Aquí hi ha teca, tu! Un munt d’acudits que us deixaran ben tips… i si no us els podeu acabar en una sola lectura, no us amoïneu: hi ha més dies que llonganisses! Ja sabem que qui no té un all, té una ceba, però llegiu sense por, que el que no mata, engreixa, i les penes amb pa fan de més bon passar. Així doncs, tranquil·litat i bons aliments que això tot just comença. Ja ho veureu, n’hi ha per sucar-hi pa!
Acudits sobre el menjar, alimentació, nutrició…
—Tu menges sa?
—Sa i malalt. M’encanta menjar.
—El meu fill es nega a menjar peix. Amb què puc reemplaçar-ho?
—Amb un gat. Als gats els encanta menjar peix.
Ara us donaré un truc: quan dono als meus fills quelcom per menjar que s’han de repartir, deixo que siguin ells lliurement els que ho facin. Només hi ha una norma: un d’ells és el que talla, l’altre el que escull la seva part primer.
Ni els de la NASA aconsegueixen tanta precisió.
Si mai moro ennuegat per menjar un osset Haribo, digues que vaig morir per un ós… i ja està… no cal donar més detalls.
Superpoders del segle XXI:
Ser tolerant a la lactosa
Poder menjar gluten
Ubicar-se sense Google Maps
No ofendre’s per qualsevol cosa
Saber un número de telèfon de memòria
—Amor, truco perquè m’acabo de menjar una palmera.
—De xocolata?
—No, del passeig marítim. Dona’m els detalls de l’assegurança, vinga.
Soc d’aquelles persones que es mengen mig paquet de galetes, perquè la pinça pugui tancar bé…
Doncs, jo l’he de menjar sencer, no tinc pinces per tancar-lo, una llàstina això de no tenir res amb què tancar el paquet!
Mama, si Déu ens dóna menjar, la cigonya porta els nens de París, i els Reis Mags ens porten regals… Em vols dir llavors, per a què serveix el pare en aquesta casa?
1912, a bord del Titànic:
Menjar dolentíssim… servei lamentable… cabines esquifides… i això és només la punta de l’iceberg.
I pensar que va haver-hi un temps en que el pa amb oli era considerat menjar de pobres!
Un truc per menjar menys és fer-ho en un plat més petit. T’aixeques diverses vegades a omplir-lo i, encara que no ho sembli, això és exercici.
—Em vaig perdre a la muntanya durant dies i em vaig haver de menjar els meus propis excrements.
—Però no hi havia mores o fruits silvestres?
—És que a mi la fruita no m’agrada gaire.
“Llegir un bon llibre en silenci és com menjar xocolata la resta de la teva vida i no engreixar-te”
🍊Procuro menjar sa, i una mandarina m’esquitxa el seu suc a l’ull…
Un donut de xocolata no em faria mai això.🍩
Estàs obsessionat en el menjar?
A) Sí
B) No
C) Les dues anteriors son croquetes.
—I com et va a la presó?
—Molt bé, mama. Tinc habitació, em donen menjar…
—Porta’t bé que no et facin fora.
Amor és menjar-se la meitat de les postres que s’ha demanat el teu marit per a que no engreixi.
Vivim en un món on el menjar té massa químics i el sabó té civada, mel i vitamines.
… menjaré sabó.
Ahir estava fent el menjar, se’m va acostar el meu fill i em va dir:
“Pare, algun dia treballaré i t’ajudaré amb el menjar i les despeses de la casa”.
Se’m van omplir els ulls de llàgrimes, ja té 38 anys el meu petitó.
Algunes cases estan tan netes que pots menjar del terra.
A casa meva ho anomenem “la regla dels cinc segons”.
“El secret per a mantenir-se jove és viure honestament, menjar a poc a poc, i mentir sobre la teva edat.” (Lucille Ball, comediant, actriu, model i productora executiva nord-americà)
Des de que el meu dietista em va dir que només em podia menjar una porció de pizza ja no la tallo.
Coneixes aquest acudit? Dues senyores de mitjana edat estan en un hotel d’alta muntanya i una diu:
—Aquí el menjar és d’allò més dolent…
I l’altra contesta:
—Sí, i a sobre les racions són tan petites!
Doncs bàsicament, així és com em sembla la vida: plena de solitud, misèria, patiment, tristesa i, malgrat tot, s’acaba massa ràpid.
Woody Allen, Annie Hall
—Quin és el teu plat preferit i per què?
—El fondo, perquè hi cap més menjar.
Sembla que un nou estudi ha revelat que als humans ens agraden més plàtans que els micos. És cert. No recordo l’últim cop que em vaig menjar un mico.
Has provat mai de menjar-te un rellotge? Consumeix molt de temps!
Al Tribunal:
—Com va morir el seu primer marit?
—Per uns bolets que va ingerir.
—I el segon?
—També per uns bolets
—I el tercer?
—D’un cop al cap
—I això?
—És que no es volia menjar els bolets!
Semblo bona mare, però porto 20 minuts ajudant a buscar a la meva filla l’ou Kinder que em vaig menjar ahir.
—Ha de deixar el pa, el sucre i el vi.
—Gràcies doctor.
—No soc doctor. Soc caixer, i la seva targeta no li arriba.
—Fill quan mori et deixaré alguna cosa perquè puguis menjar tota la vida.
—¿Diner?
—No … una forquilla.
—Nen, a la post-guerra menjàvem qualsevol cosa i donàvem les gràcies.
—Àvia, el pare ha fet coliflor.
—Digues-li que se la fiqui pel cul!
Esperem que us hàgiu fet un tip de riure. No són pas acudits de pa sucat amb oli. Heu de reconèixer que alguns són bons i daltres simplement deliciosos. Si saps més acudits sobre menjar, comparteix-los a comentaris (més avall). Ah! I per cert, si t’ha agradat aquesta publicació, potser t’interessaran aquestes:
