolina i memoritzes ‘sortidor 3’. Vas repetint ‘sortidor 3’, ‘sortidor 3’, ‘sortidor 3’… Arribes a la caixa i dius: ‘Cobra’m el cotxe vermell’.
Hi ha música que et transporta a altres llocs. Avui, per exemple, han posat reguetón en un bar i me n’he anat a un altre.
—He anat a aquest restaurant nou: Karma. —I què has pres? —No hi ha menú. M’han donat el que em mereixia.
La gent no sap què fer amb la seva vida, però amb la teva ho té tot molt clar.
Les bones decisions provenen de l’experiència, i l’experiència prové de les males decisions.
Us queixeu dels 45° de temperatura, però no dels 45° de la ginebra. Doble moral! (Estiu)
—Hola, sóc de Securitas Direct. Vol que li posem una alarma? —Doncs sí, a les 6:30, que he de matinar. Gràcies.
Estudiar és desconfiar de la intel·ligència del company del costat.
La mandra és la mare de tots els vicis i com a mare… cal respectar-la.
Als inventors dels sabors per aliments: pareu d’inventar sabors per les patates; no cal. Centreu-vos en els sabors per a bledes.
— Parlem, digui’m. —Hola, truco perquè el meu fill diu que el router no funciona. —Posi’s davant. —Ja hi sóc. —Té llums? —Home, molt llest no és, però igualment l’estimem.
—Fa molt que hem sortit de Tremp i encara estem conduïnt… Vols dir que anem bé? —Un momemt que ho pregunto. —Dispensi, anem bé per Barcelona? —Я не понимаю…
Ja sé que no tinc l’edat per juvilar-me, però ja em sento preparat.
🤔 El nombre de cavalls d’un cotxe no hauria de superar mai el coeficient intel·lectual del conductor.
—Hola, hi és el professor de levitació? —Sí, ja baixa.
Ara us donaré un truc: quan dono als meus fills quelcom per menjar que s’han de repartir, deixo que siguin ells lliurement els que ho facin. Només hi ha una norma: un d’ells és el que talla, l’altre el que escull la seva part primer. Ni els de la NASA aconsegueixen tanta precisió.
—Farem 5 minuts de silenci. —En honor a qui? —A ningú. És per què callis una miqueta.
—Ha estat difícil de digerir, però t’has tret un pes de sobre. —Ho sé… —Era una càrrega massa gran per tu. Ben fet d’anar-te’n. Allà hi ha un ambient tòxic. —Correcte… però no cal fer aquest numeret cada cop que vaig al lavabo!
—Vinga, avui recullo jo el nen. —Nena… —… de l’escola… —De l’institut. —No t’ho prenguis així, dona. —Ex dona.
Els escarafalls que m’ha fet aquest imbècil per asseure’m al seient equivocat de l’avió. Espero que les seves habilitats com a pilot siguin millor que la seva educació!
—Em vaig perdre a la muntanya durant dies i em vaig haver de menjar els meus propis excrements. —Però no hi havia mores o fruits silvestres? —És que a mi la fruita no m’agrada gaire.
Busco algú que em faci l’humor salvatgement, que satisfaci les meves fantasies textuals i arribem junts al sarcasme.
Vés per on, Albert Einstein tan intel·ligent, i el seu germà Frank tan lleig…
Sí, és molt dur el silenci de després de preguntar a una persona desitjada si t’estima… però l’angoixa del silenci del mecànic després de sortir de sota el cotxe, no hi ha qui la superi.
A Austràlia no hi havia gossos. Per això van haver d’inventar un pal que tornés sol.
Ningú és conscient de tot el que té fins que… fa una mudança.
I pensar que va haver-hi un temps en que el pa amb oli era considerat menjar de pobres!
—Defineix-te en dues paraules. —Estic podrit de pasta. —Això són 4 paraules. —Treu “de pasta”.
—Vaig tenir una nòvia vegana. —I què va passar? —Em va donar carbasses.
—Vaig tenir un nòvio submarinista. —I què va passar? —Era massa profund.
Qui és el malparit que va dir que es viatja millor en primera? Acabo d’arribar al poble i he cremat l’embragatge del cotxe.
Tots som molt autosuficients fins que se’ns baixa la màniga de la camisa quan freguem els plats.
Qui va dir que l’esperança és l’últim que es perd, no tenia panxa.
Qui sigui que va posar la S a ‘Fast food’ era un geni del màrqueting.
La meva por més gran si em converteixo en zombie és tot el que hauré de caminar.
—Pilar, abans de casar-nos em vas prometre almenys dos dies de sexe a la setmana. —I…? —Doncs que no ho estàs complint! —Què sabràs tu!
Hardware és al que fots cops i software al que insultes.
— Com va amb la bicicleta estàtica? — No avanço…
He sentit que el zoo de Barcelona vol fer una jornada de portes obertes el proper cap de setmana. Em sembla molt perillós.
Avui vaig al banc. Si tot va bé, surto de deutes. Estic tan nerviós que no em puc posar el passamuntanyes.
I fins aquí aquesta gran llista d’acudits! Si entreu a Humor i Acudits en català, de Telegram, en podreu llegir molts més!
