Com fer pagar impostos als robots i la Renda Bàsica Universal de manera que tots hi sortim guanyant?
Idees estrafolàries: fer pagar impostos als robots, la renda bàsica universal i la Seguretat Social.
Els robots pagaran mai impostos? Pot semblar ciència ficció, però aquest debat ja està sobre la taula. Algunes persones fins i tot s’atreveixen a dir que contribuiran decisivament a l’anomenada Renda Bàsica Universal.
La Renda Bàsica Universal (RBU) és una proposta de política sociopolítica en la qual tots els ciutadans d’un determinat país reben una subvenció econòmica estipulada legalment i igualment establerta. Una renda bàsica es pot implementar a nivell nacional, regional o local.
Val a dir que aquí entenem robots en el seu concepte ampli: des d’ordinadors equipats amb intel·ligència artificial i potents algoritmes als androides com els de Boston Dynamics o l’Asimo d’Honda.
Durant la revolució industrial, els operaris treballaven moltes hores a la cadena de muntatge, una feina pesada i poc qualificada. Però té cap sentit en ple segle XXI?
En un futur es més que probable que força feines encara requereixin humans. Aquelles feines que impliquen un tracte humà (docents, educadors socials, terapeutes, psicòlegs…) o que tinguin una vessant artística o creativa (dissenyadors, artesans, pintors, escriptors, artistes en general…).
De fet, hi ha una web que et diu quines possibilitats hi ha de que la teva feina acabi essent substituïda per un robot: Will robots take my job?
Per a tranquil·litzar-nos tots plegats una mica, també apareixeran moltes noves ocupacions que encara ni existeixen.
Però els robots, amb algorismes cada cop més sofisticats, acabaran substituint més i més treballadors humans per fer qualsevol tasca que es pugui convertir en algoritmes. Un caixer automàtic substitueix de mitjana 6 treballadors d’una sucursal bancària, Wall Mart va substituir els seus comptables per ordinadors, els algorismes regeixen les finances, i a les línies de muntatge ja hi veiem més robots que humans.
El quid de la qüestió és trobar una fórmula guanyadora per a tothom: les persones que perden la feina a causa dels robots, els mateixos robots i els empresaris.
Però és això possible?
Una proposta molt innovadora ha sorgit de la comunitat Blockchain: Què passaria si els robots paguessin impostos en criptomonedes?
El sistema funcionaria així:
Els robots farien la seva feina, per la qual cosa rebrien un sou en monedes digitals;
després destinarien un terç del seu sou a pagar el seu manteniment, un terç es destinaria a la cartera dels ciutadans (l’esmentada Renda Bàsica Universal) i l’altre terç pagaria la Seguretat Social
la gent podria pagar béns i serveis amb els diners de la RBU.
els empresaris se’n beneficiarien i podrien reinvertir i continuar oferint béns i serveis als ciutadans. Sembla ben bé un cicle virtuós.
Pot ser que triguem una mica a acostumar-nos-hi, però ja estem avesats a les màquines dispendadores, els caixers autòmatics i a parlar amb Siri o Cortana, els nostres assistents virtuals. Per no parlar del xat GPT!
Sembla una fórmula win-win-win brillant que podria convertir un futur sovint albirat com a distòpic en un altre d’alternatiu on la gent gaudiria de més temps lliure. Al cap i a la fi, els robots realitzen tasques avorrides i repetitives que als humans normalment no ens agrada fer. Hi ha criptomonedes que generen un subproducte anomenat gas que sembla que es podria destinar a aquesta Renda Bàsica Universal.
Seria un gran avenç en la història de la humanitat, tant en termes socials com tecnològics. Queda per veure si només es tracta de xerrameca o és una proposta seriosa.
Robots dibuixats per Intel·ligència Artificial
Si t’ha interessat aquesta publicació, potser t’agradarà llegir:
Les monedes de quatre quartos van ser emeses a Barcelona durant l’ocupació francesa en el context de la guerra del francès, és a dir, entre 1808 i 1814. Malgrat que en els catàlegs apareix moltes vegades que van ser iniciativa de Josep I Bonaparte, la veritat és que van ser unes monedes encunyades per ordre del compte de Baleta. Per tant, eren iniciatives locals. Va ser l’ajuntament de Barcelona, que en veure que no hi havia prou moneda menuda, va decidir emetre moneda de coure. Els francesos només van donar el permís per emetre-les, però el disseny i la fabricació van ser del tot locals. A l’anvers hi posava ‘En Barcelona’ i l’any d’encunyació i al revers hi apareixia l’escut de Barcelona amb adorns vegetals (fulles d’alzina).
Hi havia monedes de mig quart, d’un quart, de dos quarts, essent el valor més gran el de ‘4 quartos’. La de 4 quartos és la més abundant, i les més petites costen més de trobar.
Moneda de ‘mig quarto’
Moneda de ‘4 quartos’, 1809.
Context històric: la guerra del francès
Barcelona va ser ocupada per les tropes franceses el 12 de febrer de 1808. La insurrecció de maig/juny de 1808 va provocar certa escassetat monetària i va empitjora els problemes de subministrament, tot obligant les autoritats de la ciutat a obrir un taller (o seca). Barcelona es manté ocupat fins al 30 de maig 1814. La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d’Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que va començar el 1808 amb l’entrada de les tropes napoleòniques, i que va arribar a la seva fi el 1814, amb el retorn de Ferran VII d’Espanya al poder. El motiu de fons era la pretensió de Napoleó d’instal·lar el seu germà Josep Bonaparte al tron espanyol després de les abdicacions de Baiona.
Seca
Sembla que van ser encunyats a l’edifici de la Seca de Barcelona. La seca és la casa o taller on es fabiquen les monedes. L’Antic edifici de la Seca es troba a Barcelona, dins de l’illa de cases entre els carrers Flassaders (40-40A), Seca (2A, 2B i 2C) i Mosques (9-11), molt a prop de Santa Maria del Mar i el mercat del Born.
Valor numismàtic
La moneda de 4 quartos (coneguda també com la de Josep I Bonaparte, del 1808-1814) pertany al catàleg de monedes de Catalunya. És una moneda que si ve costa de trobar als mercats, es pot comprar amb certa facilitat a col·leccionistes, numismàtiques o a fires especialitzades. Quan valen les monedes de 4 quartos? Com veieu a la taula, el preu oscil·la entre els 1,00€ i els 250,00€ en funció de l’estat de conservació. Aquest preu es fixa en funció de l’oferta i la demanda en el món del col·leccionisme, per tant, pot anar variant.
L’expressió, ja una mica en desús ‘amb tots els quatre quartos’ és una locució adverbial que significa absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, cent per cent, del tot, completament, complidament, plenament, sense faltar-hi res, totalment
Esperem que aquesta publicació t’hagi agradat. Si saps més detalls sobre aquesta moneda, no dubtis a compartir-los als comentaris.
Els Ximplets: regals originals en català. Fes clic a la imatge de sota:
Si t’ha agradat aquesta publicació, potser t’interessarà:
Significat, origen, exemples i traducció a altres idiomes.
Significat
Expressió per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats. També és un crit d’ànim. Quan es diu ‘endavant les atxes’ es manifesta el ferm propòsit d’iniciar, continuar o perseverar tant sí com no en el que ja s’ha començat, malgrat els obstacles que es puguin presentar.
Origen
Crit per indicar que una processó pot avançar. En certes processons solemnes, les atxes (ciris grossos) anaven al capdavant tot obrint pas. Una atxa és un ciri gran i gruixut amb forma prismàtica i quatre blens. El mot ‘atxa’ deriva del llatí facula, un diminutiu de fax, -cis (‘torxa’).
Exemples
—Vols dir que ens en sortirem? —Oi tant que sí. Endavant les atxes!
Tan hi fa si plou o neva, durem aquest vaixell a bon port. Endavant les atxes!
Les dificultats de la vida no son per a destruir-te, sinó per a que te n’adonis del teu potencial ocult. Au, vinga, ànims! Endavant les atxes!
Fins ara la temporada no es pot dir que sigui pas bona. Però ens en sortirem. Endavant les atxes!
Les dificultats superades son oportunitats guanyades. No defalliu i endavant les atxes!
Endavant les atxes en anglès
L’expressió més similar a ‘endavant les atxes’ que podem trobar e la llengua de Shakespeare és ‘Press on regardless’; també es diu ‘Press ahead regardless’ (que es pot traduir com ‘seguiu endavant passi el que passi’).
Endavant les atxes en francès
En francès es pot traduir com ‘continuer à avancer, en dépit de tout’ (literalment, continuar avançant, malgrat tot’).
Endavant les atxes en castellà
En castellà és ‘Adelante con los faroles’ (literalment, ‘endavant amb els fanals’*). *Traduït per als companys i companyes de la Catalunya Nord.
Si t’ha agradat aquesta publicació, has de saber que en aquest bloc hi trobaràs un munt d’expressions catalanes (modismes, dites, proverbis, refranys…). No te les perdis. Comparteix el català!
Acudits sobre Catalunya, la llengua catalana i els catalans.
Catalans i catalanes, ja son aquí els acudits sobre el català! Gaudiu-ne perquè n’hi ha per sucar-hi pa. De fet, n’hi ha per llogar-hi cadires. Alguns son de traca i mocador, d’altres una mica bluf… però és que idear acudits, no és bufar i fer ampolles. Renoi! Alça Manela! N’hi ha a cabassos. Doncs apa, som-hi, que és tard i vol ploure…
— Admet vostè haver assassinat aquest home tot assestant-li 124 cops de diccionari? — Deia “hi ha que”, “enfermetat” i “aconteixement”. — Absolt!
Ja és oficial! Acabo de treure el meu primer llibre en català. Estic molt content! De totes maneres, en tres setmanes l’hauré de tornar a la biblioteca.
— Què et passa? — M’he quedat sense feina i se m’acumulen els deutes. — T’entenc perfectament… — Ah sí? És que a tu t’ha passat el mateix? — No, però també parlo català i t’entenc perfectament… — Per què no te’n vas a la…? — T’entenc, t’entenc…
Rodalies funciona amb normalitat; és a dir, cap tren va a l’hora.
El President de Catalunya visita en viatge oficial la Xina i s’entrevista amb Xi Jinping. El president, tot d’una, li comenta: “és que nosaltres som set milions i mig d’habitants!”, i el Secretari General xinès li replica: “Ah sí? I en quin hotel us allotgeu?”
Bueno > Bé Aconteixement > Esdeveniment Hi ha que dir > Cal dir / Val a dir
— Això no m’havia passat mai. — No et preocupis amor, ha estat un vist i no vist. — Estàs fent llenya de l’arbre caigut? — Arbre, diu…! 🤣
— Et saps l’acudit del jove que estava entre dos adverbis negatius? — No, noi, no…
Perdo quan l’oficial de policia diu “Papers” i jo dic “tisores”?
Per què els catalans mengem cargols? Perquè no ens agrada el menjar ràpid.
— Senyor Domènech, on va tan rabent, circumspecte i esmaperdut? — Doncs anava a cagar, però ara vaig a buscar un diccionari.
Un astronauta perdut a l’espai.
El meu avi, el meu avi, el meu avi… va anar a Cuba….! El teu avi, el teu avi, el teu avi… Ja sabem de quin peu calçava, el teu avi, i què hi anava a fer, a Cuba.
— Sortim al carrer! Fa bon dia. — No, jo em quedo a casa fent solfeig: a MI RE MI FA QUE FAci SOL.
Una vaca li diu a una altra: —Muuu I l’altra li respon: — M’hooo has tret de la boca.
Dos iaios: — Per fi m’he pogut comprar l’aparell per a l’orella. — I quan t’ha costat? — Dos quarts de cinc.
PD del gat filòleg: en català, es diu mem, no meme.
Per què abreviatura és una paraula tan llarga????
