L’odio. Jo volia una vida luxosa, amb palaus resplendents, patges sol·lícits, joies magnífiques, un príncep ferm i ben plantat, vestits de gala per lluir a les sales de ball i carrosses daurades. I, en canvi, cada dia he de presenciar com la seva papada es fa més prominent, com el seu cos s’expandeix grotescament. I la dieta… quin suplici! Insectes crus, repugnants, que ell devora amb fruïció mentre jo, transformada en un amfibi llefiscós, m’esforço a contenir les basques. Tant de bo hagués resistit la temptació… Si aquell dia, a l’estanc, no li hagués fet aquell maleït petó…
Microficcions és un espai on la brevetat es converteix en art. Submergeix-te en històries fascinants, relats intrigants i emocions condensades en només unes línies. Explora diferents gèneres literaris mentre comparteixes les teves pròpies creacions i fins i tot participes en concursos literaris. Descobreix la màgia de les paraules en la seva forma més compacta!
“Quelcom” és una paraula molt útil i nostrada que encaixa perfectament amb els principis d’economia lingüística i el sistema lingüístic català.
Quelcom és una paraula molt útil, per motius d’economia lingüística (serveix per no haver de recórrer a l’expressió més llarga alguna cosa) i perquè no sempre es pot substituir per res. Vegem-ho en el següent exemple:
“Hi ha quelcom que no li fa el pes”: No es pot substituir per res (“Hi ha res que no li fa el pes”), i per tant s’ha de fer servir alguna cosa (“Hi ha alguna cosa que no li fa el pes”, innecessàriament llarga segons el principi universal d’economia lingüística cap on tendeixen totes les llengües). No cal dir que ni ens plantegem recórrer al castellanisme “algo”, ja que tenim el bonic mot “quelcom” de només dues síl·labes.
El principi d’economia lingüística és una tendència natural en la comunicació que busca minimitzar l’esforç en la transmissió d’informació. Aquest principi es manifesta en la simplificació de les estructures lingüístiques, la reducció de paraules innecessàries i l’ús de formes més eficients per expressar idees.
Els membres de l’equip de TDB, lluny de considerar-la un arcaisme, la fem servir sempre que podem.
𝕼𝖚𝖊𝖑𝖈𝖔𝖒✍
Significat de “Quelcom” La paraula quelcom és un pronom indefinit que significa alguna cosa. Tmbé pot ser un adverbi amb el sentit d'”una mica”. S’utilitza més aviat en registres formals, tot i que es podria fer servir perfectament en registres informals, com passa amb mots molt similars en francès o, sense anar més lluny, català balear i occità (quicòm).
Etimologia de “Quelcom”
El mot quelcom ve molt probablement del llatí quidcom(que). Més tard va passar a quecom i queucom, i finalment, quelcom.
✌𝓠𝓾𝓮𝓵𝓬𝓸𝓶✌
Exemples de frases amb “Quelcom”
Hi ha quelcom en aquesta història que no encaixa. Necessito quelcom per escriure. Sempre busquem quelcom que ens motivi. Aquest llibre té quelcom especial. Trobo quelcom misteriós en la seva mirada. Vols quelcom per menjar? Hi ha quelcom que no rutlla. Sempre hi ha quelcom nou per aprendre. Aquesta música té quelcom que em fa emocionar.
✌𝓠𝓾𝓮𝓵𝓬𝓸𝓶✌
Raons per emprar la paraula “Quelcom”
La raó més evident per a mantenir i fomentar l’ús del mot quelcom és que és molt pràctic, per raons d’economia lingüística (quelcom té només dues síl·labes mentre que alguna cosa en té 5, més del doble) i perquè no sempre es pot substituir per res. A més, manté la diversitat del català i enriqueix el vocabulari. També és una paraula elegant que aporta solemnitat i estil als textos. Així mateix, pot expressar matisos que altres termes no cobreixen. Preservar el mot quelcom ajuda a mantenir la singularitat del català perquè té un origen interessant que el connecta amb l’evolució de la nostra llengua.
En resum: si mantenim viva aquesta magnífica paraula, salvem quelcom d’important. Fem-la servir!
Acudits sobre la salut, hospitals, doctors, doctores, infermers, infermeres, professionals de la salut. Humor en català.
La salut no és coneguda fins que és peduda, fa la dita. I és ben bé cert: qui té salut, ja es pot considerar ric. I qui té salut i llibertat, és ric no ho sap. El cas és que poder riure sobre qualsevol cosa és molt sa. De fet, és el símptoma evident de que un problema es comença a afrontar o a assumir, primer pas per la recuperació, tant física com psicològica. Avui a TDB us portem un reguitzell d’acudits sobre la salut, els hospitals, les metgesses i els infermers que esperem que us facin petar de riure. Així doncs, que comenci l’espectacle. Salut i peles i, és clar, no hi podia faltar, salut i força al canut!
— Crec que deixaré la medicina i em dedicaré a fer pizzes. — Ja ho ha pensat bé això, doctor Oetker?
Atenció, humor negre. Es recomana discreció. — Com està el meu marit, Doctor? — És mort, ho sento. — Puc veure el seu cos? — D’acord, però l’he d’advertir que no m’he depilat.
—Hem de dur la teva dona a l’hospital immediatament. —Què és? —És un edifici ple de pacients.
—Quina creu que és la seva millor qualitat per aquesta feina de proctòleg? —M’agrada enfrontar-me a nous rectes.
—Doctora, voldria fer-li una consulta. —Que bé! Aquesta se m’està quedant petita.
Dos amics es troben pel carrer, i un diu a l’altre: — Com va tot? — Treient allò de la salut, els diners i l’amor… la resta, prou bé. — Quina sort…
—Doctor, és seriós? —Sí, però amb un parell de cerveses em poso més simpàtic, trempat i eixertit.
—Ha de deixar el pa, el sucre i el vi. —Gràcies doctora. —No soc doctora. Soc caixer, i la seva targeta no li arriba.
Atenció. Acudit per a adults: —Doctor, crec que tinc candidiasis vaginal. —Doncs jo crec que ets una mica hipocondríac, Josep. —Pot ser, pot ser…
—Doctora, ajuda’m. Estic enganxat a Instagram. — Ho sento, no et segueixo…
Atenció, acudit per a adults. Es recomana discreció: —Doctor, em fa mal un ou. —Ja t’he dit que no t’ho penso mirar. —Sisplau… —Jo sóc Doctor en Dret. —Precisamemt el que em fa mal!
Dues infermeres comenten en veure passar un metge: —Que bé que es vesteix el doctor Ferrer! —Sí, i què ràpid!
— Doctora, veig tots els semàfors en verd. Sóc daltònic? — O això o ciclista.
La meva fantasia és estar amb una infermera, però sé que he de ser pacient.
— Doctor, doctor, té antidepressius? — Sí, per què, què li passa? — No, si és per a vostè, que els necessitarà. Sóc d’Hisenda.
A tots els haters de Justin Bieber: Sisplau, una mica de respecte. Vaig estar dos mesos en coma a l’hospital. Fins que un dia, una infermera va posar la ràdio… I just sonava una cançó de Justin Bieber. Va ser el que em va donar forces per aixecar-me… i apagar la ràdio.
—Doctor, doctor, em fa mal aquí. —Doncs posi’s allà… —Doctor, doctor, em segueix Fent Mal! —Sr. Fenmal, no el segueixis!
— Senyora oculista, crec que necessito ulleres. — Efectivament, perquè això és un forn de pa.
—Pere, per què no has anat a l’escola aquesta setmana? —El meu pare és a l’hospital. —Encara? —Sí, és doctor.
—Va ingressar a l’hospital perquè s’havia empassat vuit cavalls de plàstic. Ara està “estable”. —Ah, tot “quadra”…
Va tenir una relació de somni amb el doctor Estivill.
Atenció, humor negre. Es recomana discreció. —Se’n recorda de mi, doctor? Vostè em va operar el dit … —I tant! Xoca aquests quatre!
Un doctor pregunta al pacient: — Què és el que el porta per aquí? — Una ambulància, per què?
Acudit per a adults: — Hola, venia a treure’m el carnet de conduir… — Però si això és un hospital! — Ja ho sé, és que el tinc incrustat al cul… És una història molt llarga.
— “Doctora, té alguna cosa contra la tos?” — “No, no, endavant, no se n’estigui, tussi!”
Un home que anava caminant pel desert, va ensopegar amb una llàntia. La va agafar, la va fregar… I, com és habitual en aquesta mena de narracions, en va sortir un geni. —Hola amo i senyor. Et concedeixo el desig que vulguis. —Però no eren tres desitjos? —va preguntar l’home sorprès davant d’aquest gir inopinat de guió. —Sí, però és que estem de retallades. És el que hi ha… —Càsum ronda! Per un cop que em trobo una llàntia màgica… Bé, encara que soni a tòpic, la salut és el més important… Ja està! Desitjo no estar mai malalt. … …I el geni el va convertir en treballador autònom. Diuen que l’home es va empipar, i el geni, que era un torracollons, li va apujar les quotes.
—Doctora, sóc asmàtica. És greu? —No, és esdrúixola… —Però vostè és… —Doctora en llengües romàniques. —Ah…
Acudit per a aduts: —És greu això meu, doctor? —Collons! Atureu l’autòpsia!
—Tranquil, Jordi, només és un petit tall amb el bisturí. Tranquil·litza’t una mica… —Doctor, jo no em dic Jordi! —Ja ho sé. Sóc jo el Jordi… No em posi encara més nerviós.
—Doctora, hi ha un pacient a primera planta que diu que és invisible. —Bé, digues-li que ara mateix no el puc veure
—El doctor m’ha recomanat renunciar al futbol. —Per què? Estàs malalt? —No… ha vist com jugo.
— Escolta, nen, com han anat els exàmens? — Mira mare, l’important és que tinguem salut…
El metge diu al pacient en to molt enèrgic: —En els propers mesos res de fumar, res de beure, res de sortir amb dones ni anar a menjar a aquests restaurants cars, i… res de viatges ni vacances. —Fins que em recuperi Doctor? —No, fins que em pagui tot el que em deu!
Què és la Setmana Santa i com se celebra a Catalunya?
Com molts ja deveu saber, la Setmana Santa és una de les festivitats més importants del calendari cristià, que commemora la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. A Catalunya, aquesta setmana combina tradicions religioses amb costums populars. Les processons, com les de Verges o Tarragona, amb més de 300 anys d’història, o les representacions de la Passió a localitats com Cervera, Ulldecona, Olesa de Montserrat o Esparreguera… són exemples destacats, on es barregen devoció i la celebració popular. També és un moment per gaudir de la gastronomia típica, com les mones de Pasqua, i per reconnectar amb la natura durant les vacances.
I com ens podíem esperara, aquesta festivitat ha inspirat un ric repertori de dites i refranys que reflecteixen la saviesa popular, el clima i les tradicions agrícoles. Tot seguit, fem una ullada a aquestes epressions i al seu significat:
Dites i refranys de setmana santa
Estar content/alegre com unes pasqües Aquesta expressió simbolitza una alegria desbordant, comparable a la celebració de la Pasqua, que marca el final de la Quaresma i el retorn a la festivitat.
Fer cara de pasqües Fa referència a tenir una expressió radiant i feliç, de satisfacció.
Convidat de mala gana, fins per Pasqua fa quaresma Reflecteix la incomoditat d’un convidat no desitjat, que sembla allargar el temps de privació i austeritat..
Fer Pasqua abans de Rams Aquesta és prou coneguda. Es refereix a fer alguna cosa abans del moment adequat, tot avançant-se als esdeveniments.
Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts Indica que una Pasqua primerenca pot portar complicacions o mal temps.
Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal Reflecteix la creença que una Setmana Santa al març sol ser plujosa i tempestuosa.
La Setmana Santa per l’abril fa l’any gentil Associa una Setmana Santa a l’abril amb un any pròsper i agradable.
Si per Pasqua fa estiu, a Nadal prop del caliu Relaciona el clima de Pasqua amb el de Nadal, tot suggerint que una Pasqua càlida implica un Nadal fred.
Setmana Santa mullada, collita de blat regalada Destaca que la pluja durant la Setmana Santa beneficia les collites, especialment el blat.
La quaresma ventosa i la Pasqua plujosa fan l’era granellosa. Indica que un clima ventós a la Quaresma i plujós a Pasqua afavoreixen una bona collita.
Pluja per Carnestoltes, pasqües bones. Relaciona la pluja durant Carnestoltes amb una Pasqua pròspera i agradable.
Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs Reflecteix la creença que un febrer càlid porta un clima fred per Pasqua.
No serà Pasqua passada sense merla arribada Associa l’arribada de la merla amb el final de la Pasqua, destacant la connexió entre la natura i el calendari festiu.
Merla
Si t’ha agradat aquesta publicació, potser t’interessarà:
El Grup Tocat del Bolet té el plaer d’anunciar que aquest 23 d’abril de 2025, dia de Sant Jordi, inaugura el primer canal de Telegram dedicat als relats curts en català.
El canal en qüestió es diu “Microficcions” i s’hi podran trobar relats curts (també coneguts com a microrelats), frases cèlebres il·lutrades i fins i tot, amb el temps, tenim previst organitzar algun concurs literari. A més,de tant en tant apareixeran preguntes relacionades amb la literatura catalana.
Segons anuncia la pròpia capçalera: “Microficcions és un espai on la brevetat es converteix en art. Submergeix-te en històries fascinants, relats intrigants i emocions condensades en només unes línies. Explora diferents gèneres literaris mentre comparteixes les teves pròpies creacions i fins i tot participes en concursos literaris. Descobreix la màgia de les paraules en la seva forma més compacta!”
Si us voleu anticipar a la inauguració i donar-li un cop d’ull, l’adreça és: t.me/microficcions (o simplement feu clic a la icona de sota).
La intenció és que els relats es puguin llegir en el que dura una parada de metro o d’autobús, però que alhora siguin entretinguts, tinguin una certa profunditat i facin reflexionar.
TDB té altres canals a Telegram, com “Clar i català” (que ja compta amb més de 2000 seguidors) i “humor en català” . Així doncs, “Microficcions” s’incorpora a una gran família en un format que integra la literatura en català i la tecnologia.
D’altra banda, llegir i escriure en català són activitats fonamentals per preservar i enfortir la cultura, la identitat i la llengua catalana. A través de la lectura, podem explorar el ric patrimoni literari i històric de Catalunya, connectar amb les idees dels nostres autors d’ara i adés, i entendre els matisos d’una llengua que ha sobreviscut malgrat les adversitats. Escriure en català no només permet expressar les idees i pensaments més profunds, o les ocurrències més divertides, sinó que també contribueix activament a la normalització i promoció de la nostra parla com a llengua viva i moderna.
Malauradament, la llengua catalana ha estat sovint en una situació delicada, amb moments històrics que han amenaçat la seva supervivència. Llegir en català ajuda a consolidar el vocabulari, a donar visibilitat als autors i a garantir que les generacions futures tinguin accés a una llengua rica i completa. També ens permet mantenir viva la nostra identitat, reafirmar la importància de la llengua dins la diversitat cultural europea i enfortir el sentit de pertinença.
D’altra banda, l’escriptura en català fomenta la creativitat i dona lloc a la producció de nous continguts en àmbits com la literatura, el periodisme, i les xarxes socials. Cada text escrit en català és un acte de resistència i compromís amb la llengua. Escriure ens permet ser protagonistes de la narrativa global, tot contribuint amb les nostres històries i visions al diàleg mundial.
El grup ‘Tocat del Bolet’ es reserva tots els drets sobre els relats publicats a ‘Microficcions’ (excepte en cas que s’afirmi explícitament el contrari). Aquests relats no poden ser reproduïts, distribuïts ni utilitzats per terceres persones sense el consentiment exprés i escrit del grup. En cas de litigi, la data de publicació queda degudament enregistrada al propi canal ‘Microficcions‘, i aquesta informació servirà com a prova per demostrar-ne l’autoria en cas d’ús fraudulent.
Relats curts, relats curts en català, Microficcions, Ficció, Literatura contes, narrativa en català, literatura catalana, contes curts, relats breus, contes breus.
