En uns moments sense precedents, en què la població catalana està aïllada per culpa del Covid-19, tot i que s’escapa una mica dels temes que cobrim en aquest bloc, hem trobat adient parlar avui d’una italiana que va estar 130 dies en aïllament dins d’una cova.
Stefania Follini (nascuda a Ancora, Itàlia, el 16 d’agost de 1961) és una interiorista italiana coneguda per haver participat en un experiment el 1989 sobre ritmes circadians, en el qual es va aïllar voluntàriament durant quatre mesos en una habitació subterrània a 9 metres sota terra d’una cova de Carlsbad, Nou Mèxic, lluny de totes les indicacions externes de la nit i del dia. L’experiment va durar des del 13 de gener del 1989 fins el 22 de maig del 1989 (un total de 130 dies, és a dir, una mica més de 4 mesos). En total, Follini va passar uns 130 dies a la cova, batent així el rècord mundial femení d’aïllament en una cova.
L’experiment
L’experiment científic es va iniciar el 13 de gener de 1989. Va estar organitzat per Pioneer Frontier Explorations i la NASA i es va dur a terme a la “Cova Perduda” de Nou Mèxic. Dins la seva sala de vidre acrílic de 6 per 3 metres, allunyada de tot indici del cicle normal diari de 24 hores, el seu rellotge biològic es va apartar del seu ritme regular per seguir primer un dia de 28 hores, i més tard un de 48 hores. Va començar a estar desperta fins a més de vint hores i a dormir fins a deu hores seguides. Els seus únics companys eren la seva guitarra, un ordinador, dos “simpàtics ratolins” anomenats Giuseppe i Nicoletta, unes quantes granotes, i 5 llagostes. Durant l’experiment, va afirmar que se sentia trista, sense cap humà a la vora. El seu únic mitjà de comunicació era a través dels terminals de l’ordinador (cal tenir en compte que llavors no existien videoconferències tipus skype). Per alleugerir l’ avorriment que comportava aquella reclusió, Follini va decorar la cova amb retalls fets de cartró.
Amb el seu ritme diari alentit, els seus àpats es van estendre més i va perdre 7,7 kg. Follini s’alimentava bàsicament de fesols i arròs, cosa que va provocar una pèrdua de vitamina D. Segons ella mateixa va informar, en un moment donat, el seu cicle menstrual es va aturat. Feia judo regularment per a mantenir la seva força i flexibilitat.
Quan va sortir de la cova al final de l’experiment, el 22 de maig de 1989, i se li va demanar que endevinés la data, va suposar que era el 14 o 15 de març, és a dir, només dos mesos des del començament de l’experiment en comptes dels quatre que realment havien transcorregut. Al sortir de la cova tenia un aspecte pàl·lid i prim. Després de passar uns 130 dies a la cova, va batre el rècord mundial femení de dies passats en aïllament en una cova.
Follini va ser seleccionada per a l’experiment perquè tenia una naturalesa introspectiva i disciplina mental. En el moment de l’experiment, tenia 27 anys.
En els següents enllaços podeu veure fotografies de l’època d’Stefania Follini:
https://factrepublic.com/facts/9829/
Altres enllaços d’interès: