Oda al rei
Diu que d’un regne podrit
que pertot arreu s’esfondra
fuig un rei espaordit
i amb més pena que glòria.
Sí, n’ha fet de tots colors,
amb les mans d’allò més brutes,
amenaça antics amors,
mentre roba i va de put*s.
I és que a la cort hi ha de tot:
infantes que no recorden,
gent que no fot ni brot,
gent que de tots s’enfoten,
testaferros, corrupcions,
encobridors i tramposos,
elefants i abdicacions,
i personatges casposos…
Molts que s’omplen les butxaques
i enarboren grans banderes
proclamant motius ben fatxes
per no haver de partir peres,
ben patètics, l’encobreixen
i a més van de patriotes…
Vés a saber si es pensen
que els súbdits són idiotes!
I roba que robaràs,
ara apareixen targetes
on tothom fotia mà…
Goita que en són de burletes!
Però això ve de família:
no hi ha ni un pam de net.
No és el primer que s’exilia
sense deixar un bocinet.
Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. És un poema de ficció. De tots és sabut que una institució tan corrupte no podria sobreviure en un país suposadament democràtic, oi? Més que res, perquè cap govern l’autoritzaria ni l’ampararia. Aquest poema fa referència a un rei i una família reial indeterminada d’algun lloc indeterminat del món.
Tocat del bolet és un bloc profundament compromès amb la protecció, la defensa i la difusió dels drets fonamentals, molt especialment el de llibertat d’expressió i d’opinió, reconeguts com a drets humans a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i respectada als països democràtics.