La samfaina és un plat d’allò més nostrat, conegut per la seva riquesa en verdures i el seu sabor intens. Es tracta d’un guisat fet a base de verdures com l’albergínia, el carbassó, el pebrot i el tomàquet, tot sofregit amb ceba i all en oli d’oliva. Aquest plat és molt versàtil i es pot servir tant com a acompanyament de carns i peixos com a plat principal. La samfaina és sovint comparada amb altres plats mediterranis similars, com el pisto manxec espanyol, la ratatouille francesa o la caponata siciliana
Origen de la Samfaina
La samfaina és un plat típic de la cuina mediterrània, on les verdures fresques i de temporada són protagonistes. La paraula “samfaina” prové del terme català “samfònia”, que al seu torn deriva del llatí “symphōnĭa”, que significa simfonia, una etimologia que reflecteix la combinació harmoniosa de sabors i textures que caracteritza aquest plat
La samfaina es va popularitzar a Catalunya especialment a partir del segle XIX, quan es va començar a documentar en reculls de receptes i llibres de cuina. Tot i que les verdures utilitzades poden variar segons la regió i la temporada, els ingredients bàsics com l’albergínia, el carbassó, el pebrot i el tomàquet són constants. Als Països Catalans també es coneix amb altres noms com “pebrereta” o “mullador”
Com es Prepara la Samfaina
La preparació de la samfaina és relativament senzilla, però requereix temps i paciència per aconseguir el sabor i la textura ideals. Tot seguit detallem una recepta tradicional de samfaina:
Ingredients:
1 albergínia 1 carbassó 1 pebrot vermell 1 pebrot verd 2 cebes 3-4 tomàquets madurs 2-3 dents d’all Oli d’oliva verge extra Sal i pebre al gust Herbes aromàtiques (opcional): farigola, romaní, llorer
Instruccions:
Preparació de les Verdures:
Renta i talla l’albergínia i el carbassó a daus d’aproximadament 1,5 cm. Talla els pebrots a trossos similars. Pela i pica finament les cebes i els alls. Ratlla els tomàquets o talla’ls a daus petits.
Sofregit de les Verdures:
En una paella gran, escalfa un bon raig d’oli d’oliva a foc mitjà. Afegeix els alls picats i sofregeix-los fins que comencin a daurar-se. Afegeix les cebes picades i cuina-les fins que estiguin transparents. Incorpora els pebrots i cuina’ls durant uns 10 minuts, remenant de tant en tant.
Afegeix l’Albergínia i el Carbassó:
Afegeix l’albergínia i el carbassó a la paella i cuina durant uns 15-20 minuts, fins que les verdures estiguin tendres. Si cal, afegeix una mica més d’oli d’oliva per evitar que les verdures s’enganxin.
Incorpora el Tomàquet:
Afegeix els tomàquets ratllats o tallats a daus a la paella. Condimenta amb sal, pebre i les herbes aromàtiques al gust. Cuina a foc lent durant uns 20-25 minuts, fins que el tomàquet s’hagi reduït i les verdures estiguin ben integrades.
Toc final:
Remena ocasionalment per assegurar-te de que les verdures no s’enganxin al fons de la paella. La samfaina ha de quedar amb una textura melosa, però no massa líquida.
Serveix:
La samfaina es pot servir calenta o a temperatura ambient, com a acompanyament de carns com el porc, el conill o el pollastre, o de peixos com el bacallà o la tonyina.
També es pot utilitzar com a farciment per a coques o com a base per a altres plats.
Ja ho veus: la samfaina és un plat que destaca per la senzillesa i la seva capacitat per ressaltar el sabor natural de les verdures. És una recepta que es pot adaptar fàcilment a les preferències personals i als ingredients disponibles, i que la fa adient per a qualsevol època de l’any.
Si t’ha agradat aquesta publicació, potser també t’interessarà…
Definició, origen, exemples, il·lustracions i traduccions a altres idiomes de “tocat de l’ala”
Estar tocat de l’ala: Una expressió típica catalana
Significat de l’expressió “Estar tocat de l’ala”
L’expressió “estar tocat de l’ala” s’utilitza en català per referir-se a una persona que no està del tot bé mentalment, que té comportaments estranys o que sembla una mica boja. Vaja, que no hi és tot tota.
És una manera col·loquial de dir que algú no està en plenitud de les seves facultats mentals, sense arribar a ser un diagnòstic mèdic. Altres expressions similars en català inclouen “estar tocat del bolet” o “estar com un llum”.
Origen de l’expressió “Estar tocat de l’ala”
L’origen de l’expressió “estar tocat de l’ala” no és del tot clar, però es creu que prové del món de la caça i dels ocells. Quan un ocell està “tocat de l’ala”, significa que ha estat ferit i no pot volar correctament. Aquesta imatge es va traslladar d’alguna manera a les persones per indicar que algú no està funcionant de manera normal, que no gira del tot rodó, com si tingués una “ala” mental ferida.
Exemples de frases amb l’expressió “Estar tocat de l’ala”
Aquí tens alguns exemples de com es pot utilitzar aquesta expressió en frases quotidianes: “En Joan està tocat de l’ala, sempre parla sol pel carrer.” “No facis gaire cas de la Maria, està una mica tocada de l’ala.” “Aquest xicot està tocat de l’ala. Fa coses ben estranyes!”
“Estar tocat de l’ala” en anglès
En anglès, l’expressió “estar tocat de l’ala” es pot traduir de diverses maneres, segons el context. Incloem la traducció literal. Algunes traduccions comunes inclouen:
“To be a bit off one’s rocker” (literalment, “Estar una mica fora del seu coet”) “To have a screw loose” (literalment, “Tenir un cargol fluix”) “To be nuts” (literalment, “Estar boig”) “To be batty” (literalment, “Estar com un ratpenat”).
“Estar tocat de l’ala” en francès
En francès, l’expressió “estar tocat de l’ala” es pot traduir com:
“Être déjanté” (literalment, “Estar deslligat”) “Être cinglé” (literalment, “Estar boig”) “Avoir une araignée au plafond” (literalment, “Tenir una aranya al sostre”).
Hem Inclòs la traducció literal.
“Estar tocat de l’ala” en italià
En italià, l’expressió “estar tocat de l’ala” es pot traduir com:
“Essere fuori di testa” (literalment, “Estar fora del cap”) “Essere matto” (literalment, “Estar boig”) “Avere qualche rotella fuori posto” (literalment, “Tenir alguna rosca fora de lloc”).
Hem Inclòs la traducció literal.
“Estar tocat de l’ala” en castellà
En castellà, l’expressió “estar tocat de l’ala” es pot traduir com:
“Estar loco” “Estar chiflado” “Faltarle un tornillo”
Espero que aquest article t’hagi ajudat a entendre millor l’expressió “estar tocat de l’ala” i com es pot utilitzar en diferents idiomes. Si tens més dades a aportar, no dubtis a comentar-ho més avall a la secció de comentaris.I per cert, si t’ha agradat aquesta publicació, potser també t’interessarà:
Acudits sobre el menjar, la nutrició i l’alimentació
Aquí hi ha teca, tu! Un munt d’acudits que us deixaran ben tips… i si no us els podeu acabar en una sola lectura, no us amoïneu: hi ha més dies que llonganisses! Ja sabem que qui no té un all, té una ceba, però llegiu sense por, que el que no mata, engreixa, i les penes amb pa fan de més bon passar. Així doncs, tranquil·litat i bons aliments que això tot just comença. Ja ho veureu, n’hi ha per sucar-hi pa!
Acudits sobre el menjar, alimentació, nutrició…
—Tu menges sa? —Sa i malalt. M’encanta menjar.
—El meu fill es nega a menjar peix. Amb què puc reemplaçar-ho? —Amb un gat. Als gats els encanta menjar peix.
Ara us donaré un truc: quan dono als meus fills quelcom per menjar que s’han de repartir, deixo que siguin ells lliurement els que ho facin. Només hi ha una norma: un d’ells és el que talla, l’altre el que escull la seva part primer. Ni els de la NASA aconsegueixen tanta precisió.
Si mai moro ennuegat per menjar un osset Haribo, digues que vaig morir per un ós… i ja està… no cal donar més detalls.
Superpoders del segle XXI: Ser tolerant a la lactosa Poder menjar gluten Ubicar-se sense Google Maps No ofendre’s per qualsevol cosa Saber un número de telèfon de memòria
—Amor, truco perquè m’acabo de menjar una palmera. —De xocolata? —No, del passeig marítim. Dona’m els detalls de l’assegurança, vinga.
Soc d’aquelles persones que es mengen mig paquet de galetes, perquè la pinça pugui tancar bé… Doncs, jo l’he de menjar sencer, no tinc pinces per tancar-lo, una llàstina això de no tenir res amb què tancar el paquet!
Mama, si Déu ens dóna menjar, la cigonya porta els nens de París, i els Reis Mags ens porten regals… Em vols dir llavors, per a què serveix el pare en aquesta casa?
1912, a bord del Titànic: Menjar dolentíssim… servei lamentable… cabines esquifides… i això és només la punta de l’iceberg.
I pensar que va haver-hi un temps en que el pa amb oli era considerat menjar de pobres!
Un truc per menjar menys és fer-ho en un plat més petit. T’aixeques diverses vegades a omplir-lo i, encara que no ho sembli, això és exercici.
—Em vaig perdre a la muntanya durant dies i em vaig haver de menjar els meus propis excrements. —Però no hi havia mores o fruits silvestres? —És que a mi la fruita no m’agrada gaire.