Tot aprenent anglès… Fart en anglès vol dir ‘pet’ Pet en anglès vol dir ‘animal de companyia’ Fang en anglès vol dir ‘ullal’ Clot en anglès vol dir ‘coàgul’ Pit en anglès vol dir “fosa” Any en anglès vol dir “qualsevol” Bell en anglès vol dir “campana” … Falsos amics, falsos amics per tot arreu! False friends.
‘Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense’ ~ Ovidi Montllor.
Una senyora, al supermercat: — No hay derecho, no entiendo lo que pone aquí. ¡Está en catalán! — Señora, no está escrito en catalán, sino en francés. — ¡Ah!, si es francés, no pasa nada.
Aquí hi ha gat amagat* *Algú més s’ha fixat que la frase ‘Aquí hi ha gat ama-gat‘, amaga un gat?
Cas real… — … ¿Y eso de “data” qué es? — Data es “fecha”. — ¿Pero ‘fecha’ no era hígado? — Collons!
—Perdoni, sap si Joan Maragall té correspondència amb Balmes? —No ho crec pas, ja fa força temps qua van morir.
— M’han regalat un despertador! — Ja era hora! — I unes ulleres! — Ja veig… — I un mapa! — Vés per on! — I una balança de disseny! T’agrada? — No m’acaba de fer el pes. — I roba d’entretemps! Què et sembla? — Pse pse, ni fred ni calor. — I 5 seients de disseny! — N’hi ha per a llogar-hi cadires! — I estris per cuinar! — Vatua l’olla! — I un vestit rosa amb cavallets de mar. — Tela marinera…
Esperem que us hagin agradat aquests acudits sobre la llengua Catalana i Catalunya. Si en sabeu més, no dubteu a compartir-los als comentaris. Salut i llarga vida al català!
Significat, exemples, equivalents en altres idiomes.
Significat
Es diu que quelcom –o una situació– son flors i violes quan és fàcil i agradable o quan va tot bé. També s’empra bastant en la seva forma negativa: no son flors i violes, o no tot son flors i violes, que vol dir que no tot resulta senzill i fàcil. 🌸
Exemples
Els primers anys de casats, tot van ser flors i violes.
Aquí s’ha de pencar. Què et pensaves? No tot son flors i violes.
Si la gent comparteix continguts en català a les xarxes, tot seran flors i violes.
Son flors i violes o no tot son flors i violes?
Ser flors i violes en alemany
Ein Kinderspiel sein (literalment, ser un tros de pastís)
Ser flors i violes en anglès
– It’s a cinch (literalment, és una coseta)
– It’s a piece of cake (literalment, és un tros de pastís)
Ser flors i violes en basc
– Hanka azpi egin (literalment, sota la cama)
– Kaka baino errazago (literalment, més fàcil que una merda)
Ser flors i violes en castellà
– A las mil maravillas (literalment, a les mil maravelles)
– No todo el monte es orégano (no tota la muntanya és orenga)
Ser flors i violes en francès
– C’est simple comme bonjour (literalment, és senzill com bon dia)
– C’est un jeu d’enfant (literalment, és un joc de nens)
– Ça va tout seul (literalment, va tot sol)
– Ça va comme sur des roulettes (literalment, va com un rellotge)
Ser flors i violes en italià
Essere tutto rose e fiori (literalment ser tot roses i flors). Aquesta s’hi assembla força.
No tot son flors i violes en romanès
Nu totu-i numai lapte şi miere (literalment, no tot és llet i mel)
Origen del mes d’agost, refranys, esdeveniments i famosos
Origen del mes d’agost
L’agost és el vuitè mes de l’any en el calendari gregorià i té 31 dies. En l’antic calendari romà es deia sextilis perquè ocupava la sisena posició, però se li va canviar el nom a augustus en honor de Cèsar August (Caesar Augustus, en llatí), el primer emperador romà.
Símbols del mes d’agost
Els seus símbols són el zèfir (un vent suau que tendeix a venir de ponent), el gladiol (una planta) i el Sagrat Cor per als catòlics.
Gladiol
Refranys sobre el mes d’agost
Pluja d’agost, safrà, mel i most.
Pluja d’agost, bona per als horts.Quan l’agost plora, la verdura és bona.Si plou massa per l’agost, no gastis diners amb most.
Ni a l’agost caminar, ni al desembre navegar.
Ni per l’agost, ni pel gener, no estiguis al sol sense barret.
L’agost corrent, signe corrent.
L’aigua d’agost fa espès el bosc.
El bon nap, per l’agost ha d’ésser nat
Les pluges d’agost duen la tardor.
Per l’agost, post el sol, post el bon temps.
Pluges fortes per l’agost, bolets a l’octubre.
Esdeveniments del mes d’agost
L’1 d’agost se celebra la Independència de Suïssa. El 3 d’agost se celebra la partida del Port de Pals de la Frontera (Huelva, Andalusia, Espanya) de les tres caravel·les que al comandament de Cristòfor Colom van protagonitzar el descobriment d’Amèrica. El 6 d’agost se celebra la fundació de Bogotà (Colòmbia). El 6 d’agost se celebra la Independència de Bolívia. El 6 d’agost de 1945, a Hiroshima (Japó), els Estats Units fan detonar la primera de les dues bombes atòmiques sobre població civil de la història. El 7 d’agost de 1819 es produeix la Batalla de Boyacá a Colòmbia, amb la qual es concreta la independència nacional.7 El 8 d’agost de 1940 a Kure (Japó), és botat el cuirassat Yamato, el vaixell de guerra més pesat i majorment armat de la història. El 8 d’agost de 1945 La Unió Soviètica llança una ofensiva sobre Manxúria. El segon diumenge d’agost se celebra el Dia del Nen a Xile.8 El 9 d’agost de 1945, a Nagasaki (Japó), els Estats Units fan detonar la segona bomba atòmica sobre població civil de la història. El 9 d’agost de 1969, a la mansió 10050 de Cel Drive a Los Angeles (Califòrnia), membres de la secta La Família (Charles Manson) assassinen cinc persones, entre elles la famosa actriu Sharon Tate. El 10 d’agost de 1809, a Quito (Equador) es produeix l’aixecament autonomista en suport al deposat rei d’Espanya (Carlos IV). Aquest fet es coneix com el primer crit d’independència.10 El 13 d’agost de 1521 la ciutat de Tenochtitlan, capital de l’Imperi Mexica, sucumbeix davant les tropes d’Hernán Cortés. El 14 d’agost de 1945 el Japó es rendeix, posant fi a la Segona Guerra Mundial. El mes d’agost de 2021 van néixer 5008 nados a Catalunya.
Famosos nascuts el mes d’agost
Úrsula Corberó, Ingrid Rubio, Sean Penn, Robert de Niro, José Coronado, Halle Berry, Alfred Hitchcock, Antonio Banderas, Rafael Masí…
I fins aquí la publicació sobre el mes d’agost. Esperem que t’hagi agradat. Recorda que en aquest bloc hi ha un munt de contingut interessant: dites, modismes, refranys, acudits, relats… No t’ho perdis!
Semblar el cul d’en Jaumet,
que no pot seure ni estar dret.
Significat
Dit d’algú que no s’està mai quiet. «Semblar el cul d’en Jaumet, que mai no està quiet»: ser algú molt actiu i bellugadís. També hi ha el refrany «El cul d’en Jaumet, que no sap seure ni estar dret».
Origen
Molt bé, però d’on ve l’expressió ‘semblar el cul d’en Jaumet’? És probable que l’expressió es basi en un tal Jaumet, un captaire peculiar que tocava el flabiol tot bellugant-se i que va existir realment. Una dita que es va crear a partir de l’expressió és: Semblar el cul d’en Jaumet, que no pot seure ni estar dret.
Sembles el cul d’en Jaumet, que no pot seure ni estar dret
Exemples
— M’he apuntat a un curs d’anglès, un de guitarra i un altre de Mindfulness. — Caram, sembles el cul d’en Jaumet, que mai no està quiet! — No me n’he sabut estar. — Ets una mica tastaolletes. A veure si els acabes. — Ja hi pots pujar de peus. — En fi, ja me’n faràs cinc cèntims.
El cul d’en Jaumet en anglès
En anglès existeix un modisme molt curiós, però alhora molt gràfic, que és ‘have ants in your pants’, per exemple: Aquest no para d’anar amunt i avall, sembla el cul d’en Jaumet. He is always on the go, he’s got ants in his pants.
El cul d’en Jaumet en francès
En francès tenim l’expressió ne pas tenir/rester en place Aquesta noia sembla el cul d’en Jaumet. No para mai quieta. Elle a la bougeotte, cette fille. Elle ne reste jamais en place.
El cul d’en Jaumet en castellà
En castellà és ‘Ser un culo de mal asiento’ (que es podria traduir, pels companys de la Catalunya Nord, com ‘Ser cul de mal seure’).
I fins aquí la publicació d’avui. Esperem que t’hagi agradat.
Cada vegada que comparteixes les publicacions d’aquest bloc, fas gran el català. Et recordem que al canal t.me/stickerscat pots trobar un munt d’expressions i dites catalanes amb els seus adhesius virtuals corresponents (més coneguts com a stickers).
Acudits sobre l’amor, el matrimoni i el món de la parella
Lord Byron va escriure ‘Tinc grans esperances de que ens estimarem tota la vida, molt, com si mai ens haguéssim casat’, i en Cassen deia “l’amor passa, però ell/ella es queda”. Ai l’amor… a alguns no els toca mai, a d’altres els truca a la porta mentre estan passejant el gos, i uns quants afortunats fan un match com una casa de pagès.
Sigui com sigui, avui us portem una bona col·lecció d’acudits sobre l’amor; n’hi ha de tots colors, per triar i remenar… tot i que ni esperem que sigui amor a primera vista ni us volem trencar el cor… només aspirem a que tingueu una estona agradable. Recordeu que en aquest blog hi trobareu un munt d’acudits, per triar i remenar.
Apa doncs, som-hi!
❤️ Acudits sobre l’amor, el matrimoni i el món de la parella ❤️
—T’estimo! —Necessito una mica de temps i distància… —Vols calcular la velocitat?
— Maria, tu encara m’estimes? — Pep, t’has fixat que el butaner ve cada setmana a portar la bombona? — Ara que ho dius, sí. — Doncs tenim vitro.
❤️❤️❤️
Va tenir una relació amb un fabricant de veles per a vaixells… i tela marinera!
❤️❤️❤️
Si sortiu amb un carter, no correu a l’hora de segellar el vostre amor… podria haver-hi un gir postal.
❤️❤️❤️
— Tu i jo què som? — Pronoms personals. Segona i primera persones del singular. — No, però parlo de nosaltres. — Primera del plural.
Els Ximplets: regals originals en català. Fes clic a la imatge de sota:
❤️❤️❤️
—Amor, he convidat els meus pares a sopar. No et fa res, oi? —Cap problema. Passeu-ho bé i no tornis gaire tard 😘
❤️❤️❤️
Amor, avui dinem a casa de la meva mare.
Aquest missatge ha estat eliminat Aquest missatge ha estat eliminat Aquest missatge ha estat eliminat Aquest missatge ha estat eliminat
Cari?
OK
❤️❤️❤️
El meu coach de control de l’ira ha tingut un afer amb la meva dona. Estic lleugerament decebut. (Gary Delaney)
❤️❤️❤️
La gent gran celebra el dia dels enamorats a les cataractes del Viagra.
❤️❤️❤️
—T’estimo, vols sortir amb mi? —Truca’m quan tinguis 18 anys. —Però si en tinc 26! —Ho sé…
❤️❤️❤️
He rebut una invitació de bodes i a la carta hi indicava el número de compte. He domiciliat allà l’aigua i el gas. Tot un detall, per part dels nuvis.
❤️❤️❤️
—He començat a veure algú. —Vols dir en el sentit de cites o al·lucinacions?
❤️❤️❤️
Estat civil:
🟩 Solter 🟩 Casat 🟩 Divorciat ✅ Seu, que t’explico
❤️❤️❤️
Usos inquietants del mot ‘etcètera’ 😰
—Aquest nen no s’assembla a mi! —Bé, ja saps, estava sola i avorrida a casa, va venir el lampista, després el del gas, després el venedor aquell tan simpàtic, una cosa va dur a l’altra, etcètera.
❤️❤️❤️
— Què et fa mal? — La mà. — Per què? — De tant de pensar en tu. — Ets fastigós. — Doncs no et torno a escriure cap més carta, apa!
❤️❤️❤️
— Amor, necessito un xampú. — En tens un a la dutxa. — Ja, però és per cabells secs i jo ja el tinc mullat. — Encara sort que ets guapo…
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un escapista, casat i amb criatures. Amb tantes obligacions, la relació no va prosperar. Ell estava lligat de mans i peus.
❤️❤️❤️
Surt amb un carnisser molt treballador. La veritat és que sua la cansalada. Ara estan mirant dates per casar-se, però no hi ha pressa: hi ha més dies que llonganises.
❤️❤️❤️
Va sortir amb la Gemma Roca, una geòloga. Quan ella -que ja veia que ell era un diamant en brut- li va demanar matrimoni, es va quedar de pedra.
❤️❤️❤️
🪐 Va sortir amb una astrònoma que li feia veure les estrelles. Ell estava flotant, com en un estat d’ingravidesa. Era una sensació supernova. Reien, sortien, i es deixaven quantitats astronòmiques en viatges i restaurants. I per a ella, ell era un sol. Ah, l’amor! Quin sentiment més universal! Però de sobte, la relació va fer un gir copernicà i ella va sentir una gran atracció per un altre que sempre estava al seu voltant, com un satèl·lit. Ell ho atribueix a alguna força fosca, perquè aquell xitxarel·lo estava a anys llum d’ella, a una distància desorbitant. Ell va caure en un forat negre de tristesa. Després va estar de mala lluna una bona temporada. Però el tema ja no tenia tanta gravetat. Ara ja ha refet la seva vida, tot deixant enrere aquella nebulosa.
❤️❤️❤️
☠️ Vaig sortir amb un assassí en sèrie que em feia la vida impossible.
❤️❤️❤️
La golejadora de l’equip va sortir una temporada amb l’àrbitre. Però en aquella relació se sentia anul·lada, fora de joc.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un cuidador de cavalls. Amb el temps s’han fet parella estable. Diuen que ella porta les regnes de la relació. La conec. Tot quadra. 🐴
❤️❤️❤️
🤚❤️ Va sortir amb un quiromàntic que no parava de gastar: tenia la mà foradada. Alguns fins i tot deien que tenia la mà llarga i fotia mà a la caixa. Per sort, ella tenia mà esquerra i el sabia portar. Es podria dir que, en aquesta mena de casos, hi tenia la mà trencada. Van decidir ordenar la consulta (que estava deixada de la mà de Déu) i començar a treballar plegats. Al cap de poc, ella ja ho tenia tot per la mà.
Quiromància: art d’endevinar el passat d’una persona i de predir-li el futur mitjançant l’examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un podòleg. La relació va començar amb mal peu. Ell no tocava de peus a terra. Ella anava amb peus de plom per no ofendre’l, però, en una discusió, ell li va dir que sentia haver tingut una amant (fet que ella no sabia). Es va ficar de peus a la galleda. Després de la revelació, la cosa no donava peu a grans discursos de comiat. Però vaja, ara ja no estava lligada de mans i peus. Ell se’n va anar, capcot i afligit, tot arrossegant els peus, però a ella no li feia cap pena: ja sap de quin peu calça!
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un jardiner fort com un roure, tot i que al principi sempre la deixava plantada. Però un cop la llavor de l’amor va germinar, tot van ser flors i violes.
❤️❤️❤️
Va tenir un amor platònic amb un filòsof. Ell li deia: o ho acceptes o ho Descartes. Un dia, en ple banquet, el molt pesat li va fer tot un discurs del mètode que havia seguit per fer el pollastre al forn. En fi, per entendre l’art de sobreviure a un amor tan impossible, caldria fer tota una investigació sobre l’enteniment humà.
❤️❤️❤️
El banquet, de Plató Investigació sobre l’enteniment humà, de David Hume El discurs del mètode, de René Descartes. L’art de sobreviure, d’Arthur Schopenhauer
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un pintor, expert en l’art de la seducció. Només una pinzellada: al principi la cosa pintava bé, però al cap del temps, la convivència es va anar fent Dalí-rant, ella no va cometre cap Klimt, però les mostres d’afecte entre tots dos van anar Cézanne, sobre tot quan ella va conèixer l’inspector de la companyia Degas un dia que feia molta Kahlo… Estava clar, no era una qüestió de Matisse: finalment va veure que no hi pintava res en aquella relació.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’una escriptora, però ella sempre volia tenir l’última paraula i tenia la mania de posar els punts sobre les Is. El fet de que l’altre s’ho prengués tot al peu de la lletra, no ajudava. Era la Crònica d’una mort anunciada. El procés es va anar allargant. Sovint s’alternaven Guerra i pau, amb moments de tensió i altres d’indiferència i Solitud (no eren precisament Romeo i Julieta). Amb el temps, la relació va experimentar una Metamorfosi. Al final, tot fent un cafè a La plaça del diamant, van decidir girar pàgina i continuar com amics. Tot plegat, Molt soroll per no res.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un mariner. Al principi tot anava la mar de bé. Ell volia portar el timó de la parella, i ella li seguia la corrent… però al final la relació va naufragar. Feia temps que la cosa anava a la deriva. Alguns afirmen que era una relació en coberta.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un fabricant de calendaris, però aquella relació tenia els dies comptats.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un astronauta, però va tenir un accident de gravetat. Al final van agafar un advocat estrella, que va aconseguir una indemnització desorbitant, tot i que ell pensava que no n’hi havia per tirar coets.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un compositor. Al començament tot era armonia, però a ell li agradava donar la nota. Un dia, ella el va dur a sopar i li va demanar matrimoni (a veure si sonava la flauta per casualitat i li deia que sí). Ell va dir que sí mentre endrapava els postres de músic.
❤️❤️❤️
Va casar-se amb un granjer… però algú va sembrar la discòrdia en el matrimoni i va fotre el camp.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un banquer, però només era per interès, fet que va ser de capital importància en el seu divorci.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un fuster. El paio era un armari… i, és clar, van fotre un clau. Era de calaix que acabaria així.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un matemàtic, però li feia fer càlculs mentals cada dos per tres. Van anar a viure junts i allò semblava can seixanta. Li va dir mil vegades que afluixés, li havia cantat les quaranta. Al final va tocar el dos. Se’n va anar un dia que queien quatre gotes i ara ha començat de zero.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’un pizzer. Però només el volia per la pasta. A més, era un agitador de masses.
❤️❤️❤️
Es va enamorar d’una fabricant de boomerangs. Ara estan distanciats. Però tornarà…
❤️❤️❤️
Va sortir amb el socorrista, però s’ofegava en aquella relació.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un soldador, però es va cremar. Després es va fer soldat.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un ventríloc, però era una relació de submissió, es limitava a fer tot el que li manava, com un simple titella.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un pescador i es va quedar enganxada a les seves xarxes.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un xofer, i tot va anar sobre rodes.
❤️❤️❤️
— Et deixo! — És perquè actuo com si ho sabés tot? — SÍ! — Ho sabia…
❤️❤️❤️
“Si t’agrada una dona, demana-li de sortir. Sempre dirà que sí” ~ Brad Pitt.
❤️❤️❤️
Abans sortia amb una astronauta, però necessitava més espai.
❤️❤️❤️
Ets la meva alergia! Ai, que bonic ❤️ LLegeix bé, que segur que has llegit alegria.
❤️❤️❤️
Detesto que un matrimoni discuteixi davant meu. Podrien tenir la decència d’esperar que em vesteixi i me’n vagi, no?
❤️❤️❤️
Quan em vaig casar amb la meva dona, també em vaig casar amb la meva millor amiga… cosa que es veu que és il·legal. (Gary Delaney)
❤️❤️❤️
És l’aniversari de la meva dona, i fa dies que té tot de revistes de joieria escampades pel menjador. 🤔 Li regalaré un revister!
❤️❤️❤️
— Has desencadenat un procès bioquímic al meu hipotàlem que ha causat segregació de dopamina. — Què? — Que estic enamorat de tu! — Hipo què?
❤️❤️❤️
— Bé, on anem? — Allà on ens porti el vent i ens digui el cor. — Senyor, sigui més específic o baixi del taxi.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un piròman, però es va apagar la flama.
❤️❤️❤️
Va sortir amb una farmacèutica, però la va deixar perquè no li quedava més remei.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un mecànic, però la cosa no arrencava.
❤️❤️❤️
Va sortir amb un fotògraf, però el va deixar per negatiu. Ell va acceptar la decisió sense rebel·lar-se.
❤️❤️❤️
☠️
—Amor, què fas a la finestra? —Estava pensant si tancar-la o saltar… —Salta, ja la tanco jo.
❤️❤️❤️
Sóc solter per elecció. (Només que no pas per la meva elecció).
❤️❤️❤️
Amor meu, és clar que el fet que fossis solter durant tots els anys d’universitat va ser per decisió… per decisió pròpia de totes les noies del campus.
❤️❤️❤️
Fa tanta calor que fins i tot trobo a faltar els teus freds missatges.
❤️❤️❤️
—Torno a casa, i va i em trobo la meva dona fent un trio amb un masai i un pigmeu! —Tranquil, tots els matrimonis tenen alts i baixos.
❤️❤️❤️
“M’encanta estar casada. És fantàstic trobar aquella persona especial a qui vols molestar la resta de la teva vida”. ~Rita Rudner
❤️❤️❤️
La meva dona m’ha deixat una nota a la nevera on posa “Això no rutlla”. Ja fa una hora que l’estic revisant, i la nevera funciona perfectament.
❤️❤️❤️
—Què et passa? —La meva dona m’ha deixat per un altre. —T’entenc perfectament… —Ah sí? És que a tu t’ha passat el mateix? —No, però també parlo català i t’entenc perfectament… —Per què no te’n vas a la merda? —T’entenc, t’entenc…
❤️❤️❤️
L’amor també porta els seus “Termes i Condicions”, i com és habitual només fem clic a “estic d’acord”.
❤️❤️❤️
És trist estimar sense ser estimat… però encara és més trist llevar-se i veure que el mòbil estava mal connectat.
❤️❤️❤️
La dona em va dir: “El sexe és millor de vacances” … No va ser una postal gaire agradable de rebre.
I fins aquí, aquest gran recull d’acudits sobre l’amor, la parella i el matrimoni…. probablement el més gran en català a internet.
Comarca: Tarragonès Subcomarca: Baix Gaià País: Catalunya
Pobles de Catalunya
Comencem la sèrie de Pobles de Catalunya de TDB per la costa del Mediterrani, al Baix Gaià, el Tarragonès, perquè allà hi ha una de les vil·les amb més encant de Catalunya: ni més ni menys que Altafulla!
Altafulla manté l’estructura genuïna de la vila costanera, amb dos nuclis diferenciats: el de l’interior (un poblet emmurallat presidit pel majestuós castell dels Montserrat) i l’altre a la costa (un antic i encantador barri de pescadors anomenat Les Botigues del Mar).
Nucli urbà d’Altafulla
Altafulla està organitzada en tres nuclis de població: Altafulla (centre), on viuen la majoria d’habitants durant tot l’any; Altafulla (platja) o «baixamar»,amb apartaments turístics, i les Brises del Mar, al nord de la població.
Situació
Altafulla està situada al marge esquerre del riu Gaià, al sud de Barcelona i a l’est de Torredembarra. Altafulla és a 83 quilòmetres de Barcelona i a 16,2 quilòmetres de Tarragona. S’hi pot anar per la C-32 des de Barcelona i per l’Autovia del Mediterrani A-7 des de Tarragona.
D’on ve el nom d’Altafulla?
Etimologia
El nom d’Altafulla apareix al segle XI, quan es crea a redós —o recer— del castell.
L’origen del nom Altafulla és àrab, i ve d’al-taḥwila, que significa ‘el camp’.
Gentilici dels habitants d’altafulla
Com es diuen els habitants d’altafulla? altafullenc (plural altafullencs) i altafullenca (plural altafullenques)
Quants habitants té Altafulla?
Segons un cens fet el 2021, Altafulla té 5512 habitants, tot i que a l’estiu, com podeu suposar, la població es dispara.
Altafulla: Les botigues del mar
Són una petita perla a la Costa Daurada que s’ha conservat al llarg del temps, amb antigues casetes de pescadors tot al llarg del passeig marítim.
Altafulla platja
La platja d’Altafulla té una sorra suau i daurada. No és molt ample, però és molt llarga, fa 1100 metres de llarg. Recomanem fer una passejada per la platja fins al castell de Tamarit.
Cala Jovera Altafulla. Petita cala just sota del castell de Tamarit.
Castell de Tamarit
El castell de Tamarit, del segle XII i amb 49 metres d’atitud, està situat sobre un turó davant del mar. Es troba a la urbanització de Tamarit, a tocar d’Altafulla. El conjunt arquitectònic barreja els estils romànic, gòtic i renaixentista, i les intervencions realitzades a partir de 1916 pel seu nou propietari Charles Deering, assessorat pel seu amic el pintor Ramon Casas.
Altafulla: nucli principal
Hem d’endinsar-nos uns 500 metres per a trobar el nucli principal d’Altafulla, presidit pel castell dels marquesos de Tamarit (l’actual titular, des de 2005 és Juan José Suelves Figueroa, XII marquès de Tamarit). També hi trobem una casa del segle XVIII que és bé cultural d’interès nacional (ara mateix és un hotel).
Altafulla: la plaça del Pou
El pou dona nom a la plaça, on també s’hi troba l’ajuntament i l’espectacular escultura a escala natural dedicada a la Colla Vella dels Xiquets de Plaça, que en aquesta plaça van aconseguir culminar un pilar de vuit amb folre i manilles l’any 1878.
Altafulla, Plaça del PouEstàtua castellers Altafula Colla Vella dels Xiquets de Plaça
Castell de Montserrat
Aquest castell amb aspecte de fortalesa apareix esmentat en documents de l’any 1056. Està situat a la part més alta de la vila, tot just al costat de l’església parroquial de Sant Martí. Durant el segle XVII va experimentar una renovació a fons.
Exif_JPEG_PICTURE
Església de Sant Martí
L’església de Sant Martí, entre barroca i neoclàssica, es mereix un punt i a part. Tot i ser relativament nova, del segle XVIII, és bé cultural d’interès local i, si teniu l’ocasió d’acostar-vos-hi, té un soterrani molt acollidor i amb una atmosfera molt especial i fins i tot misteriosa. Allà reposen les restes dels marquesos de Tamarit.
Altafulla: els Munts
També hi trobem la vil·la romana dels Munts, que comprèn del segle I al IV i és patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Allà, ara fa dos mil anys, hi vivien les classes benestants de la Imperial Tàrraco.
Els Munts, AltafullaEls Munts, Altafulla
I fins aquí el repàs a Altafulla. No us perdeu els propers articles a TDB sobre pobles de Catalunya.
Acudits i mems sobre literatura, escriptors i escriptores, llibres, lectura i escriptura.
Acudits i mems literaris
Ahhh, l’excels i tanmateix sovint desagraït i tèrbol món de la literatura! Des de William Shakespeare a Mercè Rodoreda, passant per Ausiàs March i Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski, hem volgut fer un repàs còmic de la literatura catalana i universal. Hi ha acudits i mems que no s’han d’entendre al peu de la lletra, cal saber llegir entre línies. Sigui com sigui, les trifulques dels escriptors han fer córrer rius de tinta… perquè ja se sap, de vegades la ploma és més forta que l’espasa. Així doncs, si ets lletraferit, llegeix-los amb calma i pren-te el teu temps, a poc a poc i bona lletra. Si saps més acudits sobre escriptors, llibres, literatura o poesia, no dubtis a compartir-los a la secció final de comentaris. Aquest post s’actualitzarà sovint amb nous mems i acudits.
☠️ Gent que vol una història d’amor com la de Romeo i Julieta ❤️❤️… sense saber que va ser una història de tres dies i amb un resultat final de sis morts. …Cal llegir més.
*
Es va enamorar d’una escriptora, però ella sempre ella volia tenir l’última paraula i tenia la mania de posar els punts sobre les Is. El fet de que l’altre s’ho prengués tot al peu de la lletra, no ajudava. Era la Crònica d’una mort anunciada. El procés es va anar allargant. Sovint s’alternaven Guerra i pau, amb moments de tensió i altres d’indiferència i Solitud (no eren precisament Romeo i Julieta). Amb el temps, la relació va experimentar una Metamorfosi. Al final, tot fent un cafè a La plaça del diamant, van decidir girar pàgina i continuar com amics. Tot plegat, Molt soroll per no res.
Escric el meu llibre en cinquena persona… Comença així: “Vaig sentir que aquell home deia que algú li havia dit…” (Demetri Martin)
*
Si t’arriba l’e-book de La Iliada d’Homer, no te’l descarreguis, que és ple de troians!
* (Humor soviètic, no tothom l’entendrà) Quines van ser les últimes paraules de Maiakovski abans de suïcidar-se? Resposta: ‘Camarades, no dispareu!
*
—Vaig fer el mètode de lectura ràpida i en només 45 minuts em vaig llegir “Don Quixot de la Manxa” —I de què va? —D’alguna cosa que va passar per Espanya.
*
—Teniu llibres sobre el Marquès de Sade, el sadisme i el masoquisme? —Sí. —Sisplau, me’n pot tirar uns quants a la cara?
*
—Hola, company, què estàs llegint? —Kafka! —Ostres, cuida’t aquesta tos.
* —No m’agrada gaire la teva novel·la —És un assaig! —Llavors assaja més, que és molt dolenta.
Si Jane Austen tingués perfil de Tinder…
Era un vespre fred de desembre que no presagiava res de bo… —Et deixo! —… Va etzibar-me, cansada de sentir-me sempre parlar com un narrador. —Vés a la merda, imbècil! —… Va afegir enutjada mentre m’ordenava, sense esma, pernoctar per segona nit consecutiva al sofà del menjador.
Per què vaig deixar de llegir Orgull i perjudici? Els personatges eren massa Austentosos.
“Els meus desitjos són ordres per a mi!” (Oscar Wilde, escriptor irlandès)
Vull escriure una novel·la de misteri… 🤔 o no és així?
Traducció: L’assassinat va ser inventat per Agatha Christie per a vendre més llibres.
Texticles: petits escrits on poso el que em surt dels collons. * Hola bibliotecari de pa sucat amb oli, voldria el llibre de Dale Carnegie “Com fer amics”, desgraciat de merda. * —Gabriel García Márquez és el millor escriptor que mai he llegit. —De debò? Quin llibre seu t’ha agradat més? —Que mai he llegit…
Traducció: Els llibres que el món anomena immorals són els llibres que mostren al món la seva pròpia vergonya. Oscar Wilde.
“Des del moment que vaig agafar el seu llibre, em vaig caure a terra de riure. Algun dia espero llegir-lo.”, Grouncho Marx.
He acabat el meu llibre sobre pingüins… Ara que hi penso, potser hauria estat molt més fàcil escriure’l sobre fulls de paper.
P: Qui va escriure El Petit Príncep? R: El petit Maquiavel.
La primera càmera a l’espai públic de Barcelona, es va instal·lar a la plaça George Orwell. (fet verídic, malgrat semblar un acudit; George Orwell, a la seva novel·la 1984, descriu la vigilància del totalitarisme.)
L’autor supervendes de llibres de psicologia inversa demana expressament que no llegeixin els seus llibres. * M’han robat el diccionari. No tinc paraules per descriure com em sento.
— I quan ja estàvem en pilotes, la tia va i em treu un llibre sobre literatura protestant! — De Luther? — No siguis bèstia, d’un calaix!
*
El meu nou diccionari de sinònims és dolentíssim. No només això, sinó que a més és dolentíssim.
Ja és oficial! Acabo de treure el meu primer llibre. Estic molt content! De totes maneres, en tres setmanes l’hauré de tornar a la biblioteca.
*
Un llibre a un altre: —Et veig més prim. —Sí, és que la setmana passada em van treure l’apèndix.
Algú em va preguntar, si em quedés abandonat en una illa deserta, quin llibre m’enduria. Sens dubte, “Com construir una barca”. —Steven Wright
Quants existencialistes calen per a canviar una bombeta? Dos. Un per canviar la bombeta i una altra per observar com la bombeta simbolitza un far incandescent de subjectivitat en un inframón de no-res còsmic.
Recomana’m un llibre que t’hagi fet plorar. Matemàtiques de 2n de batxillerat.
—Fa tres mesos que vaig publicar el meu llibre. —Sí, jo me’l vaig comprar! —Ah, vas ser tu…
*
Va morir una escriptora i se li va donar l’opció d’anar al cel o a l’infern. Ella va decidir veure cada lloc primer. Quan l’escriptora va baixar pels pous de foc, va veure fila rera fila d’escriptors encadenats als seus escriptoris en un taller de mala mort. Mentre treballaven, els assotaven repetidament amb fuets espinos0s. —Oh vaja—, va dir l’escriptora. —Deixa’m veure el cel ara. Al cap d’una estoma, mentre pujava al cel, va veure fileres d’escriptors, encadenats als seus escriptoris en un taller de mala mort. Mentre treballaven, també els assotatven amb fuets espinos0s. —Espera un moment—, va dir l’escriptora. —Això és tan dolent com l’infern! —Oh, no, no et pensis —, va respondre una veu invisible. —Aquí, el teu treball es publica”.
Literatura anglesa: moriré per honor Literatura francesa: moriré per amor Literatura americana: moriré per la llibertat Literatura russa: moriré
Quin tipus de dinosaure escriu novel·les? El Brontёsaure. (Acudits literaris > Emily Brontё)
*
Per què el coach de cites estava gelós de l’escriptor? Van trobar algú encara més entès en la gestió del rebuig.
*
Diuen que els escriptors són persones molt tolerants. Estic dacord. La meva tolerància a l’alcohol i al dolor han augmentat significativament des que vaig començar a escriure.
*
Què és aleatori, repugnant i us posarà en una llista de seguiment de l’FBI? L’historial del navegador d’un escriptor.
Per què el lector va deixat de llegir Orgull i Prejudici? Els personatges eren massa Austentosos. (Acudits literaris > Jane Austen)
*
—Tens llibres sobre el sentit del gust? —Ho sento, sobre gustos no hi ha res escrit* * Gran fal·làcia, per cert: des de revistes de decoració a comentaris sobre productes a les grans plataformes online, s’han escrit milers i milers de pàgines sobre gustos.
*
—Tenen alguna cosa de Hemingway? —Sí, tenim El vell i el mar. —Doncs doni’m el mar.
He estat tot l’estiu llegint “El Quixot de Cervantes”. Només són 4 paraules, però és fascinant.
Si John Steinbeck tingués perfil de Tinder
Pregunta: Com és ser un aspirant a escriptor? Resposta: És difícil de posar en paraules… * Quina diferència hi ha entre un escriptor i una gran pizza de formatge? La pizza pot alimentar una família de tres. * Una vegada li vaig preguntar a l’agent literari quin tipus d’escriptura estava més ben pagada i em va dir: “Les notes de rescat”.
Aquest post s’actualitzarà sovint amb nous mems i acudits. Gràcies per visitar TDB. Et recomanem les publicacions d’Acudits sobre filosofia i filòsofs i Microrelats.
