El rei de la comèdia políticament incorrecte actuarà a la ciutat comtal
Ricky Gervais, el rei de la comèdia políticament incorrecte i un dels ídols indiscutibles de l’equip d’aquest bloc, aterrarà a Barcelona el proper 15 de febrer!
Encara no ens en sabem avenir. Però sí, és cert!
Per a aquells i aquelles que encara no el coneixeu, una manera fàcil d’entendre de qui estem parlant és aquesta: imagineu-vos el Messi o el Picasso o el Ferran Adrià de la comèdia… Ja ens anem situant?
Un cop situats, dir que aquest fonomen, aquesta màquina d’humor incorrecte i incorregible, actuarà el proper 15 de febrer a les 20:20 al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) presentant el seu nou espectacle Supernature. Cal dir, i això és important, que l’espectacle és en anglès (no subtitulat). Les entrades es poden trobar a ticketmaster o a livenation.
Càustic, corrossiu, incisiu, satíric, punyent… No hi ha prous adjectius per a definir el qui ha estat presentador dels Globus d’or el 2010, 2012, 2014 i… davant de la seva pròpia sorpresa, també ho serà el 2020. Diem davant de la seva pròpia sorpresa perquè en cadascuna d’aquestes presentacions, el seu humor mordaç ha arrencat de soca-rel les convencions més establertes en aquests tipus de cerimònies, i ha incomodat a més d’un i d’una… I ho seguirà fent, mentre li ho permetin. De fet, aquest humorista té assessorament jurídic per als seus acudits… No fos cas.
Gervais és un còmic britànic de fama mundial nascut a Reading, Berkshire, Anglaterra. Els seus estils són l’humor negre, la comèdia cringe (que és podria traduir com de vergonya aliena), la comèdia observacional i la sàtira.
Gervais també ha creat i protagonitzat sèries d’èxit com The Office (per la qual va guanyar un globus d’or com a millor actor, el premi Emmy a la millor comèdia i uns quants premis Bafta). També ha protagonitzat i dirigit recentment la sèrie de Netflix Afer Life, una tragicomèdia lloada per la crítica que, des de Tocat del Bolet, recomanem de totes totes.
A Tocat del Bolet ho hem dit moltes vegades: la censura, vingui d’on vingui, és com la criptonita del Superman. No ens agrada que vingui ni per la dreta (a la qual cosa ja hi estem molt, massa, habituats) ni per l’esquerra (que sí, que també n’hi ha, sobretot per la via del llenguatge políticament correcte), ni pel centre ni per sobre ni per sota.
Gervais se situa ideològicament més aviat a l’esquerra, però això no vol dir —ni de bon tros— que combregui amb el dogma del llenguatge políticament correcte. De fet és el seu gran enemic a vèncer. Sembla que tothom enarbori la bandera de la tolerància fins que el que sent —o llegeix— resulta que no li agrada. El còmic britànic actua com un torpede dirigit a la línia de flotació d’aquesta intolerància mal encoberta.
Al cap i a la fi, poder dir el que es pensa, lliurement, sense sentir-se coartat/da, és la pedra angular sobre la qual gira qualsevol debat, que és l’única via possible per a l’intercanvi d’idees i, per tant, per a l’avenç social.
Ens expliquem: si realment creiem en la llibertat d’expressió, hem de ser conscients que aquesta no és només aplicable a allò que ens agrada, sino a allò que no ens agrada, o fins i tot detestem. És la vella i bella frase de “Estic totalment en desacord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho”, erròniament atribuïda a François-Marie Arouet, més conegut com a Voltaire. Ell no va dir ni escriure mai aquesta frase. L’autora real d’aquesta sentència va ser Evelyn Beatrice Hall, que va ser una gran estudiosa de Voltaire i autora d’una destacada biografia de l’autor anomenada Els amics de Voltaire, publicada el 1906.
Amb això deixem al marge els delictes d’odi (és a dir, cridar al linxament o a la marginació d’una minoria desfavorida). I quan parlem de delictes d’odi, estem parlant de la seva aplicació correcte, i no pas de manera esbiaixada, tergiversada i tendenciosa, com malauradament passa massa sovint.
I fins aquí l’article. Benvinguts/des i benvingut, Ricky. T’esperem amb candeletes!
Vegeu també Publicacions més populars de Tocat del Bolet