Tag: acudits bons i curts

Els acudits més bons segons els seguidors d’Acudits i Humor en català

Ja arribem al final del 2023. Mare de Déu! Abans que ens n’adonem ja haurà transcorregut un quart del segle XXI, o del segon mil·leni. Doncs bé, malgrat els embats de la correcció política, de la gent que s’ofèn per qualsevol cosa o l’intent de criminalització per part d’alguns de l’ús del català, una colla de tocats de bolet aguanten l’estendard de la llibertat d’expressió i continuen regalant acudits a tort i a dret.

Aquests són els acudits que més han agradat als seguidors del canal “Acudits i Humor en català” de Telegram (fes clic sobre el nom del canal per afegir-t’hi).
N’hem deixat de publicar alguns perquè no són tan pel gran públic, tot i que també han estat molt valorats. Per veure’ls, pots visitar el canal de Telegram Apa, sense més preàmbuls, fem-hi una ullada, a veure què s’hi cou… Ah, i bones festes!!!

—Al seu currículum diu que li agrada delegar tasques.
— Això ha posat?

—Vivim en una societat molt competitiva, però l’important és ser feliç. Ets feliç?
—Sí.
—Doncs jo més.

A la vida cal evitar tres figures geomètriques: cercles viciosos, triangles amorosos i ments quadrades.

L’Agència Tributària ha deixat de perseguir la Shakira per por que els dediqui una cançó.

De les vocals de la paraula schweppes, em podeu dir quina és la tònica?

—Paco, recordes aquella setmana que vas anar a caçar conills?
—Sí, per què?
—Perquè acaba de trucar una conilleta, que diu que està embarassada.

—Tens algun hobby?
—Sí, col·lecciono rodes… encara que no tothom ho veu amb bons ulls.
—És a dir, que tens detractors.
—Sí, de tractors, de camions, de taxis…

—Quina és la teva principal virtut?
—Que tot m’importa una merda.
—Això no és una virtut.
—M’importa una merda.

—I tu, a què et dediques?
—Jo? Jo dono diners inventats a la gent i faig que em tornin diners reals guanyats amb el seu esforç, ah, i més interessos…
–Què vols dir? Falsifiques diners?
—Més fàcil, encara. Simples apunts comptables en un ordinador. No els tinc!
—Però això és un engany!
—Ah, i saps què faig si no em tornen diners de veritat i interessos pel meu diner inventat?
—Què?
—Els embargo!
—Però tu hauries d’estar tancat a la presó per estafa! Com és que encara no t’han enxampat?
—Em protegeixen allà dalt. A mi em va de fàbula; m’estic forrant!
—És clar, no et fot?! Però… i els escrúpols, l’ètica?
—Bah, faig alguna obra social per distreure el personal. Està tot pensat. Potser et sona el meu nom: Banca.
Vegeu ‘sistema de reserva fraccionària’.

De petit tenia por de la foscor. Ara, de gran, quan veig la factura de l’electricitat, tinc por de la llum.

Hi ha només una fina línia entre un numerador i un denominador.
Només una fracció de persones ho trobarà graciós.

—Avui fem 25 anys de casats i encara no m’has dit res.
—Per què vegis que no et guardo rancúnia.

Si l’energia cinètica es pot transformar en energia tèrmica… a quina velocitat he de llançar un pollastre per calentar-lo?

— Al seu Curriculum posa que va fer de caçafantasmes.
—Correcte. Durant 6 anys.
—Però si els fantasmes no existeixen!!!
—No cal que me’n doni les gràcies. Només feia la meva feina…

Anys 70-80: Control parental

Quina gran virtut és saber callar! Jo callo, però em surten subtítols per la cara…

—Vindrà un informàtic a instal·lar un programa. Quan ho hagi fet, executa’l.
—Informàtics malparits! Acabem amb ells!
—No m’has entès…

—Surt d’aquest cos. El poder de Crist t’obliga! El poder de Crist t’obliga!
—Tomàs, de veritat has de muntar aquest espectacle cada vegada que vas a cagar?