“Llegir un bon llibre en silenci és com menjar xocolata la resta de la teva vida i no engreixar-te”
🍊Procuro menjar sa, i una mandarina m’esquitxa el seu suc a l’ull… Un donut de xocolata no em faria mai això.🍩
Estàs obsessionat en el menjar? A) Sí B) No C) Les dues anteriors son croquetes.
—I com et va a la presó? —Molt bé, mama. Tinc habitació, em donen menjar… —Porta’t bé que no et facin fora.
Amor és menjar-se la meitat de les postres que s’ha demanat el teu marit per a que no engreixi.
Vivim en un món on el menjar té massa químics i el sabó té civada, mel i vitamines. … menjaré sabó.
Ahir estava fent el menjar, se’m va acostar el meu fill i em va dir: “Pare, algun dia treballaré i t’ajudaré amb el menjar i les despeses de la casa”. Se’m van omplir els ulls de llàgrimes, ja té 38 anys el meu petitó.
Algunes cases estan tan netes que pots menjar del terra. A casa meva ho anomenem “la regla dels cinc segons”.
“El secret per a mantenir-se jove és viure honestament, menjar a poc a poc, i mentir sobre la teva edat.” (Lucille Ball, comediant, actriu, model i productora executiva nord-americà)
Des de que el meu dietista em va dir que només em podia menjar una porció de pizza ja no la tallo.
Coneixes aquest acudit? Dues senyores de mitjana edat estan en un hotel d’alta muntanya i una diu: —Aquí el menjar és d’allò més dolent… I l’altra contesta: —Sí, i a sobre les racions són tan petites! Doncs bàsicament, així és com em sembla la vida: plena de solitud, misèria, patiment, tristesa i, malgrat tot, s’acaba massa ràpid. Woody Allen, Annie Hall
—Quin és el teu plat preferit i per què? —El fondo, perquè hi cap més menjar.
Sembla que un nou estudi ha revelat que als humans ens agraden més plàtans que els micos. És cert. No recordo l’últim cop que em vaig menjar un mico.
Has provat mai de menjar-te un rellotge? Consumeix molt de temps!
Al Tribunal: —Com va morir el seu primer marit? —Per uns bolets que va ingerir. —I el segon? —També per uns bolets —I el tercer? —D’un cop al cap —I això? —És que no es volia menjar els bolets!
Semblo bona mare, però porto 20 minuts ajudant a buscar a la meva filla l’ou Kinder que em vaig menjar ahir.
—Ha de deixar el pa, el sucre i el vi. —Gràcies doctor. —No soc doctor. Soc caixer, i la seva targeta no li arriba.
—Fill quan mori et deixaré alguna cosa perquè puguis menjar tota la vida. —¿Diner? —No … una forquilla.
—Nen, a la post-guerra menjàvem qualsevol cosa i donàvem les gràcies. —Àvia, el pare ha fet coliflor. —Digues-li que se la fiqui pel cul!
Esperem que us hàgiu fet un tip de riure. No són pas acudits de pa sucat amb oli. Heu de reconèixer que alguns són bons i daltres simplement deliciosos. Si saps més acudits sobre menjar, comparteix-los a comentaris (més avall). Ah! I per cert, si t’ha agradat aquesta publicació, potser t’interessaran aquestes:
Avui a TDB us portem, literalment, el bo i millor. Veurem el seu significat, l’origen de l’expressió, uns quants exemples i com es tradueix a altres idiomes. Apa, som-hi!
Significat de l’expressió “El bo i millor”
“El bo i millor” és la part més selecta, exquisida, refinada o excel·lent d’alguna cosa o col·lectiu. És una manera de referir-se a allò que destaca per la seva qualitat o excel·lència. Per exemple, si diem que en una festa hi havia “el bo i millor de la ciutat”, ens referim a que hi assistiren les persones més destacades o influents.
Origen de l’expressió “El bo i millor”
L’origen de l’expressió “El bo i millor” es troba en la llengua catalana, on “bo” significa “de bona qualitat” i “millor” és el superlatiu de “bo”. Aquesta expressió s’ha utilitzat des de fa segles per descriure allò que és excel·lent, més distingit o de la màxima qualitat. La seva etimologia prové del llatí “bonus” i “melior”, que també tenen significats similars.
Exemples de frases amb l’expressió “El bo i millor”
Heus aqui uns quants exemples de com es pot utilitzar aquesta expressió en frases:
“A la festa hi havia el bo i millor de la societat gironina.” “Aquest restaurant ofereix el bo i millor de la cuina mediterrània.” “El bo i millor de la literatura universal està traduït al català.”
