“M’explico”, el llibre de Puigdemont, tot un boom editorial
Era previsible que el llibre publicat per Carles Puigdemont, “M’explico”, aixecaria polseguera. I no n’hi ha per menys: ha estat un dels presidents que ha marcar més la història de Catalunya. En el moment de la seva investidura, pocs s’esperaven que aquell bon Jan amb una tofa prodigiosa a l’estil Beatles arribés a ser tan carismàtic i reconegut internacionalment. Aquí no tenim la intenció de fer cap spoiler, ja ho diem d’entrada perquè continuïs llegint tranquil·lament. Només direm que tant si admires l’autor del llibre que ara ens ocupa com si el detestes, el relat dels esdeveniments és d’allò més interessant. Té molta teca, ja hi pots pujar de peus!
Puigdemont es va convertir en un símbol internacional de l’activisme pels drets civils durant el procés davant d’una reacció de l’Estat que va fer esgarrifar al món democràtic. Va fer-se famós des dels EEUU fins al Japó i avui continua la seva lluita pacífica, no només per la llibertat de Catalunya, sino també pel respecte i l’observança dels drets fonamentals. Junt amb Jordi Cuixart i Oriol Junqueras són els pals de paller de la lluita per la llibertat del poble català.
Segons diu a la ressenya, el més fàcil i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Diu que ha estat considerant l’opció de desar-lo en un calaix per a les generacions futures. Assegura que si ha decidit publicar-lo és perquè ha pensat que el seu contingut pot ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per a preparar-nos pel futur. Reconeix obertament que no està exempt d’una certa agresa i que no és un relat blanc, ni conformista. També afirma que fa autocrítica.
Puigdemont demana una mica d’indulgència i generositat, perquè en alguns dels passatges del relat dels esdeveniments no quedem bé. Ell tampoc.
Anuncia, per últim, la continuació amb el llibre La lluita a l’exili.
Presentació del llibre “M’explico”, de Carles Puigdemont
Les crítiques, malgrat que té molts enemics especialment entre la dreta i la ultradreta espanyola, de moment són molt bones.
Carles Puigdemont i Casamajó, nascut a Amer, la Selva, Girona, 29 de desembre de 1962, va ser el 130è President de la Generalitat de Catalunya.
El 2011 va ser elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any. Quatre anys després es va convertir en president de l’Associació de Municipis per la Independència. El 10 de gener de 2016 va ser investit president de la Generalitat de Catalunya (el 130è) pel Parlament de Catalunya gràcies a l’acord dut a terme el dia abans entre Junts pel Sí i la CUP i en el qual es va anunciar que substituiria Artur Mas com a president de la Generalitat a canvi de garantir l’estabilitat parlamentària al Govern. En aquells moments pocs s’esperaven que aquell president marcaria tant la història de Catalunya i que seria tan carismàtic. El que es veia en aquell moment era un bon jan amb una tofa prodigiosa a l’estil Beatles.
Tirem una mica endavant, quan el seu govern decideix promoure un referèndum sobre la independència l’1 d’octubre de 2017. El 28 d’octubre del mateix any el govern espanyol, a l’empara de l’article 155 de la Constitució Espanyola, va destituir-lo del seu càrrec, conjuntament amb els consellers del seu govern, una decisió que no acceptaren ni ell ni els membres del Govern. El mateix dia, el Parlament havia declarat formalment la independència. El 30 d’octubre de 2017 Puigdemont va marxar a Brussel·les juntament amb quatre consellers del seu govern, Clara Ponsatí, Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. El 25 de març de 2018 va ser retingut a Alemanya quan es dirigia cap a Bèlgica després que s’hagués activat una ordre europea de detenció contra ell. Després de dotze dies en presó provisional, va ser posat en llibertat el 6 d’abril en mesures cautelars. El 10 de maig de 2018 va suggerir com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya l’editor Joaquim Torra. Dos mesos després va presentar el projecte de Crida Nacional per la República. Actualment és president i responsable d’acció internacional del Consell per la República i President de Junts per Catalunya (JxCat).