Acabo de fer la compra de la setmana i m’he adonat que amb una miqueta més ja tenia l’entrada d’un pis.

—En fi, diga’m amb qui vas i et diré qui ets…
—Vaig amb el teu germà.
—Llavors ets la meva cunyada.

– Hola! És aquest el club dels perepunyetes?
– Associació, eh! Associació!

— Ho sentim, però vostè està acomiadat.
— Però, per què?
— Perquè triga molt a entendre les coses.
— Ok, d’acord, però puc continuar venint a treballar, no?

Aquest ha estat un any de creixement personal

—Què li passa?
—No està bé. Es passa el dia dient 1+2, 1+2, 1+2…
—Caram, què deu ser…?
—Es-tres.

—Doctor, em fa mal un ou.
—Ja t’he dit que no t’ho penso mirar.
—Sisplau…
—Jo sóc Doctor en Dret.
—Precisamemt el que em fa mal!

—Sóc més ruc que fet d’encàrrec! Estava buscant el mòbil a les fosques amb la llanterna del mòbil.
—…I ha aparegut?

—Vols que anem a sopar demà? Conec un restaurant preciós a prop de casa teva.
—Ah genial si és a prop de casa meva, així després venim i et prens el postre aquí.
—Sóc diabètic.
—I curt de gambals, també.

—Et saps l’acudit del zoo?
—No.
—Lògic…

Principi Universal d’estar per casa:
Per cada mitjó que es perd a la rentadora, apareix una tapa de tupperware que no va bé en cap envàs.

El que va posar la V i la B al costat al teclat és el mateix que va posar l’interrutor de la llum i el timbre al costat al replà.

Sóc multi-tasques: puc escoltar, ignorar i oblidar al mateix temps.

Per què els romans trobàven l’àlgebra tan fàcil?
Perquè la X era sempre 10.

Frases ‘més que’
Està més cagat que el pal d’un galliner.
Més curt que la coça d’un cocodril.
Més desesperat que el logopeda de Xavier Trias.
Més ràpid que Flash amb diarrea.
Més inútil que un submarí descapotable.
Més perdut que un daltònic muntant el cub de Rubik.
Menys de fiar que Rodalies de RENFE.
Més espantat que un globus en una fàbrica d’agulles.
Més inquietant que una invitació per sopar a casa de l’Annibal Lecter
Més inútil que girar el quadrat al Tetris.

Poses gasolina i memoritzes ‘sortidor 3’. Vas repetint ‘sortidor 3’, ‘sortidor 3’, ‘sortidor 3’… Arribes a la caixa i dius: ‘Cobra’m el cotxe vermell’.

Hi ha música que et transporta a altres llocs. Avui, per exemple, han posat reguetón en un bar i me n’he anat a un altre.

—He anat a aquest restaurant nou: Karma.
—I què has pres?
—No hi ha menú. M’han donat el que em mereixia.

La gent no sap què fer amb la seva vida, però amb la teva ho té tot molt clar.

Les bones decisions provenen de l’experiència, i l’experiència prové de les males decisions.

Us queixeu dels 45° de temperatura, però no dels 45° de la ginebra. Doble moral! (Estiu)

—Hola, sóc de Securitas Direct. Vol que li posem una alarma?
—Doncs sí, a les 6:30, que he de matinar. Gràcies.

—Desitja contraure matrimoni?
—Ho intentaré: mtrmn

Estudiar és desconfiar de la intel·ligència del company del costat.

La mandra és la mare de tots els vicis i com a mare… cal respectar-la.

Als inventors dels sabors per aliments: pareu d’inventar sabors per les patates; no cal. Centreu-vos en els sabors per a bledes.

— Parlem, digui’m.
—Hola, truco perquè el meu fill diu que el router no funciona.
—Posi’s davant.
—Ja hi sóc.
—Té llums?
—Home, molt llest no és, però igualment l’estimem.