“El bo i millor” en anglès
En anglès, l’expressió equivalent seria “the cream of the crop” o “the best of the best”. Aquestes expressions també es fan servir per referir-se a la part més selecta o excel·lent d’alguna cosa. Per exemple:
“They introduced us to the cream of the crop of the Barcelona music scene.” (Ens van introduir al bo i millor de l’escena musical de Barcelona)
“El bo i millor” en francès
En francès, l’expressió equivalent és la famosa “la crème de la crème”. Per exemple:
“Ils nous ont présenté la crème de la crème de la scène musicale barcelonaise.” (Ens van introduir al bo i millor de l’escena musical de Barcelona). La crème de la crème.
“El bo i millor” en italià
En italià, l’expressió equivalent és “il meglio del meglio” o “la crema della crema”. Aquestes expressions també es fan servir per referir-se a la part més selecta o excel·lent d’alguna cosa. Per exemple:
“Ci hanno presentato il meglio del meglio della scena musicale di Barcellona.” (Ens van introduir al bo i millor de l’escena musical de Barcelona)
“El bo i millor” en castellà
En castellà, l’expressió equivalent és “lo mejor de lo mejor” o “la flor y nata”. Aquestes frases s’utilitzen per descriure allò que és de la màxima qualitat. Per exemple:
“Nos presentaron a lo mejor de lo mejor de la escena musical barcelonesa.” (Ens van introduir al bo i millor de l’escena musical de Barcelona)
El blog tocatdelbolet.cat és un espai dedicat a la llengua i la cultura catalanes. En aquest blog, hi trobaràs una gran varietat de continguts relacionats amb expressions típiques, acudits, microrelats, tradicions catalanes… i molt més. N’hi ha per triar i remenar! És un recurs excel·lent si vols aprofundir en la riquesa lingüística i cultural de Catalunya i també, per què no, passar-ho bé.
Espero que aquest article t’hagi estat útil! Si tens alguna altra pregunta o et cal més informació, més avall tens la secció de comentaris.
Microrelat, ficció, literatura, microrelats en català.
El miracle de Wörgl Relat basat en una història real
A la petita ciutat austríaca de Wörgl, en el més cru de la Gran Depressió, el panorama era devastador: indigents per onsevulla, fred, fam i desolació… Aquell any 1931 va ser especialment funest; un darrere l’altre, els comerciants van anar tancant els seus negocis: Hans el barber, Maximilian el manyà, Stefan el ferrer, fins i tot el petit Florian, l’enllustrador… Alguns es van llevar la vida, uns altres no van tenir cap altre remei que abandonar els seus oficis i apuntar-se a l’abisme d’una mendicitat mortificadora.
Michael Unter, l’alcalde, aclaparat davant d’aquell daltabaix, va introduir una mica a la desesperada un bitllet local amb l’anodí nom de Arbeitsbestätigung (“certificat de treball”) per a, d’alguna manera, estimular l’economia. La idea era que aquella mena de bitllet perdés valor amb el temps (un 1% mensual), la qual cosa incentivaria la gent a gastar-la ràpidament enlloc d’estalviar-la.
Al malparat municipi austríac, l’efecte va ser que aquell bitllet amb “taxa d’oxidació” va augmentar la circulació dels diners, va reduir la desocupació i va revitalitzar l’economia local, ja que la gent volia gastar-la el més aviat possible amb la condició que no perdés valor. En poc temps, Wörgl va experimentar una millora tan notòria que l’experiment es va fer conegut com “El miracle de Wörgl”.
La notícia es va difondre ràpidament pel país, fins al punt que diversos pobles i ciutats que patien l’impacable assot de la crisi econòmica, es van interessar per l’experiment i van enviar emissaris a parlar amb l’alcalde. Michael Unter es va oferir encantat a revelar els secrets d’aquell miracle tan insòlit, d’aquella benaurança que havia retornat el somriure i l’esperança a tants conciutadans que poc abans es trobaven en el pou més fosc de la desesperació.
No obstant això, la notícia va arribar també a oïdes del governador del Banc Central d’Àustria, que davant d’aquella amenaça al monopoli de l’emissió de moneda, va aconseguir prohibir l’experiment.
Malgrat la seva breu durada, el “miracle de Wörgl” continua esent un exemple interessant de com les innovacions monetàries poden impactar positivament en una economia local.
