El novel·lista André Maurois opinava que “Un matrimoni feliç és una llarga conversa que sempre sembla massa curta”. Potser sí. Hi ha qui diu que el matrimoni és una unió forta com l’acer, però no falta qui considera que no és veritat que el matrimoni sigui indissoluble, que es dissol fàcilment en l’avorriment. Per la seva banda, la genial Agatha Christie recomanava: “Casa’t amb un arqueòleg. Com més vella et facis, més encantadora et trobarà” i sant Agustí deia: “Casar-se està bé; no casar-se està millor”. Sigui com sigui, us deixem amb un reguitzell d’acudits perquè, encara que no en treieu l’entrellat, deixeu anar unes quantes rialles.
—Vol que hi sigui present, durant el part, el pare de la criatura?
—M’estimo més que no. No li cau gaire bé al meu marit
— Qui és la dona de Zeus?
— Hera.
— No fotis que s’han separat!
—Vinga, avui recullo jo el nen.
—Nena…
—… de l’escola…
—De l’institut.
—No t’ho prenguis així, dona.
—Ex dona.
—La meva dona va tenir el nostre fill amb 36 anys.
—Doncs molt millor així, ja criat.
— La dona m’ha dit que el sexe per cap d’any és una meravella!
— Però si t’ho ha dit per missatge de text!
— I què?
— Des de Cancún…
— Tu no trenquis l’encant, ara!
Li diu una dona al seu marit:
— Amor meu, diga’m alguna cosa romàntica.
— Església de Sant Miquel.
— He dit romàntica, no romànica …
—Doctor, vull que em tregui pit.
—De debò? Però si té una talla 100 i això està molt i molt bé!
—Ja, però la meva dona insisteix…
—Per cert, tu te’n vas anar al llit amb el teu marit abans de casar-te?
—Jo no, i tu?
—Home, no sabia que et casaries amb ell.
Sembla que la seva dona, la Rosa, l’ha deixat plantat per Sant Jordi.
Al Tribunal:
— Com va morir el seu primer marit?
— Per uns bolets que va ingerir.
— I el segon?
— També per uns bolets
— I el tercer?
— D’un cop al cap
— Com va ser això?
— És que no es volia menjar els bolets!
—Desitja contraure matrimoni?
—Ho intentaré: mtrmni.
Quan em vaig casar amb la meva dona, també em vaig casar amb la meva millor amiga… cosa que es veu que és il·legal.
És l’aniversari de la meva dona, i fa dies que té tot de revistes de joieria escampades pel menjador. Li regalaré un revister!
El meu coach de control de l’ira ha tingut un afer amb la meva dona.
Estic lleugerament decebut.
— Qui va ser Alexandre el Gran?
— No ho sé, senyoreta.
— Doncs centra’t més en els estudis!
…
— Senyoreta, i qui son la Míriam, la Jessica i la Sarah?
— No sé de què em parles.
— Doncs centri’s més en el seu marit.
—Ja cal que cuidis bé la teva dona, perquè si no, ho farà l’August.
—Qui és l’August?
—El que entra quan tu surts…
No dic que la meva dona s’avergonyeixi de mi… però el dia del nostre casament només em va convidar al banquet… en qualitat de cambrer.
Situacions en les que es necessiten testimonis:
Accidents
Crims
Matrimonis
—Com està el meu marit, Doctor?
—És mort, ho sento.
—Puc veure el seu cos?
—D’acord, però l’he d’advertir que no m’he depilat.
Em vaig endur el marit al mercat de Santa Llúcia, però no el va voler comprar ningú.
— Hola, com estàs?
— Encara estic enamorada de tu.
— I el teu marit?
— Ell no. Ell més aviat t’odia.
—Hem de dur la teva dona a l’hospital immediatament.
—Què és?
—És un edifici ple de pacients.
Entra un borratxo a una comissaria:
— Podria veure l’home que va robar ahir a casa meva?
— I per què el vol veure?
— Per saber com va entrar sense despertar la meva dona.
—Torno a casa, i va i em trobo la meva dona fent un trio amb un masai i un pigmeu!
—Tranquil, tots els matrimonis tenen alts i baixos.
Va sortir amb la Gemma Roca, una geòloga. Quan ella -que ja veia que ell era un diamant en brut– li va demanar matrimoni, es va quedar de pedra.
– Doncs, cada vegada que trucava el carter, ella no podia evitar cridar amb tota la seva alegria: “…el meu marit és a casa ! El meu marit és a casa !!!…”
Detesto que un matrimoni discuteixi davant meu. Podrien tenir la decència d’esperar que em vesteixi i me’n vagi, no?
Un home va a un hotel amb la seva amant i, en arribar, veu el cotxe del seu sogre estacionat al pàrquing.
Sorprès, pensa:
—Mira el meu sogre! Amb qui deu haver vingut? Ara l’enxamparé…
Sense pensar-s’ho gaire, s’acosta al cotxe i li trenca un vidre.
Més tard, l’home en sortir de l’hotel, decideix anar a casa del sogre per fer-li una visita, amb la intenció de dissimular. Quan hi arriba, troba el sogre de molt mal humor i li pregunta:
—Sogre, què li passa? El veig molt enfadat!
El sogre, indignat, li respon:
—Com vols que estigui bé?
He deixat el cotxe a la teva dona perquè anés a missa, i algun desgraciat li ha trencat un vidre!
Es va enamorar d’un compositor. Al començament tot era armonia, però a ell li agradava donar la nota. Un dia, ella el va dur a sopar i li va demanar matrimoni (a veure si sonava la flauta per casualitat i li deia que sí). Ell va dir que sí mentre endrapava els postres de músic.
—Quin nen més maco! Quin nom li posareu?
—A mi m’agrada Jordi, com el seu pare.
—Amor, que em dic Miquel!
—O Miquel, com el meu marit.
—Espera.. què?!
¿Quina és la primera causa de divorci?
* El matrimoni
Amor és menjar-se la meitat de les postres que s’ha demanat el teu marit per a que no engreixi.
—Els de la família del teu marit tenen un accent estrany. D’on venen?
—La majoria del bar.
Nota a l’ascensor de la comunitat:
Estimada veïna del 3r 3a:
Para de xisclar tant quant tens sexe amb el teu marit. Vaig estar amb ell i no n’hi ha per a tant!
Resposta:
Benvolguda veïna, quan crido no estic amb el meu sinó amb el teu.
L’ amor pot ser cec… però el matrimoni realment et fa obrir els ulls.
Va casar-se amb un granjer… però algú va sembrar la discòrdia en el matrimoni i va fotre el camp.
— El meu marit diu que aquest formatge combina molt bé amb el vi negre.
— Es diu marida.
— Perdó: La meva marida diu que aquest formatge combina molt bé amb el vi negre. Això del llenguatge inclusiu em fa anar de corcoll.
— Després de 15 anys casada, a tu què és el que més t’excita del teu marit?
— El so que fa la porta quan marxa.
La meva dona i jo hem decidit que no volem tenir fills. Ha estat una decisió difícil. Els ho direm avui.
—Amor, truco perquè m’acabo de menjar una palmera.
—De xocolata?
—No, del passeig marítim. Dona’m els detalls de l’assegurança, vinga.
—Aquest vespre convidaré la meva dona al teatre.
—Ah sí? Doncs me l’he trobat aquest matí i m’ha dit que us separaríeu per manca de diàleg.
—Doncs a mi no m’ha dit res…
—Marçal, jo crec que la meva dona m’enganya amb algun imbècil.
—Ep, sense insultar, eh?!
Em pregunteu perquè em vaig divorciar? Doncs ara us ho explico:
– Fa dos anys, el dia del meu aniversari, ni la dona, ni els meus fills, ni els meus pares em van felicitar.
Arribo a la feina, els col·legues tampoc em diuen res.
Amb ganes de plorar vaig entrar al meu despatx.
La meva secretària em va cridar: – “Per mols anys!”
I em va regalar un ram de flors. Aquesta vegada em vaig sentir estimat.
Em va convidar a sopar a un restaurant i després vam anar a prendre alguna cosa a casa seva.
Em va deixar a la sala i em diu: – Me’n vaig al bany.
Al cap d’una estona, apareix amb un pastís d’aniversari amb espelmes, acompanyada per la meva dona, els meus pares, els meus fills, els meus companys de feina, tots cridant: Sorpresa!
I jo allí, assegut al sofà, completament nu…