—Fa molt que hem sortit de Tremp i encara estem conduïnt… Vols dir que anem bé?
—Un momemt que ho pregunto.
—Dispensi, anem bé per Barcelona?
—Я не понимаю…

Ja sé que no tinc l’edat per juvilar-me, però ja em sento preparat.

🤔 El nombre de cavalls d’un cotxe no hauria de superar mai el coeficient intel·lectual del conductor.

—Hola, hi és el professor de levitació?
—Sí, ja baixa.

Ara us donaré un truc: quan dono als meus fills quelcom per menjar que s’han de repartir, deixo que siguin ells lliurement els que ho facin. Només hi ha una norma: un d’ells és el que talla, l’altre el que escull la seva part primer.
Ni els de la NASA aconsegueixen tanta precisió.

—Farem 5 minuts de silenci.
—En honor a qui?
—A ningú. És per què callis una miqueta.

—Ha estat difícil de digerir, però t’has tret un pes de sobre.
—Ho sé…
—Era una càrrega massa gran per tu. Ben fet d’anar-te’n. Allà hi ha un ambient tòxic.
—Correcte… però no cal fer aquest numeret cada cop que vaig al lavabo!

—Vinga, avui recullo jo el nen.
—Nena…
—… de l’escola…
—De l’institut.
—No t’ho prenguis així, dona.
—Ex dona.

Els escarafalls que m’ha fet aquest imbècil per asseure’m al seient equivocat de l’avió. Espero que les seves habilitats com a pilot siguin millor que la seva educació!

—Em vaig perdre a la muntanya durant dies i em vaig haver de menjar els meus propis excrements.
—Però no hi havia mores o fruits silvestres?
—És que a mi la fruita no m’agrada gaire.

Busco algú que em faci l’humor salvatgement, que satisfaci les meves fantasies textuals i arribem junts al sarcasme.

Vés per on, Albert Einstein tan intel·ligent, i el seu germà Frank tan lleig…

Sí, és molt dur el silenci de després de preguntar a una persona desitjada si t’estima… però l’angoixa del silenci del mecànic després de sortir de sota el cotxe, no hi ha qui la superi.

A Austràlia no hi havia gossos. Per això van haver d’inventar un pal que tornés sol.

Ningú és conscient de tot el que té fins que… fa una mudança.

I pensar que va haver-hi un temps en que el pa amb oli era considerat menjar de pobres!

—Defineix-te en dues paraules.
—Estic podrit de pasta.
—Això són 4 paraules.
—Treu “de pasta”.

—Vaig tenir una nòvia vegana.
—I què va passar?
—Em va donar carbasses.

—Vaig tenir un nòvio submarinista.
—I què va passar?
—Era massa profund.

Qui és el malparit que va dir que es viatja millor en primera?
Acabo d’arribar al poble i he cremat l’embragatge del cotxe.

Tots som molt autosuficients fins que se’ns baixa la màniga de la camisa quan freguem els plats.

Qui va dir que l’esperança és l’últim que es perd, no tenia panxa.

Qui sigui que va posar la S a ‘Fast food’ era un geni del màrqueting.

La meva por més gran si em converteixo en zombie és tot el que hauré de caminar.

—Pilar, abans de casar-nos em vas prometre almenys dos dies de sexe a la setmana.
—I…?
—Doncs que no ho estàs complint!
—Què sabràs tu!

Hardware és al que fots cops i software al que insultes.

— Com va amb la bicicleta estàtica?
— No avanço…

He sentit que el zoo de Barcelona vol fer una jornada de portes obertes el proper cap de setmana. Em sembla molt perillós.

Avui vaig al banc. Si tot va bé, surto de deutes. Estic tan nerviós que no em puc posar el passamuntanyes.

I fins aquí aquesta gran llista d’acudits! Si entreu a Humor i Acudits en català, de Telegram, en podreu llegir molts més!